Angélique Arvanitaki

Angélique Arvanitaki o Arvanitakis (11 de xunetu de 1901El Cairu – 6 d'ochobre de 1983Marsella) foi una neurofisióloga francesa qu'investigó na actividá llétrica de les neurones qu'utilicen les fibres de nerviu grandes de dellos moluscos distintos.

Angélique Arvanitaki
Vida
Nacimientu El Cairu[1]11 de xunetu de 1901[2]
Nacionalidá Bandera de Francia Francia
Muerte Marsella[1]6 d'ochobre de 1983[2] (82 años)
Familia
Casada con Nicolas Chalazonitis
Fíos/es Alcmène Chalazonitis (es) Traducir
Estudios
Estudios University of Lyon (en) Traducir
Direutor de tesis Henry Cardot
Llingües falaes francés
Oficiu neurocientífica, bióloga, fisiólogabiofísica
Emplegadores Institut de biologie marine Michel Pacha (en) Traducir
Museo Oceanográfico de Mónaco (es) Traducir
Institute of Neurophysiology and Psychophysiology (en) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

Angélique yera d'orixe griegu y nació en El Cairu en 1901. Casóse con Nick Chalazonitis, un colega tamién neurofisiólogo; dambos esploraron la metodoloxía de l'actividá electrofisiológica del sistema nerviosu de la llebre de mar genus Aplysia.[3]

Estudios editar

Contribuyó al campu de la neurofisioloxía investigando cómo esquicen les fibres xigantes nervioses en xéneros de gastrópodos, la llebre de mar Aplysia y el cascoxu de tierra Helix. Desenvolvió'l conceutu de preparación de gangliu de nervios identificables grandes.[4] Tamién afayó que les oscilaciones regulares llétriques dacuando podría crecer en midida hasta una serie de Potencial d'aición potenciales d'aición despidir a lo llargo de fibres de nerviu aislláu de la xibia, genus Sepia.[4]Otra contribución so foi la manifestación qu'un circuitu neuronal nun yera riquíu por un nerviu solu pa producir actividá rítmica y bonal. Tamién, afayó que cuándo dos fibres nervioses tán cercanes, l'actividá d'una fibra de nerviu sola puede xenerar actividá nuna fibra de nerviu cercana.[4]

En 1955, Arvanitaki y Chalazonitis según Ladislav Tauc[5] crearon los primeros rexistros intracelulares de neurones grandes de la llebre de mar de California.[6] Arvanitaki y Chalazonitis' esploraron la fotoexcitabilidad de ciertes neurones.[7]

Sicasí, los trabayos de Arvanitaki víense clisaos pola obra d'Hodgkin y Huxley sobre'l xigante axón del calamar.

Delles publicaciones editar

  • 1975. “The Friction and Lubrication of Elastomers, en 'Lubricants and Lubrication', Proc. 21st Leeds-Lyon Symposium on Tribology, eds. D. Dowson et al. p. 503. Con B.J. Briscoe, M.J. Adams, S.A. Johnson.
  • 1965. Oscillations lentes du potentiel de membrane neuronique, fonction de la pC2 intracellulaire. Neurones autoactifs d'Aplysia depilans. Compt. Rend. Soc. Biol. 159: 2451. Con M. Gola, y A. Arvanitaki.
  • 1961. Slow Waves and Associated Spiking in Nerve Cells of Aplysia. Bull. de l'Institut océanographique 1224. Con Nicolas Chalazonitis, 15 p.
  • 1956. Biopotentiels neuroniques à l'échelle infracellulaire, stimulation mécanique graduée dans le soma géant d'Aplysia. Con N. Chalazonitis. Ed. Institut océanographique (Paris) Publicó Impr. Nationale, 36 p.
  • 1941. Contribution a la morphologie du systeme nerveaux des Gasteropodes. Isolement, a l'etat vivant, de crops neuro- niques. C. R. Seances Soc. Bio. Fil. 135: 965-968. Con H. Cardot.
  • 1938. Propriétés rythmiques de la matière vivante: Variations graduées de la polarisation et rythmicités, v. 762-766 Actualités scientifiques et industrielles, ISSN 0365-6861 Publicó Hermann & cie.

Bibliografía editar

  • Christian Bange. 'Cardot et Arvanitaki. les débuts des recherches électrophysiologiques sur les neurones géants d'invertébrés marins', in : Claude Debru, Jean-Gaël Barbara, Céline Cherici, éd., L'essor des neurosciences. France, 1945-1975 (Paris : Hermann, 2008. ISBN 978-2-7056-6743-6) p. 35-44.

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 Identificador GND: 1023317699. Afirmao en: Catalog of the German National Library. Data de consulta: 10 xunu 2020. Llingua de la obra o nome: alemán.
  2. 2,0 2,1 Identificador GND: 1023317699. Afirmao en: Catalog of the German National Library. Data de consulta: 1r xunu 2020. Llingua de la obra o nome: alemán.
  3. The cellular basis of behavior in aplysia. Pergamon Press.
  4. 4,0 4,1 4,2 (2009) Psychological Science. WW Norton. ISBN 0393934217.
  5. «Reponse de la cellule nerveuse du ganglion abdominal d'Aplysia depilans a la stimulation directe intracellulaire». C. r. Acad. Sci. Belles-lett. 1954. 
  6. «-yos potentiels bioelectriques endocytaires du neurone geant d'Aplysia en activity autorhythmique». C. r. Acad. Sci. Belles-lett.. 1955. 
  7. «Photopotentiels d'excitation et d'inhibition de deifferents somata identifiables (Aplysia).». Bull. Inst. oceanogr. 1960. 

Enllaces esternos editar