Alfabetu protocananéu

L'alfabetu protocananéu o abjad llinial (i.y., non cuneiforme) tien unos venti glifos acrofónicos. Atópase en testos nel Llevante de la Península Ibérica de finales de la Edá del Bronce, convencionalmente datada alredor del añu 1050 e.C. Al traviés del so socesor esitosu, l'alfabetu feniciu, convertir nel antepasáu de cuasi tolos alfabetos utilizaos anguaño, dende'l griegu, l'hebréu, el llatín y el tifinagh n'occidente, hasta'l tailandés o'l mongol n'Asia.

Sistema d'escrituraAlfabetu protocananéu
Cambiar los datos en Wikidata

Afayáronse predecesores d'esti alfabetu, posiblemente en parte logográficos, nel Exiptu central en 1905 y 1999 (vease alfabetos de la Edá del Bronce Medio). Estes antigües escritures pudieron tener más lletres de les atopaes, y tamién podríen incluyir variantes d'eses lletres (lletres distintes que podríen ser utilizaes pa espresar el mesmu fonema).

Los nomes de les lletres, que sobreviven nos alfabetos griegu y hebréu, probablemente yá esistíen. Los nomes básense nun principiu acrofónico, presumiblemente a partir de les traducciones semíticos de los nomes de los xeroglíficos exipcios. Por casu, l'exipciu nt (agua) convertir nel semíticu mu (agua), que col tiempu la evolución a la llatina lletra M, ente que l'exipciu drt (la mano) convertir nel semíticu kapp (la mano), y finalmente na lletra llatina K.

L'orde de les lletres nesti alfabetu yenos desconocida, l'alfabetu ugarítico, que magar utiliza signos cuneiformes taría rellacionáu col protocananéu, tien dos órdenes alfabéticos: un orde A-B-C-D similar al nuesu, y otru H-L-Ḥ-M, tamién atestiguáu nel abecedariu árabe meridional (sudarábico) y los alfabeto Ge'ez.

Reconstrucción editar

De siguío amuésase una reconstrucción de venticuatro de les lletres protocananeas, basada n'el so socesores meyor acreditaes (de los alfabetos feniciu y sudarábico), xunto colos descendientes llatinos, griegos, hebreos y árabes d'estes postreres.

Protocananéu Valor Nome Feniciu Descendientes
  a ʾalp
«güe»
  א Α A ا
  b bet
«casa»
  ב Β B ب
  g gaml
«búmerang»
  ג Γ C-G ج
    d digg
«pez»
  ד Δ D ذ-د
  h haw o hll
«allegría»
  ה Ε Y ه Є
  w waw
«gabitu»
  ו
Ϝ-Υ
F-O-V-W-Y
و
  z zen o ziqq
«esposes»
  ז Ζ Z ز З
  ḥet
«patiu»
  ח Η H خ-ح
  ṭēt
«rueda»
 ; ט Θ ظ-ط Ѳ
  y yad
«brazu»
  י Ι I-J ي
  k kap
«mano»
  כ Κ K ك
  l lamd
«aguya»
  ל Λ L ل
  m mem
«agua»
  מ Μ M م
  n naḥš
«culiebra»
  נ Ν N ن
    s samek
«pez»
  ס Ξ X Ѯ
  o ʿen
«güeyu»
  ע Ο O غ-ع
  p piʾt
«curva»
  פ Π P ف
    ṣad
«planta»
  צ ϻ ص-ض ц
  q qup
«monu»
  ק Ϙ Q ق Ҁ
  r raʾs
«cabeza»
  ר Ρ R ر
  š/ś šimš
«sol, o Uraeus»
  ש Σ S ش-س Ш
  t taw
«firma»
  ת Τ T ث-ت

Bibliografía editar

  • Ouaknin, Marc-Alain, Bacon, Josefina: Los misterios del alfabetu: Los oríxenes de la Writing.Abbeville Press.1999. ISBN 0-7892-0521-1
  • Cruz F.M. (1979) La invención y el desarrollu del alfabetu en Senna, Frank (ed.), Los oríxenes de la escritura. Lincoln: University of Nebraska Press
  • Diringer, y David Freeman, Hilda (1983) Una historia del alfabetu. Headley: Llibros de Gresham.
  • Healey, John. (1990) L'alfabetu temprana. Londres: Muséu Británicu.
  • Nieve, José. (1982) La historia temprana del alfabetu. Leiden: E.J. Brill.

Ver tamién editar

Referencies editar

Enllaces esternos editar