Terremotu de Guatemala de 1902

El terremotu de Guatemala de 1902 -o terremotu de San Perfectu- producióse'l 18 d'abril de 1902 a les 20:23:50 hora llocal (02:23:50 UTC), mientres el gobiernu del llicenciáu Manuel Estrada Cabrera.

Terremotu de Guatemala de 1902
Xeneral
Tipu terremotu
País Guatemala
Fecha 1902
Coordenaes 14°48′N 91°30′W / 14.8°N 91.5°O / 14.8; -91.5
Terremotu de Guatemala de 1902 alcuéntrase en Guatemala
Terremotu de Guatemala de 1902
Terremotu de Guatemala de 1902
Terremotu de Guatemala de 1902 (Guatemala)
Otros datos
Cambiar los datos en Wikidata

Detalles téunicos editar

El seísmu tuvo una magnitú envalorada de Mw 7,5 y producióse a una fondura d'aproximao 25 quilómetros, nel departamentu de Quetzaltenango.[1] Según INSIVUMEH, el hipocentru asitiar a una fondura de 60 km.[2] El terremotu tuvo una duración de 1 hasta 2 minutos y foi precedíu de dellos seísmos premonitores y siguíu de munches retruques. Los departamentos de Quetzaltenango y Sololá fueron particularmente afeutaos. Ente ochocientes y novecientes persones finaron pol terremotu y hubo daños materiales importantes na estensa zona afeutada. Toles ilesies nel oeste de Guatemala y l'este de Chiapas sufrieron daños severos o fueron destruyíes.[2]

Pela so parte, l'inxenieru alemán Edwin Rockstroh, catedráticu de ciencies y matemática nel entós prestixosu Institutu Nacional Central pa Varones de la ciudá de Guatemala escribió un artículu téunicu sobre'l terremotu na revista científica Nature.[3]

Rellatos del seísmu editar

 
Escritor Federico Gamboa, embaxador de Méxicu en Guatemala de 1899 a 1902, atopar na Ciudá de Guatemala al momentu del terremotu y rellatar refechamente na so obra El mio Diariu.[4]

L'escritor y diplomáticu mexicanu Federico Gamboa, quien fungía como embaxador del so país en Guatemala y moraba na Ciudá de Guatemala, narró n'el so diariu asoceder el 18 d'abril:[4]

«18 d'abril [de 1902].- Nueche espantible, un verdaderu cataclismu del que por milagru escapamos. A eso de les 5 de la tarde, que lleía yo nuna mecedora, na terraza, alcé de casualidá los güeyos al cielu, tou él plomizu, cual si averar dalguna nube de les que pequí abonden cuando como n'anguaño la temporada d'agües adelántrase. Anochó a pocu, y despejóse el firmamentu.[4] Minutos dempués de les 7, inopinadamente, debió de cayer mui cerca de casa una terrible descarga llétrica, que'l so estrueldu ensordónos y que la so lluz vivísima y cárdena dexónos mediu ciegos. Y de les nubes, dexóse venir un diluviu que mal añu pal del güelu Noé...»[5] Desmenu, empezó un terremotu espantible, que solmenaba la casa y la ciudá entera, con reconcentrada extrahumana fuercia devastadora; daqué horrible y nunca antes sentíu... La mio muyer cai de xinoyos; la perra Diana agulla fatídicamente... Al puestu, quédome inmóvil col mio fíu ente los mios brazos, los sos grandes güeyos de criatura intelixente, mirándome espavoríu... Ensin dismuinuir na so intensidá espantable, el terremotu sigue... Al cabu de siniestros ceguños, la lluz llétrico apágase; tamos en pisu altu, en tiniebles, ensin esperanza de salvación... Repican les arañes de cristal, llarpien muebles, puertes y techos... Sigue'l terremotu.»[5]

«Siempres col mio fíu nos brazos, trabajosamente llevanto de la siella, bazcuyo como un borrachu o atacáu de vértigu; a palpu y con non menores trabayos, abro la puerta, y nos sos estragales asitio a la mio muyer arrodillada; Diana, ensin dexar d'agullar, llántame les sos manes nes mios espaes, que yo llanco na jamba... El terremotu sigue solmenándonos na tiniebla. Reza la mio muyer en voz alta y trémbole, entreverada de sollozos; el mio hijito, cual si a mi fórame dable atayar el fenómenu, bisbisar de xemes en cuando bien quedó nel so infantil media llingua que tien mieu. Rezu de mio; pero en vista de que el temblón nun cesa, piensu en que les resistencies tienen la so llende, y en que, si dios nun nos salva, tamos perdíos, irremisiblemente perdíos... Entós, non por aselar a la mio muyer, sinón por mesma y honráu convencimientu, l'apiellu a que se resigne.»[6]

«A la fin, el seísmu asélase amodo, y para... Nos primeros intres de respiru, la mio muyer nun me dexa nin que vaya yo a encender una lluz... Nuevu temblón rápidu... La repetición mealarma, y resuelvo el nuesu treslláu al pisu baxu, a escures inda... Nel restu de la nueche, que pasamos en vela, siete solmenaes más.[6] Narración que me fai'l mio cuñáu, de la llerza qu'en cafés y cais anició'l descomanáu terremotu...»[6]

El 21 d'abril siguíen los seísmos y los ciudadanos de la capital taben por demás nerviosos; esi día empezaben a llegar les noticies de los departamentos: Quetzaltenango taba casi totalmente destruyida y con aproximao novecientos finaos; Escuintla y Amatitlán quedaron mediu esfarrapaes; tol occidente quedó bien perxudicáu y centenerares de finques de café y de caña quedaron pelos suelos.[7] El gobiernu declaró calamidá nacional.[7] Aquel día produxérense numberosos retruques y rumores que provocaben la llerza de los guatemalianos; unu d'esos rumores aseguraba que'l presidente Manuel Estrada Cabrera y l'embaxador mexicanu Federico Gamboa yeren los únicos que fueren informaos pol Observatoriu de San Francisco de qu'un inminente cataclismu amenaciaba a Guatemala.[7]

Gamboa recibió la notificación del so cambéu'l día del terremotu y abandonó la misión diplomátoca mexicana a finales del mes d'abril de 1902.[7]

Galería de semeyes editar

El fotógrafu Julio Yaquier publicó fotografíes de les ruines provocaes pola catástrofe en Quetzaltenango. Equí amuésense dalgunes:

Vals «Noche de lluna ente ruines» editar

El compositor quetzalteco Mariano Valverde perdió a la so madre nesti terremotu. Tan irreparable perda llevar a componer el valse «Nueche de lluna ente ruines».

Ver tamién editar

Notes y referencies editar

Referencies editar

  1. INSIVUMEH s.f.
  2. 2,0 2,1 Rose s.f., p. 394
  3. Rockstroh, 1902, p. 150.
  4. 4,0 4,1 4,2 Gamboa 1920, p. 148
  5. 5,0 5,1 Gamboa 1920, p. 149-150
  6. 6,0 6,1 6,2 Gamboa 1920, p. 150
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Gamboa 1920, p. 151

Bibliografía editar

Enllaces esternos editar

Multimedia editar