94 Ceti (94 Cet)[11] ye una estrella binaria asitiada na constelación de Cetus. Asitiada a una distancia de 73 años lluz del Sistema Solar, relluma con magnitú aparente +5,06.

Ficha d'oxetu celeste94 Ceti
estrella de secuencia principal tipo F (es) Traducir, Estrella múltiple[1], estrella con movimiento propio alto (es) Traducir[2], estrella[2], near-IR source (en) Traducir[2], UV-emission source (en) Traducir[2] y estrella doble (es) Traducir[2]
Parte de NAME Argus Association (en) Traducir[2] y NAME IC 2391 Moving Group (en) Traducir[2]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 48,19348569878 °[3]
Declinación (δ) −1,19609883583 °[3]
Distancia a la Tierra 22,882 pc
Magnitú aparente (V) 5,07 (banda V)
Magnitú absoluta 3,3
Constelación Cetus
Velocidá de rotación 7,248 km/s[5]
Velocidá radial 19,389 km/s[6]
Parallax 43,7027 mas[3]
Carauterístiques físiques
Radiu 1,8411114 Radius solars [7]
Diámetru 2 380 000 km [8]
Masa 1,34 M☉[9]
Gravedá superficial 12 650 cm/s²[5]
Tipu espectral F8V[10]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 3h 12m 46.437s, -1° 11 45.956

Estrella primaria editar

La estrella primaria del sistema ye 94 Ceti A, nana mariella de tipu espectral F8V con una temperatura superficial de 6190 ± 45 K.[12] Tien una masa de 1,33 mases solares y ye 3,68 vegaes más lluminosa que'l Sol.[13] El so radiu ye un 90% más grande que'l radiu solar[14] y xira sobre sigo mesma con una velocidá de rotación proyeutada de 8 km/s. Anque nun principiu pensóse que 94 Ceti A podía ser una binaria espectroscópica, en 2000 afayóse la esistencia d'un planeta xigante en redol a esta estrella.

94 Cet A tien una metalicidá —basada na so bayura relativa de fierro— un 61% mayor que la solar ([Fe/H] = +0,207).[12] Los niveles d'otros elementos evaluaos son igualmente elevaos, destacando'l nivel de cobre, tres veces más altu que nel Sol.[15]

Estrella secundaria editar

94 Ceti B, una nana colorada de tipu M3V, ye la otra componente del sistema. Muncho más tenue que la so compañera, la so lluminosidá equival a pocu más del 1% de la lluminosidá solar.

La separación media ente les dos estrelles del sistema ye de 151 UA. Empleguen unos 1420 años en completar una vuelta a lo llargo de la so órbita, que la so escentricidá ye ε = 0,26.[16]

Sistema planetariu editar

La zona de habitabilidad en redol a 94 Ceti A asítiase a 2,11 UA de la estrella. El planeta estrasolar descubiertu, denomináu HD 19994 b o 94 Ceti b, orbita a 1,42 UA de la estrella y la so masa ye siquier un 68% mayor que la masa de Xúpiter. Paez improbable la esistencia d'un planeta terrestre na zona de habitabilidad pola presencia del planeta xigante, que la so órbita ye claramente escéntrica.[17]

Acompañante
(N'orde dende la estrella)
Masa
(MJ)
Periodu orbital
(díes)
Semiexe mayor
(UA)
Escentricidá
HD 19994 b > 1,68 535,7 ± 3,1 1,42 0,3 ± 0,04

Referencies editar

  1. Afirmao en: Catálogo de Estrellas Dobles Washington.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Afirmao en: SIMBAD.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Afirmao en: Gaia EDR3. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 3 avientu 2020.
  4. Ulrich Bastian (2000). «Catálogo Tycho-2». Astronomy and Astrophysics:  páxs. 27–30. 
  5. 5,0 5,1 «Spectroscopic Parameters and atmosphEric ChemIstriEs of Stars (SPECIES) I. Code description and dwarf stars catalogue» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics:  páxs. 76–76. xunetu 2018. doi:10.1051/0004-6361/201731533. 
  6. Caroline Soubiran (agostu 2018). «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics:  páxs. 7–7. doi:10.1051/0004-6361/201832795. 
  7. Afirmao en: Gaia DR2. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 25 abril 2018.
  8. «Age consistency between exoplanet hosts and field stars» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics. 8 avientu 2015. doi:10.1051/0004-6361/201527297. 
  9. Michel Mayor (febreru 2004). «The CORALIE survey for southern extrasolar planets. XII. Orbital solutions for 16 extra-solar planets discovered with CORALIE» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (1):  páxs. 391–402. doi:10.1051/0004-6361:20034250. 
  10. Davide Gandolfi (4 payares 2009). «REM near-IR and optical photometric monitoring of pre-main sequence stars in Orion» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (3):  páxs. 1313-1330. doi:10.1051/0004-6361/200913327. 
  11. 94 Ceti (SIMBAD)
  12. 12,0 12,1 Gonzalez, G.; Carlson, M. K.; Tobin, R. W. (2010). «Parent stars of estrasolar planets - X. Lithium abundances and v sini revisited». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 403 (3). páxs. 1368-1380. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2010MNRAS.403.1368G&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  13. Sousa, S. G.; Santos, N. C.; Mayor, M.; Udry, S.; Casagrande, L.; Israelian, G.; Pepe, F.; Queloz, D.; Monteiro, M. J. P. F. G. (2008). «Spectroscopic parameters for 451 stars in the HARPS GTO planet search program. Stellar (Fe/H) and the frequency of exo-Neptunes». Astronomy and Astrophysics 487 (1). páxs. 373-381. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2008A%26A...487..373S&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  14. van Belle, Gerard T.; von Braun, Kaspar (2009). «Directly Determined Linear Radii and Effective Temperatures of Exoplanet Host Stars». The Astrophysical Journal 694 (2). páxs. 1085-1098. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2009ApJ...694.1085V&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  15. Takeda, Yoichi (2007). «Fundamental Parameters and Elemental Abundances of 160 F-G-K Stars Based on OAO Spectrum Database». Publications of the Astronomical Society of Japan 59 (2). páxs. 335-356 (Tabla consultada en CDS). http://webviz.u-strasbg.fr/viz-bin/VizieR-5?-out.add=.&-source=J/PASJ/59/335/catalog&recno=3. 
  16. 94 Ceti (Solstation)
  17. HD 19994 (The Estrasolar Planets Encyclopaedia)

Coordenaes:   3h 12m 46.437s, -1° 11 45.956