Ador ye una llocalidá y conceyu español asitiáu na parte suroccidental de la contorna de la Safor, na provincia de Valencia, Comunidá Valenciana.

Ador
símbolos de Ador (es) Traducir símbolos de Ador (es) Traducir
Alministración
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
Provincia provincia de Valencia
Comarques Safor
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde d'Ador Joan Faus Vitoria
Nome oficial Ador (ca)[1]
Códigu postal 46729
Xeografía
Coordenaes 38°55′05″N 0°13′31″W / 38.918055555556°N 0.22527777777778°O / 38.918055555556; -0.22527777777778
Ador alcuéntrase n'España
Ador
Ador
Ador (España)
Superficie 13.81 km²
Altitú 50 m
Llenda con
Demografía
Población 1699 hab. (2023)
- 804 homes (2019)

- 704 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Safor
0.07% de provincia de Valencia
0.03% de Comunidá Valenciana
0% de España
Densidá 123,03 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
ador.es
Cambiar los datos en Wikidata

Toponimia editar

El topónimu deriva del árabe الدور (ad-dūr), «les cases».[2]

Xeografía editar

Asitiáu al suroeste de la Güerta de Gandía, na llende del Valle del Serpis cola Sierra de Ador, na marxe izquierda del ríu.

La superficie del términu ye montascosa, sacante la marxe del ríu Serpis. Los altores principales son Peña Colorada (361 m.), Castellarets (283 m.), Corona (165 m.), Tossal, la Cruz, etc. El ríu Serpis sirve de llende al términu pel este; por una estrecha franxa de terrén, al norte llega a tocar el ríu Vernisa.

El clima ye templáu. Tol términu ta cubiertu d'arboláu, predominando les naranxales nes zones cultivaes y el pinu nes montascoses. El pueblu ta xunto a la sierra.

Dende Valencia apuértase al traviés de la N-332 pa enllazar cola CV-686 y la CV-685.

Llocalidaes estremeres editar

El términu municipal de Ador parte coles siguientes llocalidaes: Alfauir, Castellonet, Gandía, Llutxent, Palma de Gandia, Potríes, Ròtova y Vilallonga, toes elles de la provincia de Valencia.

Historia editar

Nel términu municipal atopóse una importante villa romana (la casa de Alfàs), tamién ye una de les poques zones de la contorna na qu'atopamos entierros visigóticos.

Ye un pueblu d'orixe árabe, que pasó a pertenecer al Reinu de Valencia nel sieglu XIII, cola conquista realizada pol rei Xaime I.

Dempués de la conquista foi repoblada polos cristianos en 1248. El rei Pedro'l Grande, concedió en 1276 a Joan de Pròxita el señoríu sobre'l castiellu de Ador, qu'incluyía Ador na so xurisdicción. Dempués perteneció al señoríu del Monesteriu de San Jerónimo de Cotalba. El 1460, pasó a manes de la familia Tolsà y darréu, a los Montcada, a los que perteneció hasta la desapaición de los señoríos. En 1574 dixebróse eclesiásticamente de Palma y convirtióse en parroquia independiente so la advocación de La nuesa Señora de Loreto. El botánicu Cavanilles fai referencia a la so población (94 vecinos a fines del sieglu XVIII) y a la importante collecha d'algarrobes y olives (amás d'otros productos) que se recoyíen na so contorna.

Alministración editar

Nes eleiciones de 2015 escoyéronse 9 conceyales pal Conceyu de Ador: 6 de Gent d'Ador-Compromís (625 votos) y 3 de PP (376 votos). Hubo amás 171 astenciones, 25 votos nulos y 5 votos blancos.[3]

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Luis Dauder Mascarell Independiente
1983-1987 José Miñana Miñana AP-PDP-UL-UV
1987-1991 Juan Vicente Estruch Estruch PP
1991-1995 Juan Vicente Estruch Estruch PP
1995-1999 Juan Vicente Estruch Estruch PP
1999-2003 Juan Vicente Estruch Estruch PP
2003-2007 Juan Vicente Estruch Estruch PP
2007-2011 Juan Vicente Estruch Estruch PP
2011-2015 Joan Faus Vitòria Gent d'Ador
2015-2019 Joan Faus Vitòria[4] Gent d'Ador
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Demografía editar

Evolución demográfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2015
1.150 1.088 1.091 1.117 1.125 1.178 1.216 1.346 1.398 1.513 1.510 1.440 1.374

Economía editar

L'agricultura ye la base económica del conceyu, los naranxales constitúin la mayor riqueza, siguíos de ceberes y hortolices. Nel secanu hai algarrobos, olivares, almendrales y viñeos cultivo que va venciendo terrenal a los cítricos.

Monumentos editar

Fiestes llocales editar

  • Fiestes patronales. Celebrar na tercer selmana d'agostu, a partir del tercer domingu de dichu mes. El llunes ta dedicáu a San José, el martes a la Divina Aurora, el miércoles a la Virxe de Loreto y el xueves al Santísimu Cristu del Amparu.
  • Fiestes de Moros y Cristianos. se celbran el primer fin de selmana d'agostu.

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Asín Palacios, Miguel (1940). Contribución a la toponimia árabe d'España. Madrid: Conseyu Cimeru d'Investigaciones Científiques, páx. 43.
  3. Ministeriu del Interior. Gobiernu d'España (xunu de 2015). «Resultaos provisionales 2015 - Eleiciones Llocales 2015». Archiváu dende l'orixinal, el 7 de xunetu de 2015. Consultáu'l 6 de xunetu de 2015.
  4. Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques. «Información de conceyales 2015 (información provisional)». Consultáu'l 6 de xunetu de 2015.

Enllaces esternos editar