Voivodatu de Gran Polonia

El voivodatu de Gran Polonia (en polacu: województwo wielkopolskie) ye una de les 16 provincies (voivodatos) que conformen la República de Polonia, según la división alministrativa del añu 1998. Creóse'l 1 de xineru de 1999, a partir de los anteriores voivodatos de Posnania, Kalisz, Konin, Leszno, y d'una parte del antiguu voivodato de Piła. Ye la segunda en tamañu y la tercera en población, con 29,826 km² y 3.4 millones d'habitantes. Ta estremáu en 35 distritos o poviatos, de los que 4 ciudaes tienen la categoría de poviato, y 226 comuñes. Les sos principales ciudaes son Posnania, Kalisz, Konin, Leszno, Piła y Gniezno. Entiende la mayoría de la rexón histórica (sacante delles pequeñes comunidaes del suroeste) del mesmu nome (en polacu Wielkopolska).

Voivodatu de Gran Polonia
flag of Greater Poland Voivodeship (en) Traducir coat of arms of Greater Poland Voivodeship (en) Traducir
Alministración
PaísBandera de Polonia Polonia
ISO 3166-2 PL-30
Tipu d'entidá Voivodatos de Polonia
Capital Poznań
División
Xeografía
Coordenaes 52°20′N 17°14′E / 52.33°N 17.23°E / 52.33; 17.23
Superficie 29826 km²
Llenda con Voivodatu de Pomerania Occidental, Voivodato de Pomerania, Voivodatu de Cuyavia y Pomerania, Voivodato de Łódź (es) Traducir, Voivodatu d'Opole, Voivodato de Baxa Silesia y Voivodatu de Lubusz
Demografía
Población 3 495 470 hab. (2019)
Densidá 117,2 hab/km²
Más información
Fundación 1999
umww.pl, umww.pl… y umww.pl…
Cambiar los datos en Wikidata
Divisiones alministratives del voivodato.
El monumentu Guerra nunca más en Luboń, diseñáu por Józef Gosławski

Historia editar

El nome de Gran Polonia (en polacu: Wielkopolska, francés: Grande-Pologne, alemán: Großpolen, llatín: Polonia Maior) utilízase namái dende los sieglos XIV y XV. Mentar por primer vegada en llatín en 1257, y per primer vegada en polacu en 1449. Los nome de Gran o Vieya Polonia suelen referise a que ye'l trubiecu de Polonia como estáu. D'antiguo, esta zona taba habitada pola tribu de los polanos y llamábase a cencielles Polonia. Los fuertes de Giecz y de Posnania construyir nel sieglu X. La Gran Polonia yera a la rexón central del país de Miecislao I y de Boleslao I el Bravo, Posnania yera la capital de Polonia. Hasta'l sieglu XI nun se camudó la capital a Cracovia.

Tres les Particiones de Polonia nel sieglu XVIII, la rexón atopar sol dominiu de Prusia y sufrió un procesu forzáu de xermanización. Mientres la Segunda Guerra Mundial, foi anexonada pola Alemaña Nazi col nome de Wartheland o Warthegau, país del Warta. En 1945, volvió a Polonia.

Situación xeográfica editar

El voivodatu asítiase nel centru-oeste de Polonia. Tien dos parques naturales, delles reserves naturales y dellos parques paisaxísticos. Los dos principales ríos de la rexón son el Warta y el Noteć. El norte del voivodato ye una rexón llacustre.

