Calidris alpina

especie de páxaru

Les especies d'aves con nome común en llingua asturiana márquense como NOA. En casu contrariu, conséñase'l nome científicu. El mazaricu[1] (Calidris alpina) ye una especie d'ave Charadriiforme de la familia Scolopacidae común nes zones húmedes d'Europa. Cría nes rexones del Árticu. Les aves que críen nel norte d'Europa y Asia son migradores de llarga distancia, envernando nes costes de la Península Ibérica, África, Sureste asiáticu y Oriente Mediu. Les aves qu'añeren n'Alaska y l'árticu canadianu realicen migraciones curties a les costes del Pacíficu y Atlánticu d'América del Norte, anque les aves que críen nel norte d'Alaska enviernen n'Asia.

Calidris alpina
mazaricu
Estáu de caltenimientu
Preocupación menor (LC)
Esmolición menor (IUCN)
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Aves
Orde: Charadriiformes
Familia: Scolopacidae
Xéneru: Calidris
Especie: C. alpina
Linnaeus, 1758
Distribución
Rutes migratories
Sinónimos
Erolia alpina
Consultes
[editar datos en Wikidata]
Calidris alpina alpina

El Mazaricu ye una ave bien gregaria pel iviernu, que n'ocasiones forma grandes bandaes en marismas o sableres de sable. Ye una de les limícolas más comunes nes sos zones de cría ya ivernada. Tien un llargor típicu de 17–21 cm y 32–36 cm de valumbu d'ala. L'adultu en plumaxe de cría tien una distintiva barriga negra. Pel iviernu el plumaxe ye básicamente gris percima y blancu per debaxo. Les pates son negres según el picu que ta llixeramente curvado escontra baxo. Tienen un reclamu bien distintivu,[2] y los adultos, llistaos en primavera, son de bona identificación.[3]

El nial, nel suelu, ye en forma de taza, revistíu de yerba, teniendo 4 güevos nuna única niarada, de mayu a xunetu. Aliméntase picotiando nel fango, buscando viérbenes, inseutos y moluscos.

La so distribución ye bien amplia: pel branu, dende güelgues ya islles del norte d'Europa y la tundra, hasta'l sur européu, en zones de marismes, sableres y desaguaes.

Subespecies editar

Conócense 10 subespecies de Calidris alpina que s'estremen principalmente pol grau de roxez nel plumaxe nupcial y el llargor del picu:[4]

 
Calidris alpina en plumaxe d'iviernu (Salinas de Santa Pola, Alacant, España, 12-1-2013)

La población reproductora europea envalorar a principios del Sieglu XXI nunes 350.000 a 570.000 pareyes reproductores. La mayoría d'elles, de 200.000 a 300.000 pareyes n'Islandia, que pertenecen a la subespecie Calidris alpina schinzii.

Referencies editar

  1. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  2. Dunlin Species Account - Cornell Lab of Ornithology
  3. Hume, Rob. 2002. Guía de campo de las aves de España y Europa. Ediciones Omega ISBN 84-282-1317-8
  4. Zoonomen. «Birds of the World -- current valid scientific avian names.» (inglés). Consultáu'l 27 d'Abril de 2009.

Enllaces esternos editar