Villarrín de Campos

Villarrín de Campos ye un conceyu español de la provincia de Zamora, na comunidá autónoma de Castiella y Llión.[3]

Villarrín de Campos
Alministración
País España
Autonomía Castiella y Lleón
Provincia provincia de Zamora
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcaldesa de Villarrín de Campos Maria Concepcion Gomez Gomez
Nome oficial Villarrín de Campos (es)[1]
Nome llocal Villarrín de Campos (es)
Códigu postal 49137
Xeografía
Coordenaes 41°47′46″N 5°38′24″W / 41.796111111111°N 5.64°O / 41.796111111111; -5.64
Villarrín de Campos alcuéntrase n'España
Villarrín de Campos
Villarrín de Campos
Villarrín de Campos (España)
Superficie 50.09 km²
Altitú 682 m[2]
Llenda con
Demografía
Población 397 hab. (2023)
- 206 homes (2019)

- 177 muyeres (2019)
Porcentaxe 0% de provincia de Zamora
0.02% de Castiella y Lleón
0% de España
Densidá 7,93 hab/km²
aytovillarrindecampos.es
Cambiar los datos en Wikidata

Allugamientu editar

El conceyu asítiase na contorna de Tierra de Campos, a unos 36 km de Zamora, la capital provincial, y 33 km de Benavente.

Naturaleza editar

El términu municipal, incluyíu na reserva natural de Llagunes de Villafáfila, engloba nel so interior numberoses llagunes de gran valor ecolóxicu, como les de les Salinas, San Pedro, Villardón, etc. El ríu Saláu tien la so nacencia nesti términu, debíu al desaguadoriu de les llagunes. Nes proximidaes de la llaguna de San Pedro, atópase una área recreativa dotada de meses, fonte, barbacoa y diversos paneles informativos sobre la importancia d'esti espaciu natural, según un observatoriu d'aves.

Historia editar

Los xacimientos de «Santiso», «Pozuelos», «San Pedro» y «Villardón» presenten restos calcolíticos y romanos que nos indiquen l'antigüedá d'esti poblamientu. Mientres la Edá Media, la riqueza de les salines atraxo muncha población y convirtió esta contorna nun llugar bien apetecedor pa la Ilesia. El conde Pedro Ordóñez donó en 1077 los sos pausatas en Villarrín al Obispu de Llión.[4]

El Monesteriu de Moreruela foi unu de los grandes propietarios de terrén nel términu, precisamente pal aprovechamientu de les salines. Les crisis demográfiques y la conquista de nuevos territorios con salines traducir nun paulatín desinterés pola esplotación salinera, col consiguiente despoblamientu de les sos aldegues que, col tiempu, fuéronse integrando nel términu de Villarrín, como San Pedro Muélledes (que pertenecía a la Encomienda de Castrotorafe), Santiso, Maladones, Falornia, Gamonal, Negrela y Oterino.[4]

A finales del sieglu XIV Villarrín pertenecía al Marqués de Astorga por heriedu de la so esposa, Mencia de Guzmán, cuando dellos despoblados y ermites próximes yá taben integraos nel términu.[4]

Finalmente, al crease les actuales provincies na división provincial de 1833, Villarrín quedó encuadráu na provincia de Zamora, dientro de la Rexón Lleonesa, que, como toles rexones españoles de la dómina, escarecía de competencies alministratives.[5] Tres la constitución de 1978, esti conceyu pasó a formar parte en 1983 de la comunidá autónoma de Castiella y Llión, en cuantes que pertenecíen a la provincia de Zamora.[6]

Clima editar

Villarrín de Campos tien un clima mediterraneu continentalizado, de primaveres y serondes nidies, frescos y húmedos, con branos curtios, secos y bien templaos ya iviernos llargos, daqué húmedos y bien fríos con xelaes frecuentes. La temperatura medio nos meses ivernizos asítiase sobre los 4 °C, y nos meses branizos sobre los 22 °C. Les precipitaciones atopar ente los 450 y 500 mm añales.

Demografía editar

Gráfica d'evolución demográfica de Villarrín de Campos ente 1900 y 2017
Fonte: Institutu Nacional d'Estadística d'España - Ellaboración gráfica por Wikipedia.

Economía llocal editar

Villarrín de Campos cuntaba con una pequeña industria testil y tamién con una láctea de gran tradición, los dos treslladáronse al pueblu de Coreses, dexando solo una parte testimonial en Villarrín.

Fiestes editar

Santísimu Cristu de los Inxemes, l'últimu domingu de setiembre.[7]

Monumentos editar

La ilesia de Nuesa Señora de l'Asunción, d'estilu renacentista, tien planta de cruz llatina y cuenta con una torre a los sos pies. Nel so interior, atópase'l Cristu de los Inxemes (que yá se topaba en 1414 nel templu) y doce tables, que formen el retablu mayor, d'influencia flamenca y borgoña del sieglu XVI, y que representen la vida del Señor y la Virxe.

Construcciones típiques editar

Al igual que nel restu de la contorna de Tierra de Campos, en Villarrín de Campos los palombares son abondosos, tean en ruines o meyor calteníos. Los tipos más comunes son los circulares con patiu y los rectangulares ensin patiu.

Servicios editar

  • Área recreativa *

Campu de Golf

  • Centro de Salú *

Estación de serviciu Gasolinera * Frontón

  • Observatoriu d'aves
  • Parque *

Piscina Municipal

  • Polideportivu Municipal
  • Residencia pa la 3ª Edad
  • Taller mecánicu *

Chigres,restaurante * Alojamiento rurales

  • Farmacia *

Wifi gratuita en conceyu, chigres y agospiamientos rurales

  • Zones habilitaes pa comíes campestres, barbacoa *

Rutes de senderismo

Referencies editar

Enllaces esternos editar