Divisiones editar

Ciudá-distritu
Distritos

Principales ciudaes editar

  1.   Poznań – 567.882 (261,37 km²)
  2.   Kalisz – 108.841 (69,77 km²)
  3.   Konin – 80.838 (81,68 km²)
  4.   Piła – 75.144 (102,71 km²)
  5.   Ostrów Wielkopolski – 72.672 (42,39 km²)
  6.   Gniezno – 70.145 (40,89 km²)
  7.   Leszno – 63.970 (31,90 km²)
  8.   Śrem – 30.283 (12,38 km²)
  9.   Swarzędz – 29.766 (8,16 km²)
  10.   Turek – 29.437 (16,16 km²)
  11.   Krotoszyn – 29.362 (22,55 km²)
  12.   Września – 28.650 (12,73 km²)
  13.   Luboń – 26.655 (13,52 km²)
  14.   Jarocin – 25.856 (14,44 km²)
  15.   Wągrowiec – 24.574 (17,91 km²)
  16.   Kościan – 24.121 (8,75 km²)
  17.   Koło – 23.101 (13,85 km²)
  18.   Środa Wielkopolska – 21.640 (17,98 km²)
  19.   Rawicz – 21.336 (7,81 km²)
  20.   Gostyń – 20.643 (10,79 km²)
  21.   Chodzież – 19.716 (12,77 km²)
  22.   Szamotuły – 18.778 (10,11 km²)
  23.   Złotów – 18.451 (11,58 km²)
  24.   Oborniki – 17.895 (14,08 km²)
  25.   Pleszew – 17.824 (13,19 km²)
  26.   Trzcianka – 16.750 (18,25 km²)
  27.   Nowy Tomyśl – 15.255 (5,02 km²)
  28.   Kępno – 14.713 (7,70 km²)
  29.   Ostrzeszów – 14.580 (12,18 km²)
  30.   Słupca – 14.451 (10,31 km²)
  31.   Grodzisk Wielkopolski – 13.698 (18,09 km²)
  32.   Wolsztyn – 13.587 (4,78 km²)
  33.   Mosina – 12.166 (13,58 km²)
  34.   Wronki – 11.586 (5,81 km²)
  35.   Czarnków – 11.437 (9,70 km²)
  36.   El mioędzychód – 10.930 (6,98 km²)
  37.   Rogoźnon – 10.871 (11,24 km²)
  38.   Murowana Goślina – 10.097 (7,18 km²)
  39.   Puszczykowo – 9.248 (16,65 km²)
  40.   Opalenica – 9.111 (6,42 km²)
  41.   Kostrzyn – 8.478 (8,03 km²)
  42.   Jastrowie – 8.423 (72,27 km²)
  43.   Pobiedziska – 8.271 (10,16 km²)
  44.   Witkowo – 7.906 (8,30 km²)
  45.   Trzemeszno – 7.800 (5,46 km²)
  46.   Pniewy – 7.425 (9,21 km²)
  47.   Zbąszyń – 7.315 (5,57 km²)
  48.   Kórnik – 6.907 (6,08 km²)
  49.   Kłodawa – 6.844 (4,32 km²)
  50.   Koźmin Wielkopolski – 6.710 (5,86 km²)
  51.   Krzyż Wielkopolski – 6.272 (5,83 km²)
  52.   Buk – 6.201 (2,96 km²)
  53.   Sieraków – 5.993 (14,10 km²)
  54.   Wieleń – 5.963 (4,32 km²)
  55.   Śmigiel – 5.439 (5,20 km²)
  56.   Stęszew – 5.315 (5,63 km²)
  57.   Wyrzysk – 5.227 (4,12 km²)
  58.   Czempiń – 5.109 (3,29 km²)
  59.   Nowe Skalmierzyce – 5.093 (1,59 km²)
  60.   Odolanów – 4.951 (4,76 km²)
  61.   Zduny – 4.505 (6,14 km²)
  62.   Golina – 4.338 (3,57 km²)
  63.   Szamocin – 4.261 (4,67 km²)
  64.   Kleczew – 4.169 (6,68 km²)
  65.   Krobia – 4.008 (7,05 km²)
  66.   Ujście – 3.923 (5,78 km²)
  67.   Skoki – 3.827 (11,20 km²)
  68.   Okonek – 3.825 (6,01 km²)
  69.   Sompolno – 3.702 (6,21 km²)
  70.   Krajenka – 3.634 (3,77 km²)
  71.   El miołvosław – 3.587 (4,07 km²)
  72.   Tuliszków – 3.399 (7,04 km²)
  73.   Gołańcz – 3.341 (12,63 km²)
  74.   Rakoniewice – 3.231 (3,37 km²)
  75.   Nekla – 3.189 (19,79 km²)
  76.   Pyzdry – 3.184 (12,16 km²)
  77.   Łobżenica – 3.170 (3,25 km²)
  78.   Miejska Górka – 3.121 (3,09 km²)
  79.   Ślesin – 3.079 (7,18 km²)
  80.   Kobylin – 3.060 (4,92km²)
  81.   Bojanowo – 3.014 (2,34 km²)
  82.   Margonin – 2.952 (5,15 km²)
  83.   Lwówek – 2.941 (3,15 km²)
  84.   Zagórów – 2.925 (3,44 km²)
  85.   Poniec – 2.884 (3,54 km²)
  86.   Wysoka – 2.761 (4,82 km²)
  87.   Sulmierzyce – 2.759 (28,98 km²)
  88.   Książ Wielkopolski – 2.707 (1,96 km²)
  89.   Kłecko – 2.670 (9,61 km²)
  90.   Czerniejewo – 2.550 (10,20 km²)
  91.   Rydzyna – 2.542 (2,17 km²)
  92.   Borek Wielkopolski – 2.477 (6,16 km²)
  93.   Rychwał – 2.386 (9,69 km²)
  94.   Obrzycko – 2.172 (3,72 km²)
  95.   Dąbie – 2.101 (8,86 km²)
  96.   Żerków – 2.066 (2,03 km²)
  97.   Raszków – 2.054 (1,77 km²)
  98.   Osieczna – 2.012 (4,84 km²)
  99.   Ostroróg – 1.982 (1,26 km²)
  100.   Pogorzela – 1.971 (4,34 km²)
  101.   Grabów nad Prosną – 1.946 (2,58 km²)
  102.   Jutrosin – 1.863 (1,62 km²)
  103.   Mikstat – 1.844 (2,49 km²)
  104.   Przedecz – 1.779 (2,98 km²)
  105.   Wielichowo – 1.767 (1,24 km²)
  106.   Stawiszyn – 1.569 (0,99 km²)
  107.   Krzywiń – 1.538 (1,67 km²)
  108.   Dobra – 1.516 (1,84 km²)
  109.   Dolsk – 1.478 (6,02 km²)

Economía editar

Los principales sectores d'actividá son la industria metalúrxica como la agroalimentaria. Otros sectores son tresportes, construcción, comerciu y servicios.

Ver tamién editar

Referencies editar

Enllaces esternos editar