Alcàsser ye un conceyu de la Comunidá Valenciana, España. Perteneciente a la provincia de Valencia, na comarca de la Huerta Sur. Tien una población de 9692 habitantes (INE 2016).

Alcàsser
Alministración
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
Provincia provincia de Valencia
Comarques Güerta Sur
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcaldesa d'Alcàsser Eva Isabel Zamora Chanzà (Partíu Socialista del País Valencianu)
Nome oficial Alcàsser (ca)[1]
Códigu postal 46290
Xeografía
Coordenaes 39°22′04″N 0°26′41″W / 39.3677°N 0.4447°O / 39.3677; -0.4447
Alcàsser alcuéntrase n'España
Alcàsser
Alcàsser
Alcàsser (España)
Superficie 9.01 km²
Altitú 15 m
Llenda con Albal, Beniparrell, Silla, Torrent, Catarroja y Picassent
Demografía
Población 10 575 hab. (2023)
- 5043 homes (2019)

- 4996 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Güerta Sur
0.41% de provincia de Valencia
0.21% de Comunidá Valenciana
0.02% de España
Densidá 1173,7 hab/km²
alcasser.es…
Cambiar los datos en Wikidata

Etimoloxía editar

El topónimu provién del vocablu árabe القصر al-qasr, «la fortaleza», siendo'l mesmu raigañu d'otros topónimos castellanos o andaluces cola pallabra «alcázar» (Alcázar de San Juan, por casu).

Xeografía editar

Asitiáu al sur de la ciudá de Valencia, y a la derecha del antigua Camín Real de Madrid. La superficie del términu ye llana. Cruciar los ribayos de Picasent y del Realón. El clima ye templáu; predominen los vientos de poniente y llevante. Les tierres de cultivu, magrices y fondes, tán bien partíes en parceles. Regar con agües de l'Acequia Real del Júcar, de la fonte de Ninyerola, y por aciu pozos.

Aportar a esta llocalidá dende Valencia tomando la V-31.

Llocalidaes estremeres editar

Alcácer parte coles llocalidaes de Torrent, Catarroja, Albal, Beniparrell, Silla y Picasent, toes de la provincia de Valencia.

Historia editar

Esisten evidencies de la esistencia d'una villa romana, próxima al pueblu actual, y apocayá realizáronse escavaciones que dexaron al descubiertu les muertes d'una antigua necrópolis visigoda.

Habitada por musulmanes, yá na Baxa Edá Media, el rei Xaime I vencer a Bolla de Foces qu'intentó, en 1248, poblala de cristianos. En 1250 el so señor feudal yera Pere Roiç de Corella y en 1299 la familia Riusech. El 22 d'ochobre de 1364, Pedro'l Ceremoniosu donó a Pere Boïl la xurisdicción criminal; a Vidal de Villanova y la so muyer Sibila la torre y fortaleza de Alcácer, y seis díes dempués vender a Giner Rabassa por 60.000 sueldos, incluyendo'l terciu diezmu y censos sobre les cases y los homes col pixín y mistu imperiu. En 1400 vendióse la baronía en pública puya siendo adquirida por Jaime Roméu, quien consiguió que'l señoríu integrar na particular contribución de Valencia, beneficiándose de delles de les franquicies d'ésta. En 1417 foi mercada por Bernat Guillem Català y en 1443, ye cuando, Joan Català, llogró la suprema xurisdicción (alta, baxa, civil y criminal) y el pixín y mistu imperiu sobre la población. En 1446 vendió la baronía al so primu Galcerá de Castella, barón de Picasent. Según la carta puebla de 13 d'avientu de 1417, los vasallos habíen de contribuyir con elevaes cargues: un cuartu de delles colleches, terciu diezmu y otros derechos feudales. Nes Cortes Valencianes de 1604, el señor de Alcácer, Cristòfol Çanoguera, pidió la confirmación de la suprema xurisdicción. Dende 1328 hubo d'esistir una ilesia, anque l'actual edificiu acabar de construyir en 1805.

