Adela Pla Pastor (17 de payares de 1936Sedaví – 16 d'agostu de 2005Sedaví) foi una profesora, xuez de paz y política socialista española, la primer muyer n'ocupar un cargu de conseyera nun gobiernu preautonómicu (Conseyu del País Valencianu),[2] la primera escoyida diputada pola circunscripción eleutoral de Valencia tres la recuperación de les llibertaes públiques y la primera na delegación de les Cortes españoles ante'l Conseyu d'Europa (1982-1987)[3][4][5]

Adela Pla
diputada d'España

28 xunu 1993 - 9 xineru 1996
Distritu: València
Eleiciones: eleiciones xenerales d'España de 1993
diputada d'España

16 payares 1989 - 13 abril 1993
Distritu: València
Eleiciones: eleiciones xenerales d'España de 1989
diputada d'España

14 xunetu 1986 - 2 setiembre 1989
Distritu: València
Eleiciones: eleiciones xenerales d'España de 1986
sustituto en la Asamblea Parlamentaria del Consejo de Europa (es) Traducir

21 abril 1986 - 21 marzu 1990
diputada d'España

10 payares 1982 - 23 abril 1986
Distritu: València
Eleiciones: eleiciones xenerales d'España de 1982
diputada d'España

25 marzu 1980 - 31 agostu 1982
Josep Lluís Albiñana (es) Traducir
Distritu: València
Eleiciones: eleiciones xenerales d'España de 1979
Vida
Nacimientu Sedaví17 de payares de 1936[1]
Nacionalidá España
Muerte Sedaví16 d'agostu de 2005 (68 años)
Estudios
Llingües falaes castellanu
catalán
Oficiu profesorapolítica
Llugares de trabayu Madrid
Miembru de Aconceyamientu Parllamentariu del Conseyu d'Europa
Creencies
Partíu políticu Partíu Socialista Obreru Español
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

Nel ámbitu profesional, foi profesora de Primaria nel so momentu, y d'Enseñanza Xeneral Básica dempués, en Picassent, onde participó na fundación y desarrollu d'un modelu educativu, la escuela La Comarcal, basáu nuna enseñanza pública y calidable, con accesu a la conocencia y usu del valencianu yá en tiempos del franquismu.

Fía del últimu alcalde de Sedaví mientres la Segunda República, Vicent Pla, nel ámbitu políticu foi allegáu a los movimientos socialista y progresista dende mozu. Afilióse finalmente al Partíu Socialista del País Valencianu (PSPV-PSOE) en 1976. Foi nomada conseyera del tercer y cuartu Conseyu del País Valencianu por Josep Lluis Albiñana[2] y escoyida diputada al Congresu por Valencia en cinco causes consecutives (1979, 1982, 1986, 1989 y 1993), onde foi vicepresidente de la Comisión de Control de Radio Televisión Española.

En 1996 abandonó la política institucional y tornó a la so llocalidá natal, de nuevu como maestra na escuela La Comarcal y como xuez de paz.

Referencies editar

  1. URL de la referencia: http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1982/11/19/035.html.
  2. 2,0 2,1 Generalidad Valenciana (ed.): «Composición de los Gobiernos preautonómicos de la Comunidad Valenciana». Consultáu'l 21 de xunetu de 2013.
  3. Congresu de los Diputaos (ed.): «Ficha de Pla Pastor, Adela». Consultáu'l 21 de xunetu de 2013.
  4. Paula Carrión (17 d'agostu de 2005). «Necrolóxica: Adela Pla, veterana socialista». El País. https://elpais.com/diario/2005/08/17/agenda/1124229602_850215.html. Consultáu'l 21 de xunetu de 2013. 
  5. «Fina la ex diputada Adela Pla, la primer muyer que foi consellera». Diariu Levante. 17 d'agostu de 2005. https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2884/fina-ex-diputada-adela-pla-primer-muyer-consellera/130134.html. Consultáu'l 21 de xunetu de 2013.