Segunda República Española

La Segunda República Española ye'l réxime políticu baxo'l que tuvo España nel periodu que va del 14 d'abril de 1931, fecha na que'l rei Alfonsu XIII abandonó'l país, y el 1 d'abril de 1939, fecha del fin de la Guerra Civil na que ganó'l bandu nacionalista y de la que surdió la dictadura franquista.


restauración borbónica n'España
Segunda República Española
(de 14 abril 1931 a 1r abril 1939)
[[Junta de Defensa Nacional (es) [[Junta de Defensa Nacional (es) Traducir|→]]
España franquista
periodu históricu
bandera de la Segunda República española (es) Traducir Escudo de la Segunda República Española (es) Traducir
Lema nacional Plus ultra
Himnu nacional Himnu de Riego
Alministración
Capital Madrid
Barcelona
Llingües oficiales castellanu
Miembru de
Xeografía
Economía
Moneda peseta
Cambiar los datos en Wikidata
Bandera de la II República.

Tres de la proclamación de la República tomó'l poder un gobiernu provisional presidíu por Niceto Alcalá-Zamora dende'l 14 d'abril hasta'l 14 d'ochobre de 1931, fecha na que lu sustituyó Manuel Azaña. El 10 d'avientu de 1931 volvió a salir Niceto Alcalá-Zamora como presidente, por 362 votos de los 410 diputaos presentes (la Cámara taba compuesta por 446 diputaos). Mantúvose nesti cargu hasta'l 7 d'abril de 1936, volviendo a sustituilu Manuel Azaña.

Proclamación editar

Proclámase tres vencer los republicanos nes eleiciones municipales na mayoría de les ciudaes del Estáu. El mesmu 14 d'abril de 1931 establecióse un Gobiernu Provisional de composición heteroxénea. El nucleu políticu yera la conxunción republicano-socialista na que taben representaes toles tendencies de dambos movimientos.

Simbolos del nuevu Estáu editar

Escoyóse como himnu nacional l'himnu de Riego (escuchar).

Constitución de 1931 editar

Etapes editar

Bieniu de Centru-Izquierda (1931-1933) editar

 
Les Cortes Constituyentes de 1931 (escaños por partíu).

Denomáu Bieniu Reformista. Nesta etapa afondaráse nes reformes que'l Gobiernu Provisional propusiera, entre delles la reforma agraria, la introducción de la Llei de Congregaciones y les reformes del sistema educativu.

Bieniu de centru derecha (1933-1935) editar

Tres le eleiciones de payares de 1933 onde resultaron vencedores la CEDA y los radicales de centru. La aición política d'esti bieniu foi dar marcha atrás a les reformes del bieniu anterior.

Revolución Asturiana de 1934 editar

El 5 d'ochobre de 1934 entamó una insurrección revolucionaria n'Asturies onde les fuercies obreres caltuvieron el control dafechu nes Cuenques Mineres alredor de 15 díes y que foi sofocada pol exércitu de la República, dirixíu pol Xeneral Franco. Tres la Revolución vendrá una dura represión contra los revolucionarios.

El Frente Popular editar

Ún de los pegollos de la campaña eleutoral de 1936 foi l'amnistía de los presos d'ochobre. La reaición de les dereches foi'l llevantamientu militar del 18 de xunetu de 1936 col qu'entamaba la denomada Guerra Civil española que finaría 3 años dempués.

La República mientres la Guerra editar

Partíos políticos mientres la segunda República editar

D'izquierdes editar

Centrales
Cataluña
Euskadi
Galicia

De dereches editar

Acepten la republica

Nun acepten la republica

Referencies editar

Enllaces esternos editar