22-03-2020 11:06

L'alfabetu maltés (en maltés l-Alfabett Malti) ye l'alfabetu usáu pa escribir el maltés. Ye l'únicu exemplu d'un alfabetu llatín utilizáu oficialmente pa escribir una llingua semítica. Por ello, contién, amás de les lletres del alfabetu llatín, lletres diacrítiques que lu arriquecen, col fin d'espresar lo más correutamente posible los fonemes, los soníos y les entonaciones semítiques.

Sistema d'escrituraAlfabetu maltés
Tipos alfabetu deriváu del llatín
Llingües maltés
Formáu por A, B, Ċ (es) Traducir, D, E, F, Ġ (es) Traducir, G, , H, Ħ, I, Ie (es) Traducir, J, K, L, M, N, O, P, Q, R, S, T, U, V, W, X, Ż (es) Traducir y Z
Cambiar los datos en Wikidata
Primer alfabetu de Mikiel Anton Vassalli publicáu en Alfabetu maltese en 1788

Fixo falta aproximao dos sieglos y más de doce versiones distintes pa que l'alfabetu actual fuera afitáu oficialmente'l 1 de xineru de 1934. La creación d'esti alfabetu yera imprescindible pa dexar a la llingua maltesa ser una llingua escrita, y non solo falada.

Esti alfabetu atópase con numberoses dificultaes: del orde téunicu, p'afaer l'alfabetu llatín a una llingua semítica; del orde políticu, porque sobre esti terrén de la escritura enfrentábense los independentistes malteses, los partidarios del irredentismo italianu y los ocupantes ingleses; y finalmente, les relixones y les tradiciones, oponíense tamién sobre esti asuntu, nun queriendo reconocer l'orixe árabe de la llingua.

La creación d'esti alfabetu débese sobremanera a la voluntá d'un pequeñu númberu de lletraos malteses.

L'alfabetu maltés entiende 25 lletres que componen 30 grafemes.

Mayúscules A B Ċ D E F Ġ G H Ħ I Ie J K L M N O P Q R S T U V W X Ż Z
Minúscules a b ċ d e f ġ g h ħ i ie j k l m n o p q r s t u v w x ż z

Creación del alfabetu 1750 - 1934 editar

 
Tercer alfabetu de Mikiel Anton Vassalli estrayíu de la edición orixinal de 1796 del Lexicon.

El maltés foi por munchu tiempu namái una llingua falada; la población comunicábase en maltés pero los lletraos utilizaben el sicilianu pa tolos escritos. Ello ye que la transición del siculo-árabe al maltés, l'idioma faláu y l'escritu, siguieron nel archipiélagu maltés una evolución paralela a l'asocedida en Sicilia, diendo esta, sicasí, del siculo-árabe al sicilianu.

Pueden fechase los oríxenes del maltés escontra'l sieglu XI, pero nun ye hasta'l sieglu XV[1] qu'apaecen n'escritures notariales los primeros rastros escritos del maltés. Estos actos tán redactaos en sicilianu, pero los nomes de persona y de llugar son escritos de cutiu en maltés con una trescripción fonolóxica o fonética. Al nun tar afechu l'alfabetu, esta trescripción yera aleatoria, y en munches ocasiones a un fonema maltés correspondíenlu dellos distintos sicilianos.[2]

Nun sabemos si'l maltés, enantes del sieglu XV, pudo ser escritu col alfabetu árabe, pos nun esiste nengún testu que lu demuestre.[3]

En 1920 fundóse la «Alianza de los escritores del maltés» (en maltés Għaqda tal-Kittieba tal-Malti) que desenvolvió la ortografía moderna del maltés y finalmente en 1924 l'Alianza editó'l llibru Tagħrif fuq il-kitba Maltija (Información sobre la escritura maltés), obra escrita principalmente por Ninu Cremona y Ġanni Vassallo, qu'afitó l'alfabetu del maltés y les regles ortográfiques. El 1 de xineru de 1934 el gobiernu maltés per aciu llei fixo oficial l'alfabetu y l'ortografía desenvueltes pola Alianza.

La ortografía del maltés foi anovada los años 1984, 1992 y 2008.

 
Edición orixinal de 1924 de Tagħrif fuq il-Kitba Maltija, les primeres regles d'escritura del maltés qu'utiliza l'alfabetu oficial

Composición editar

L'alfabetu maltés entiende 30 grafemes:

  • 25 lletres:
    • 5 vocales: a, e, i, o, u,
    • 20 consonantes: b, d, f, g, h, ħ, j, k, l, m, n, p, q, r, s, t, v, w, x, z,
  • 3 lletres diacrítiques con puntu:
    • 3 consonantes diacrítiques: ċ, ġ, ż,
  • 2 dígrafos:
    • 2 dígrafos: għ, ie.

Hai otru signu diacríticu, el acentu grave, que ye utilizáu sobre la postrera sílaba de les pallabres xeneralmente d'orixe sicilianu o italianu (toscanu), pero nunca sobre les pallabres d'orixe semíticu, quedando les lletres: à, è, ì, ò y ù. Nun se pon acentu sobre les pallabres monosílabes.

Yá pocu utilizáu, el Kunsill Nazzjonali tal-Ilsien Malti (Conseyu Nacional de la Llingua Maltesa) decidió, na so decisión de xunetu del 2008, suprimir l'acentu circunflexu de la escritura de la llingua maltesa.[4]

Fai falta remarcar tamién que la lletra diacrítica "ċ" esiste, ente que la lletra "c" nun pertenez al alfabetu.

La única lletra del alfabetu clásicu llatín non usada nel alfabetu maltés ye la lletra "y" que correspuende col emplegu maltés de la lletra "j".

Referencies editar

  1. 167
  2. 85
  3. 86
  4. Kunsill Nazzjonali tal-Ilsien Malti

Enllaces esternos editar