Calea urticifolia
El Xaral de Castiella o Calea urticifolia ye una especie botánica de fanerógama de la familia de les Asteraceae. Alcuéntrase en Méxicu.
Calea urticifolia | ||
---|---|---|
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
Filu: | Tracheophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Orde: | Asterales | |
Familia: | Asteraceae | |
Subfamilia: | Asteroideae | |
Tribu: | Neurolaeneae | |
Xéneru: | Calea | |
Especie: |
C. urticifolia (Mill.) DC. | |
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
Descripción editar
Ye un arbustu qu'algama un tamañu de 0.6–1 m d'altu; tarmos polo xeneral densamente pubescentes con tricomes patentes cafés, especialmente na parte cimera. Fueyes ovaes a llanceolaes, de 3–14 cm de llargu y 1.5–3 cm d'anchu, ápiz agudu a acumináu, base aguda a arrondada, márxenes crenaos o serraos, escabrosas nel fexe, polo xeneral densamente pilosas nel viesu; pecíolus 2–15 mm de llargu, arispios. Capitulescencies de fascículos de capítulos abiertos o atropaos; filarias en 4–5 series, les esteriores escabrosas y herbales, les internes escariosas y namái marginalmente ciliaes, toes estriaes; pálees llanceolaes, 5–6 mm de llargu, escariosas; flósculos del radiu 3–8, fértiles, les lígulas 3–7 mm de llargu, exertes del arreyo y vistoses, marielles; flósculos del discu 15–30, les coroles marielles. Aquenios cilíndricos, 1.5–3 mm de llargu, antrorso-escabrosos; miriguanu d'escames angostes, 3–4.5 mm de llargu, aristaes.[1]
Distribución y hábitat editar
Orixinaria de Méxicu a Panamá. Habita en climes templáu y semicálido, ente los 22 y los 1800 msnm. Acomuñada a vexetación alteriada derivada de montes tropicales caducifolios, subcaducifolio, subperennifolio y perennifoliu, montes d'encina y de pinu.
Propiedaes editar
L'usu más frecuente d'esta planta ye pal tratamientu de problemes dérmicos, como granos ya irritación de cuerpu (Estáu de Veracruz). Emplégase refregando les fueyes na agua cola cual tómense baños. Amás aplíquense les fueyes a manera de fomentos pa sanar llagues; úntase sobre los tetos pa producir un sabor amargoso cola cuenta de llograr el treslleche de los neños (Estáu d'Hidalgo).
Aconséyase faer un buche col cocimientu del tarmu o caña, fueyes y flores, pa provocar la vultura en casu de derrame biliar. Cola decocción de les fueyes con raigañu de malva de cochino (Sida rhombifolia), fueyes de xaral de castilla cortaes de dellos matos y la corteza de llimón (Citrus limon), faise un fervinchu que se debe tomar mientres tol día hasta que suma la foria que provoca la disentería.
Contra'l paludismu suxúrese beber, n'ayunes, el zusmiu llográu al remoler la planta ente les manes y esleíu en poca agua. Pa la tos, solamente inxerse la cocción de la corteza.[2]
Taxonomía editar
Calea urticifolia describióse por (Mill.) DC. y espublizóse en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 5: 674. 1836.[1][3]
Calea: nome xenéricu
urticifolia: epítetu llatín que significa "coles fueyes como'l xéneru Urtica".[4]
- Calea axillaris DC.
- Calea cacosmioides Less. '
- Calea pellucidinerva Klatt
- Calea urticifolia var. axillaris (DC.) S.F.Blake
- Caleacte urticifolia (Mill.) R.Br.
- Galinsoga serrata (Lag.) Spreng.
- Mocinna serrata Lag.
- Solidago urticifolia Mill.[5]
Ver tamién editar
Referencies editar
- ↑ 1,0 1,1 «Calea urticifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 11 de mayu de 2013.
- ↑ En Medicina tradicional mexicana
- ↑ Calea urticifolia en PlantList
- ↑ N'Epítetos Botánicos
- ↑ Calea urticifolia en PlantList
Bibliografía editar
- Berendsohn, W.G. & A.Y. Araniva de González. 1989. Llistáu básicu de la Flora Salvadorensis: Dicotyledonae, Sympetalae (pro parte): Labiatae, Bignoniaceae, Acanthaceae, Pedaliaceae, Martyniaceae, Gesneriaceae, Compositae. Cuscatlania 1(3): 290–1–290–13.
- Breedlove, D. E. 1986. Flora de Chiapas. Llistaos Floríst. Méxicu 4: i–v, 1–246.
- CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
- Correa A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
- Ibarra Manríquez, G. & S. Sinaca Colín. 1995. Llista florística comentada de la Estación de Bioloxía Tropical "Los Tuxtlas", Veracruz, Mexico. Revista Biol. Trop. 43(1–3): 75–115.
- Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
- Nash, D. L. 1976. Tribe V, Heliantheae. En Nash, D.L. & Williams, L.O. (Eds), Flora of Guatemal a - Part XII. Fieldiana, Bot. 24(12): 181–361, 503–570.
- Nelson, C. H. 1978. Contribuciones a la flora de la Mosquitía, Honduras. Ceiba 22(1): 41–64.
- Nelson, C. H. 2008. Cat. Pl. Vasc. Honduras 1–1576.
- Sousa Sánchez, M. & E. F. Cabrera Cano. 1983. Flora de Quintana Roo. Llistaos Floríst. Méxicu 2: 1–100.
- Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquín. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.
- Strother, J. L. 1999. Compositae - Heliantheae s. l. 5: 1–232. In D.Y. Breedlove (ed.) Fl. Chiapas. California Academy of Sciences, San Francisco.
Wikispecies tien un artículu sobre Calea urticifolia. |