Alpinia zerumbet

especie de planta

Alpinia zerumbet, ye una especie de planta perenne de jengibre nativu d'Asia Oriental. Pueden crecer hasta los 2,4 a 3,0 m d'altor y produz coloridas flores en forma d'embudu. Cultívense como plantes ornamentales y les sos fueyes usar na cocina y la medicina tradicional.

Alpinia zerumbet
Clasificación científica
Reinu: Plantae
(ensin clasif.): Monocots
(ensin clasif.): Commelinids
Orde: Zingiberales
Familia: Zingiberaceae
Subfamilia: Alpinioideae
Tribu: Alpinieae
Xéneru: Alpinia
Especie: Alpinia zerumbet
(Pers.) B.L.Burtt y R.M.Smith[1]
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Como planta ornamental
Flores
Ilustración
Inflorescencia

Descripción editar

Son yerbes qu'algamen un tamañu de 3 m d'altu. Fueyes angostamente elíptiques, d'hasta 70 cm de llargu y 10 cm d'anchu, ápiz acumináu, base cuneada, glabres a trupa y menudamente pubérulas; lígula hasta 12 mm de llargu. Inflorescencia un recímanu o tirso pendilexu, hasta 40 cm de llargu y 10 cm d'anchu, cincinos con 1 (–3) flores, bráctees ausentes, bractéoles llargamente elíptiques, 20–30 mm de llargu, densamente ferrugíneo-arispies, blanques con ápiz coloráu, pedicelos hasta 3 mm de llargu; mota 15–20 mm de llargu; corola 40–50 mm de llargu, cuasi glabra, blanca con ápiz coloráu; labelo 40–60 mm de llargu, mariellu rayáu con colloráu, estaminodios llaterales diminutos. Cápsula globosa, ca 20 mm de diámetru; granes ensin ver.[3]

Distribución y hábitat editar

Orixinaria d'Asia oriental, esta planta ye rizomatusa, perenne tropical de fueya perenne que crez en grupos verticales de 2,4 a 3,0 m d'altor nos climes tropicales. Lleva flores con forma d'embudu. Les flores tienen periantos de color blancu o rosáu con labelo mariellu con manches coloraes y rayes.[4] Tien tres estames, pero namái unu tien el polen. El frutu ye globosu con munches estríes. En condiciones típiques, algama de 1.2 a 2.4 m d'altor nel xardín, y de 0,91 a 1,22 m d'altor, como una planta d'interior.[5]

Cultivu editar

Alpinia zerumbet cultívase meyor nun mediu ricu en mugor, qu'amugue los suelos bien drenaos a plenu sol a solombra parcial. Encamiéntase solombra na tarde en climes calorosos de branu. Interior, la planta tendrá de cuntar con lluz brilloso y condiciones de mugor. El floriamientu asocede raramente enantes del segundu añu.

Alpinia zerumbet llámase un "ginger shell" o "flor de pulgu" con mayor frecuencia, por cuenta de que les sos flores roses individuales, especialmente cuando tán na yema, asemeyar a conches de mar.

En xaponés conozse como Getto ' (ゲットウ). En la islla d'Okinawa, conozse como Sannin. En China, conozse como Yàn Shanjiang (艳山姜) o Yuetao (月桃).

Usos editar

Les llargues llámines de les fueyes de la planta inda s'utilicen pa envolubrar Zongzi. En Okinawa, Xapón, A. zerumbet conocer nel dialeutu llocal como sannin, o en xaponés como getto. Les sos fueyes viéndense como té de yerbes y tamién s'utilicen pa los fideos y envolubrar los pasteles mochi d'arroz. El so té tien propiedaes hipotensoras, diurétiques y anti-ulceroses. La decocción de les fueyes utilizóse mientres el bañu pa solliviar fiebres. Les fueyes y rizomas demostráronse eficaces contra enzimes VIH-1 integrasa y neuraminidasa,[6] y tamién demostró efeutu anti-diabéticos al traviés de inhibiciones de la formación de productos finales de glicación avanzada.[7] Amás, reportáronse les actividaes antioxidantes de distintos partes de Alpinia zerumbet.[8][9]

Taxonomía editar

Alpinia zerumbet describióse por (Pers.) B.L.Burtt and R.M.Smith y espublizóse en Notes from the Royal Botanic Garden, Edinburgh 31(2): 204. 1972.[3]

Sinonimia
  • Alpinia cristata Griff.
  • Alpinia fimbriata Gagnep.
  • Alpinia fluvitialis Hayata
  • Alpinia nutans var. longiramosa Gagnep.
  • Alpinia schumanniana Valeton
  • Alpinia speciosa (J.C.Wendl.) K.Schum.
  • Amomum nutans (Andrews) Schult.
  • Catimbium speciosum (J.C.Wendl.) Holttum
  • Costus zerumbet Pers.
  • Languas schumanniana (Valeton) Sasaki
  • Languas speciosa (J.C.Wendl.) Small
  • Renealmia nutans Andrews
  • Renealmia spectabilis Rusby
  • Zerumbet speciosum J.C.Wendl.[10]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. «Alpinia zerumbet (Pers.) B.L. Burtt & R.M. Sm.». United States Department of Agriculture, Natural Resources Conservation Service, http://plants.usda.gov/.+Consultáu'l 19 de marzu de 2011.
  2. «Alpinia zerumbet (shell ginger)». Hawaiian Ecosystems at Risk project, http://www.hear.org/.+Consultáu'l 19 de marzu de 2011.
  3. 3,0 3,1 «Alpinia zerumbet». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 25 de setiembre de 2014.
  4. . Discover Nature at JCU. Plants on Cairns Campus. Australia: James Cook University (14 d'avientu de 2012). Consultáu'l 17 de mayu de 2013.
  5. «Alpinia zerumbet (Pers.) B. L. Burtt & R. M. Sm.». Encyclopedia of Life, http://www.eol.org/.+Consultáu'l 19 de marzu de 2011.
  6. HIV-1 integrara and neuraminidase inhibitors from Alpinia zerumbet. Upadhyay etal. J. Agric. Food Chem. 2011,59,2857-2862.
  7. Advanced glycation end product inhibitors from Alpinia zerumbet. Chompoo etal. Food Chem. 2011,129,709-715.
  8. Elzaawelly etal.Food Chem.2007,104,1648.
  9. Elzaawelly etal.Food Chem.2007,103,486.
  10. «Alpinia zerumbet». The Plant List. Consultáu'l 25 de setiembre de 2014.

Bibliografía editar

  1. Correa A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panamá.
  2. Flora of China Editorial Committee. 2000. Flora of China (Flagellariaceae through Marantaceae). 24: 1–431. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  3. Flora of North America Editorial Committee, e. 2000. Magnoliophyta: Alismatidae, Arecidae, Commelinidae (in part), and Zingiberidae. Fl. N. Amer. 22: i–xxiii, 1–352.
  4. Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidá d'Antioquia, Medellín.
  5. Maas, P. J. M. & H. M. Kamer. 2001. Zingiberaceae. En: Stevens, W.D., C. Ulloa, A. Pool & O.M. Montiel (eds.). Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85(3): 2549–2554.
  6. Moraes R., M. 1990. Llista preliminar d'especies botániques coleccionaes mientres la Espedición Río Madre de Dios (Norte de Bolivia). Mus. Nac. Hist. Nat. (Bolivia) Com. 10: 32–52.
  7. Nelson, C. H. 2008. Cat. Pl. Vasc. Honduras 1–1576. Secretaria de Recursos Naturales y Ambiente, Tegucigalpa.
  8. Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.

Enllaces esternos editar