Villahán

conceyu de la provincia de Palencia (España)

Villahán ye un conceyu y llocalidá de la contorna d'El Cerrato na provincia de Palencia, comunidá autónoma de Castiella y Llión, España.

Villahán
Alministración
País España
Autonomía Castiella y Lleón
Provincia provincia de Palencia
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcaldesa de Villahán (es) Traducir Lorenza María Jesús Martín Rodríguez
Nome oficial Villahán (es)[1]
Códigu postal 34257
Xeografía
Coordenaes 42°03′03″N 4°07′52″W / 42.050833333333°N 4.1311111111111°O / 42.050833333333; -4.1311111111111
Villahán alcuéntrase n'España
Villahán
Villahán
Villahán (España)
Superficie 32.6 km²
Altitú 784 m
Llenda con Tabanera de Cerrato, Herrera de Valdecañas, Quintana del Puente, Palenzuela y Peral de Arlanza
Demografía
Población 99 hab. (2023)
- 56 homes (2019)

- 50 muyeres (2019)
Porcentaxe 0% de provincia de Palencia
0% de Castiella y Lleón
0% de España
Densidá 3,04 hab/km²
Cambiar los datos en Wikidata

Toponimia editar

El nome del llugar o topónimo de Villahán provién de la aglutinación del sustantivu llatín “Villa”, quinta o pequeña granxa, más l'antropónimo o nome de persona “Fanius” que daría “Hanni” y depués “Han” polo que'l significáu total sería'l del llugar de la granxa de Fanio”.

Allugamientu editar

Llenda al norte col conceyu de Palenzuela; al noroeste con Quintana del Puente; al este con Herrera de Valdecañas; y al sur con Tabanera de Cerrato. Toos ellos pertenecen a la provincia de Palencia. Al este, sicasí, parte con Peral de Arlanza, conceyu que yá pertenez a la provincia de Burgos.

Historia editar

Villahán, como otros pueblos cercanos, foi reconquistáu polos exércitos cristianos del rei Alfonsu III el Magno, dómina na que sería repoblada esta villa como “Villa Fan”, cuando casi toles llocalidaes teníen castiellu y muralles.

Nel sieglu X Villazán pertenecía a l'Alfoz de Palenzuela, del condáu de Castiella como otros despoblados de la so redolada: Castillejos, Quintanilla Albilla, etc.

Un sieglu más tarde siguía llamándose Villafán y na cortil había un monesteriu. Nel sieglu XIII Villa Han pertenecía al arcedianáu de Palenzuela de la diócesis de Burgos. A mediaos del sieglu XIV yera Villahán aldega de xurisdicción de Palenzuela, capital que pertenecía a la reina María de Portugal, madre del rei Pedru I de Castiella.

Yá a mediaos del sieglu XVI yera señor de Villahán de Palenzuela Luis Ossorio, hermanu de Doña Inés y en 1675 del Almirante Enríquez.

Pelos años medios caltuvieron un pleitu la duquesa d'Alba y el conde de Benavente pola pertenencia de Villahán, siendo'l postreru l'alministrador de la villa, cuando cuntaba la villa con 100 vecinos, tenía molín fariñeru, y en 1777 foi reconstruyida la primitiva ilesia de San Andrés.

En 1828 cuntaba la villa con 219 vecinos, y en 1850, con 152, anque'l númberu d'habitantes yera cimeru por cuenta de la creciente natalidá.

Demografía editar

El conceyu, que tien una superficie de 31,02 km²,[2] cuenta según el padrón municipal pa 2017 del INE con 105 habitantes y una densidá de 3,38 hab./km².

Gráfica d'evolución demográfica de Villahán ente 1842 y 2017

     Población de derechu según los censos de población del INE.[3]      Población según el padrón municipal de 2017.[4]

Economía editar

Evolución de la delda viva editar

El conceutu de delda viva contempla namái les deldes con caxes y bancos relatives a creitos financieros, valores de renta fixa y préstamos o creitos tresferíos a terceros, escluyéndose, poro, la delda comercial.

Ente los años 2008 a 2014 esti conceyu nun tuvo delda viva.Ente los años 2008 a 2014 esti conceyu nun tuvo delda viva.[5]

Patrimoniu editar

La ilesia parroquial de Villahán, dedicada a San Andrés, foi construyida en piedra na segunda metá del sieglu XVI; dispón de tres naves separaes por pilastres y bóvedes de crucería. Torre a los pies de tres cuerpos y tamién de piedra portada en llau de la epístola. Na nave del evanxeliu destaquen dos retablos; unu rococó del tercer terciu del sieglu XVIII con pintura a la Virxe del Carmen y escultures de San José y San Antonio. L'otru retablu ye barrocu de mediaos del sieglu XVII con escultures de San Pablo y Cristu resucitáu.

El retablu del Presbiteriu ye neoclásicu, esculpíu a finales del sieglu XVIII y con escultures de San Pablo, San Pedro, San Andrés y l'Asunción.

La nave de la Epístola cunta tamién con dos retablos: unu rococó de finales del sieglu XVIII, con una escultura de la virxe, gótica, del sieglu XIII; l'otru ye neoclásicu, tamién de finales del sieglu XVIII con pintures de les Ánimes, escultura de Santa Margarita del sieglu XVII y de San José, del sieglu siguiente. Na Sacristía, custodia rococó del sieglu XVIII.

Fiesta editar

  • Per Santa Marina (el 18 de xunetu), los vecinos procesionan peles cais del pueblu, danzando una xota típica y tradicional n'honor a la patrona.
  • San Andrés celebra'l 30 de payares.

Personaxes celebres editar

El Gran Maestru del axedrez Jesús de la Villa ye orixinariu de Villahán.

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Institutu Nacional d'Estadística (ed.): «Población, superficie y densidá por conceyos.». Archiváu dende l'orixinal, el 21 de setiembre de 2013.
  3. Cifres de población y Censos demográficos
  4. Institutu Nacional d'Estadística (ed.): «Nomenclátor: Población del Padrón Continuu por Unidá Poblacional».
  5. Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques. Delda Viva de les Entidaes Llocales

Enllaces esternos editar