Alministración editar

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Vicente Hernández Martínez AEI
1983-1987 Ricard Gil i Fabra   PSPV-PSOE
1987-1991 Cristóbal M. Llorens Alemany   UV
1991-1995 Ricard Gil i Fabra
Javier Navarro Hernández
  PSPV-PSOE
  PSPV-PSOE
1995-1999 Julio Chanzá Romaguera   UV
1999-2003 Julio Chanzá Romaguera   UV
2003-2007 Julio Chanzá Romaguera
Mª Remedios Avia Ferrer
  UV
  PPCV
2007-2011 Mª Remedios Avia Ferrer   PPCV
2011-2015 Mª Remedios Avia Ferrer   PPCV
2015-2019 Eva Zamora Chanzá   PSPV-PSOE
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Demografía editar

Evolución demográfica de Alcácer[2]
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2006 2009 2012 2015
3.200 3.411 3.530 4.055 4.368 4.473 4.679 5.449 6.555 7.191 7.335 7.562 8.505 9.103 9.544 9.612

Colexos ya Institutos editar

Alcácer, cuenta con tres colexos d'educación infantil y primaria, (unu d'ellos alcordáu); un Institutu d'educación Secundaria y Bachiller y una escuela d'Adultos.

Gastronomía editar

Destaquen los dulces: platu de gloria (plat de glòria), coca de calabaza, coca d'arrope, coca fina, coca borracha (coca borratxa) y pelotes duces (pilotes dolces).

Economía editar

La primer metá del sieglu XIX producía frutes, trigu, maíz, bastante seda (gracies a qu'importaba la fueya de morera de los pueblos de la Ribera), y aceite d'oliva qu'esportaba a la capital.

Anguaño cultívase principalmente naranxales, anque por cuenta de la crisis citrícola van aumentando los plantíos de caquis, granaos y más apocayá de quivis. Pasando cada vez más a ser un pueblu industrial.

Alcácer contién 2 polígonos industriales, el de "El Plá" y el del "Alter".

Monumentos editar

Fiestes editar

  • Sants de la pedra:Na última selmana d'agostu celebren les fiestes taurines con encierre (Bous al carrer), n'honor a los santos de la piedra (sants de la pedra). Tamién el fin de selmana más cercanu al día de San Martín (en payares).
  • Falles: Del 15 al 19 de marzu celebren les falles, cuntando cola falla del Mercat y la falla del Trinquet; una selmana dempués, otra falla del pueblu celebra la so selmana fallera, la Falla del Raval.
  • Virxe del Carmen: Nel mes de xunetu celebren les fiestes de la Virxe del Carmen, la so patrona con numberosos actos relixosos y conciertos musicales. La virxe del Carmen ye patrona oficial de Alcàsser dende 1951 y foi coronada canónicamente el 14 de xunetu de 1957.
  • Santísimu Cristu de la Fe: El llunes siguiente al 15 d'agostu "Mare de Déu d'Agost", celébrense les fiestes del Santísimu Cristu de la Fe, siendo ésta'l día grande de la fiesta -el "Día del Cristu" (Despertá, pasacalles, misa, mascletá con traca kilométrica, procesión, conciertu y finalmente el Castiellu de fueos artificiales) cabo destacar que la procesión ye multitudinaria cola salida de toles imáxenes veneraes na parroquia. A otru día el "Día del gos" (día del perru), que tradicionalmente celebrar na caseta de dellos amigos del pueblu con una torrá o una bona paella.
  • Feria Medieval: fin de selmana d'ochobre, xeneralmente'l siguiente a la festividá del 9 d'Ochobre.
  • El día 31 celébrase añu nuevu na plaza del pueblu pa dar la bienvenida al añu nuevu y el día 5 de xineru la entrada de los reis magos.

Himnu (en valencianu) editar

Alcàsser, cantar volem amb allegría, Les teues glòries i el bon treball.
La fama que la to alcançares dalgún día, va ser per les figues que tens de tot l'any.
Saborosa fruita el to sempre seràs, que tots nosaltres ens tens molt xiflats.
Bonica, perque el teu negre a tots encisa i yes la delícia de fadrins i casats.
Visca sempre Alcàsser. Visca, Visca, Visca.

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. INE Series históriques de población

3 DECRETU 40/2000, de 28 de marzu, pol que s'aprueba'l cambéu de denominación del conceyu de Alcácer pola forma en valencianu de Alcàsser. http://www.boe.es/boe/dias/2000/05/29/pdfs/A19130-19130.pdf

Ver tamién editar

Enllaces esternos editar