Arracacia atropurpurea
El Carrizu chicu (Arracacia atropurpurea) ye una planta perteneciente a la familia de les apiácees, al igual que la cenahoria (Daucus carota) y l'apiu (Apium graveolens).
![]() |
||
---|---|---|
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Orde: | Apiales | |
Familia: | Apiaceae | |
Subfamilia: | Apioideae | |
Tribu: | Selineae | |
Xéneru: | Arracacia | |
Especie: |
A. atropurpurea (Lehm.) Benth. & Hook.f. ex Hemsl. | |
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
DescripciónEditar
Ye una yerba ramoso, delles vegaes algama un tamañu de l m d'altor, pero usualmente son más baxes, colos tarmos de color purpúreo, polo regular, fueyes largamente peciolaes; les flores tán arrexuntaes n'umbeles; los frutos son blancos de 7 mm de llargu.
Distribución y hábitatEditar
Ye orixinaria d'América dende Méxicu hasta Perú y Bolivia. Presente en clima templáu, ente los 2240 y los 2750 metros, acomuñada al monte de juníperos y monte mistu de pinu-encina.
PropiedaesEditar
Nel Estáu de Méxicu aplíquense les fueyes, los tarmos y les flores en cocimientu contra les merucos.
HistoriaEditar
Nel sieglu XVI, el Códiz Florentino mentar como antiblenorrágico. Francisco Hernández rellata que tien virtúes pal "endelgazamientu", "apangar los dolores provocaos pol fríu", y pa solliviar les rozadures".
A principios del sieglu XVIII, Juan de Esteyneffer usar contra'l paralís, sordera, tisis, dolor estomacal, hipu, vultura, cólicu, obstrucción del fégadu, hidropesía, orquitis, merucos, suministrada en forma de cocimientu, polvu, emplastu y agua pa beber o tomar o bañar.
A entamos del sieglu XX, l'Institutu Médicu Nacional señalar como antiblenorrágico. Darréu, Maximino Martínez reportar como antiblenorrágico, antitérmico, carminativo, estimulante y analxésicu. La Sociedá Farmacéutica de Méxicu indica los usos siguientes: antigonorreico, carminativo y estimulante.[1]
TaxonomíaEditar
Arracacia atropurpurea describióse por (Lehm.) Benth. & Hook.f. ex Hemsl. y espublizóse en Biologia Centrali-Americana; . . . Botany 1(6): 564. 1880.[2]
- Pentacrypta atropurpurea Lehm. basónimu
- Arracacia humilis Rose
- Arracacia irazuensis Kuntze
- Arracacia luxeana J.M.Coult. & Rose[3]
- var. brevipes (J.M.Coult. & Rose) Mathias & Constance
- Arracacia brevipes J.M.Coult. & Rose
Nome comúnEditar
- Carrizu chicu, Yerba del borregu.[1]
ReferenciesEditar
- ↑ 1,0 1,1 En Medicina tradicional mexicana
- ↑ «Arracacia atropurpurea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 29 de payares de 2012.
- ↑ Arracacia atropurpurea en PlantList
BibliografíaEditar
- CONABIO. 2009. Catálogu taxonómicu d'especies de Méxicu. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
- Luteyn, J. L. 1999. Pandoriales, a checklist of plant diversity, geographical distribution, and botanical literature. Mem. New York Bot. Gard. 84: viii–xv, 1–278.
- Standley, P. C. & L. O. Williams. 1966. Umbelliferae. In: P. C. Standley & L. O. Williams (eds.), Flora of Guatemala - Part VIII, Number 1. Fieldiana, Bot. 24(8/1): 21–66.
Wikispecies tien un artículu sobre Arracacia atropurpurea. |