Zeta Aquarii (ζ Aqr / 55 Aquarii) ye una estrella binaria na constelación d'Acuariu que s'atopa a 92 años lluz del Sistema Solar. Considérase que Christian Mayer, direutor del Observatoriu de Mannheim, foi'l primeru en reparar la so duplicidá en 1777. Alcuéntrase práuticamente sobre l'ecuador celeste. Ello ye que enantes de finales de 2003 taba nel hemisferiu sur, momentu nel que por cuenta de la precesión de la Tierra crució al hemisferiu norte.[6]

Ficha d'oxetu celesteZeta Aquarii
near-IR source (en) Traducir[1] y UV-emission source (en) Traducir[1]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 337,207945197 °[2]
Declinación (δ) −0,019942847 °[3]
Magnitú aparente (V) 3,65 (banda V)
Magnitú absoluta 1,15
Constelación Acuariu
Velocidá radial 25,3 km/s[4]
Parallax 35,5 mas[2]
Radiu 3,61 Radius solars
Tipu espectral F2IV[5]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 22h 28m 49.907s, -0° 1 11.794

Nome editar

Zeta Aquarii ostenta'l nome tradicional de Sadaltager —o Altager—, del árabe سعد التاجر sa‘d al-tājir, «la suerte del mercader». Nel catálogu estelar Calendarium d'Al Achsasi Al Mouakket, esta estrella foi designada Achr al Achbiya (أجر ألأجبية - akhir al ahbiyah), que foi traducíu al llatín como Postrema Tabernaculorum, que significa «el final de la suerte de les tiendes (viviendes)».[7]

Coles mesmes, Zeta Aquarii, xunto a les vecines Sadachbia (γ Aquarii), Seat (π Aquarii) y η Aquarii, yeren al Aḣbiyah (الأخبية), «la tienda».[8]

Carauterístiques editar

Les dos estrelles del sistema son blancu-marielles, de tipu espectral F. La más brillosa, Zeta Aquarii A2 Aquarii / HD 213052),[9] tien magnitú aparente +4,36 y ye una estrella de la secuencia principal de tipu F3V quince vegaes más lluminosa que'l Sol. Pela so parte, Zeta Aquarii B1 Aquarii / HD 213051)[10] ye una subxigante de tipu F6IV —clasificada tamién como F2— con una lluminosidá equivalente a 12 soles. La masa de la componente principal ye un 72% mayor que la masa solar, ente que la de la secundaria ye un 65% mayor.[11]

El sistema Zeta Aquarii namái foi podíu ser reparáu a lo llargo de la metá de la so órbita. Por ello, el tamañu y la forma de la órbita nun son bien conocíes. El so periodu orbital pue ser de 587 años y l'órbita paez ser claramente escéntrica, siendo la distancia ente componentes nel apoastru unes cuatro veces mayor que nel periastru, cuando ye aproximao la esistente ente'l Sol y Plutón.[6]

Per otra parte, abarrúntase que Zeta Aquarii B puede ser, de la mesma, una binaria astrométrica. Con un periodu de 25,8 díes, el semiexe mayor d'esta órbita tendría 10,8 UA. De confirmase, l'acompañante sería una nana colorada de tipu M0V con una masa equivalente al 40% de la del Sol.[12]

El sistema amuesa una metalicidá llixeramente inferior a la solar ([Fe/H] = -0,05) y tien una edá d'aproximao 1200 millones d'años.[13]

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 1,2 Afirmao en: SIMBAD.
  2. 2,0 2,1 Floor van Leeuwen (2007). «Validation of the new Hipparcos reduction» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2):  páxs. 653–664. doi:10.1051/0004-6361:20078357. 
  3. Floor van Leeuwen (2007). «Validation of the new Hipparcos reduction» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2):  páxs. 653–664. doi:10.1051/0004-6361:20078357. 
  4. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (n'inglés). Astronomy Letters (11):  páxs. 759–771. payares 2006. doi:10.1134/S1063773706110065. 
  5. «MK classification for visual binary components» (n'inglés). The Astronomical Journal:  páxs. 245–249. abril 1976. doi:10.1086/111879. 
  6. 6,0 6,1 Zeta Aquarii (Stars, Jim Kaler)
  7. Knobel, Y. B., «Al Achsasi Al Mouakket, on a catalogue of stars in the Calendarium of Mohammad Al Achsasi Al Mouakket», Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 55: 429, Bibcode1895MNRAS..55..429K. 
  8. Allen, R. H., Star Names: Their Lore and Meaning (Reprint edición), New York: Dover Publications Inc, p. 52, ISBN 0-486-21079-0, http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Gazetteer/Topics/astronomy/_Texts/secondary/ALLSTA/Aquarius*.html, consultáu'l 12 d'avientu de 2010. 
  9. Zeta Aquarii A (SIMBAD)
  10. Zeta Aquarii B (SIMBAD)
  11. Olevic, D.; Cvetkovic, Z., «Orbits of 6 Binaries», Serbian Astronomical Journal 168: 25, Bibcode2004SerAJ.168...25O. 
  12. Tokovinin, A.; Cantarutti, R.; Tighe, R.; Schurter, P.; van der Bliek, N.; Martinez, M.; Mondaca, Y. (2010). «High-Resolution Imaging at the SOAR Telescope». Publications of the Astronomical Society of the Pacific 122 (898). páxs. 1483-1494. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2010PASP..122.1483T&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  13. Zeta2 Aquarii. Extended Hipparcos Compilation (XHIP) (Anderson+, 2012)

Coordenaes:   22h 28m 49.907s, -0° 1 11.794