Alternanthera paronychioides

especie de planta

Alternanthera paronychioides ye una especie de plantes de la familia de les amarantacees del Centru y Sur d'América.[1]

Alternanthera paronychioides
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Caryophyllales
Familia: Amaranthaceae
Subfamilia: Gomphrenoideae
Xéneru: Alternanthera
Especie: A. paronychioides
A.St.-Hil.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Descripción editar

Son yerbes perennifolies, qu'algamen un tamañu d'hasta 0.6 m de llargu, tarmos postraos y bien ramificaos, tarmos y cañes inferiores subglabros o pubescentes con tricomes simples, aplicaos, d'hasta 0.4 mm de llargu, blancos, tornándose densamente vellosos nes partes cimeres. Fueyes amplies o angostamente elíptiques, frecuentemente espatulaes, variables en tamañu nuna mesma planta. Les inflorescencies en capítulos solitarios o un grupu de 2–3 atropaos, xeneralmente namái un capítulu nuna de les axiles de 2 fueyes opuestes, globosu o cortamente cilíndricu. El frutu ye un utrículo subgloboso, llixeramente emargináu nel ápiz; grana ovoide, 1.1 mm de llargu.[2]

Distribución y hábitat editar

Ta distribuyida nes rexones tropical y templao-templaes d'América, tamién n'Asia ya Indonesia. Crez en terrenes alteriaos como caminos, etc.,[1] n'Uruguái y Arxentina (Chaco, Misiones, Corrientes, Entre Ríos, Buenos Aires)[1] onde la conoz como "sanguinaria",[1] "yerba del pollu",[1] y como "alternanthera paronychioides", esti postreru propuestu como'l nome vulgar patrón pa la especie por Petetín (1984[3]).[1]

Propiedaes editar

Atribúyense-y les mesmes propiedaes melecinales qu'a la "yerba del pollu" Alternanthera pungens.[1]

Taxonomía editar

Alternanthera paronychioides describióse por Augustin Saint-Hilaire y espublizóse en Voyage dans Le District des Diamans 2: 439–441. 1833.[2]

Etimoloxía

Althernanthera: nome xenéricu que remanez del llatín alternans, que significa "alternando" y anthera, que significa "antera", faciendo referencia a la estructura floral, na que los estames con antera alternen con estaminodios ensin antera.[4]

paronychioides: epítetu llatín compuestu que significa "asemeyada a Paronychia"

Variedá aceptada
Sinonimia
  • Achyranthes chacoensis (Morong) Standl.
  • Achyranthes paronychioides Schinz
  • Alternanthera achyrantha var. angustifolia Mart. ex Moq.
  • Alternanthera amoena Back. & Sloot.
  • Alternanthera austrotrinidadis (Suess.) Pedersen
  • Alternanthera ficoidea var. normalis Kuntze
  • Alternanthera leucantha Moq.
  • Alternanthera polygonoides var. austrotrinitatis Suess.
  • Alternanthera polygonoides var. ficoidea (L.) M.Gómez
  • Alternanthera polygonoides var. glabrescens Griseb.
  • Alternanthera polygonoides f. halimioides Suess.
  • Alternanthera polygonoides f. pubescens Diogo
  • Alternanthera polygonoides var. radicans (Moq.) M.Gómez
  • Alternanthera virgata Spreng. ex Moq.
  • Bucholzia polygonoides (L.) Mart.
  • Bucholzia polygonoides var. diffusa Mart.
  • Telanthera arenaria Casar. ex Seub.
  • Telanthera polygonoides var. brachiata Moq.
  • Telanthera polygonoides var. diffusa Moq.
  • Teleianthera manillensis Walp.[5]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Ángel Marzocca. 1997 Vademécum de maleces melecinales de l'Arxentina. Orientación Gráfica Editora, Buenos Aires, Arxentina.
  2. 2,0 2,1 «Alternanthera paronychioides». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 5 de mayu de 2015.
  3. Carlos A. Petetín, 1984. "Patrón pa nomes comunes de les maleces de la República Arxentina". Revista Maleces Volume 12 nᵘ 4. ASAM, Buenos Aires, Arxentina. Citada en Marzocca (1997) Vademécum de maleces melecinales de l'Arxentina. y en Aníbal R. Molina (2011, segunda edición) Maleces arxentines.
  4. Alternanthera paronychioides en Flora de Canaries
  5. «Alternanthera paronychioides». The Plant List. Consultáu'l 5 de mayu de 2015.

Bibliografía editar

  1. Carnevali, G., J. L. Tapia-Muñoz, R. Duno de Stefano & I. M. Ramírez Morillo. 2010. Fl. Ilustr. Penins. Yucatán 1–326.
  2. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  3. Correa A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panamá.
  4. Eliasson, O. H. 1987. 44. Amaranthaceae. 28: 1–138. In G. W. Harling & B. B. Sparre (eds.) Fl. Ecuador. University of Göteborg & Swedish Museum of Natural History, Göteborg & Stockholm.
  5. Flora of North America Editorial Committee, e. 2003. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 1. Fl. N. Amer. 4: i–xxiv, 1–559.
  6. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  7. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolivia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223. View in Biodiversity Heritage Library
  8. Funk, V. A., P. E. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Venezuela: Amazonas, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. U.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library

Enllaces esternos editar