Venus (planeta)

segundu planeta del Sistema Solar

Venus ye'l segundu planeta del sistema solar a partir del sol. Forma parte de los planetes telúricos. Ye l'oxetu más brillante del cielu, depués del sol y de la lluna, colos que comparte la carauterística de ser los únicos cuerpos celestes que se puen acolumbrar de nueche y en dellos momentos del día, nel so casu al amanecer y al atapecer. Por esta razón recibe tamién los nomes de llucerín de la mañana, llucerín del alba, lluceru matutín, lluceru trunfante o lluceru vespertín.

Ficha d'oxetu celesteSímbolu astronómicu de VenusVenus
planeta interior (es) Traducir y planeta inferior (es) Traducir
Símbolu astronómicu símbolu astronómicu
Parte de sistema solar interior (es) Traducir
Epónimu Venus
Carauterístiques órbita de Venus (es) Traducir
Vida en Venus (es) Traducir
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 272,76 °[1]
Declinación (δ) 67,16 °[1]
Distancia a la Tierra 261 000 000 km (apoxéu)
38 000 000 km (perixéu)
108 000 000 km (media)
Llocalización [[Ficheru:sistema solar interior (es) Traducir|280px]]
Magnitú aparente (V) −4,8 (banda V)
Oxetu astronómicu padre Sol
Apoastru 0,7282312 AU y 108 942 109 km
Periastru 0,7184327 AU y 107 476 259 km
Argumento del periastru 131,60246718 °[3]
Carauterístiques físiques
Radiu 6051,8 km (llinia ecuatorial)[4]
6051,8 km (media)[4]
6051,8 km (polar)[4]
Diámetru 12 103,6 km (llinia ecuatorial)[5]
Superficie 460 230 000 km²[1]
Masa 4867,5 Yg
Densidá 5,243 g/cm³[1]
Gravedá superficial 8,9 m/s²[1]
Temperatura 464 °C (media)
Albedu 0,689 y 0,59[2]
Puntu más altu Skadi Mons (es) Traducir
Achatamientu 0
Carauterístiques orbitales
Periodu orbital 224,7 d[1] y 19 414 148 s[7]
Semiexe mayor (a) 108 208 930 km y 0,723332 AU
Periheliu (q) 0,7184327 AU y 107 476 259 km
Afeliu (Q) 0,7282312 AU y 108 942 109 km
Enclín (i) 3,39467605 °, 3,39471 ° y 2,19 °[3]
Escentricidá orbital (e) 0,00677672[3] y 0,0068[2]
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 18h 11m 2.4s, 67° 9 36

Gráficu d'altitú y fondura de la superficie de Venus.

El nome vien de Venus, la diosa romana del amor. El so símbolu astronómicu , ♀ ye una representación estilizada del espeyu qu'esta diosa tendría na mano. Tamién s'usó como símbolu el pentagrama, ⛤, porque vistes dende la tierra, les posiciones sucesives de Venus al redor del sol formen una figura asemeyada a esta forma xeométirca cada ocho años. Nes cultures china, coreana, xaponesa y vietnamita, el planeta conozse col nome d'estrella d'oru (金星).

La so visibilidá fizo que fuere un planeta conocíu posiblemente dende la prehistoria, y que los sos movimientos tuvieren gran importancia en casique toles interpretaciones astrolóxiques del movimientu planetariu. Asina, los mayes ellaboraron un calendariu basáu nos sos ciclos.

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 URL de la referencia: https://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/factsheet/venusfact.html.
  2. 2,0 2,1 2,2 Vasili Fesénkov. «Q124812666» (en rusu). Great Soviet Encyclopedia. Volume 10, 1928. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Afirmao en: Keplerian elements for approximate positions of the major planets. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 15 febreru 2015.
  4. 4,0 4,1 4,2 Jürgen Oberst (4 avientu 2010). «Report of the IAU Working Group on Cartographic Coordinates and Rotational Elements: 2009» (n'inglés). Celestial Mechanics and Dynamical Astronomy (2):  páxs. 101-135. doi:10.1007/S10569-010-9320-4. 
  5. URL de la referencia: https://www.daviddarling.info/encyclopedia/V/Venus.html#left. Cita: equatorial diameter: 12,103.6 km (7,522.4 mi), Earth × 0.949.
  6. «NASA FACTS» (inglés). NASA.
  7. Vasili Fesénkov. «Q124812666» (en rusu). Great Soviet Encyclopedia. Volume 10, 1928. 

Enllaces esternos editar