Zheng He

persona de la dinastía Ming
Wikipedia:Wikipedia:Llista d'artículos que toa Wikipedia tien que tener/Archivu

Zheng He (1371Kunming – 1433Nankín) foi un marín y esplorador chinu que realizó delles travesíes nomaes en conxuntu «L'eunucu Sanbao al océanu occidental» (三保太監下西洋) o «Zheng He al océanu occidental», de 1405 a 1433.

Zheng HePicto infobox character.png
2016 Malakka, Stadhuys (09).jpg
Vida
Nacimientu Kunming1371[1]
Nacionalidá Dinastía Ming
Grupu étnicu Etnia hui (es) Traducir
Muerte Nankín1433[3] (61/62 años)
Sepultura Tomb of Zheng He (en) Traducir
Familia
Padre hajji Ma
Familia
Estudios
Llingües falaes chinu[4]
Oficiu esplorador, diplomáticu, navegante, eunuco (es) Traducirviaxeru
Llugares de trabayu Dinastía Ming, Sudeste Asiáticu, socontinente indiu, Oriente Mediu, África Oriental y Océanu Índicu
Emplegadores Yongle Emperor
Hongxi Emperor
Xuande Emperor
Graduación Almirante de la Flota
Creencies
Relixón islam
Cambiar los datos en Wikidata

ViaxesEditar

L'océanu occidental confórmenlu los llugares d'Asia y África que Zheng He esploró, incluyendo'l sudeste asiáticu, Sumatra, Xava, Ceilán, India, Persia y el Golfu Pérsicu, Arabia, el Mar Roxu hasta Exiptu y el sur d'África hasta'l canal de Mozambique.

El númberu de viaxes de so varía dependiendo del mou de división, pero navegó y esploró al menos siete vegaes l'océanu occidental cola so flota, d'unos 30.000 homes y setenta naves. Llevó a China trofeos a esgaya y embaxadores de más de trenta reinos. La revista de los Estaos Xuníos Life dio-y a Zheng He'l puestu 14 ente les persones más importantes del caberu mileniu.

TeoríesEditar

El marín xubiláu británicu Gavin Menzies suxer que Zheng He circunnavegó'l globu y descubrió América a entamos del sieglu XV, anteriormente a los viaxes de Cristobal Colón y Fernando de Magallanes.

Esta teoría básase no amañosu y avanzáu de la arquiteutura naval china del sieglu XV. Les prebes qu'apurriría Menzies sedríen dellos afayos arqueolóxicos alloriantes, como una escultura de la dinastía Ming atopada en Kenia, y exemplares de porzolana atopaos en llugares como Perú y California. Sicasí, esta teoría de 1421 encontrare poco sofitu ente los historiadores; anque la reciente apaición d'un mapa d'esa época nel que figuren América y Oceanía, vien a encontala.

ReferenciesEditar

  1. «LIBRIS» (26 marzu 2018). Consultáu'l 24 agostu 2018.
  2. Afirmao en: Base de Datos Biográfica China. Llingua de la obra o nome: inglés.
  3. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  4. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.

Enllaces esternosEditar