La catábasis o katabasis (del griegu κατὰ, 'embaxo' βαίνω 'meyora') ye un descensu de dalgún tipu, como baxar una fastera, el sol al atapecer, una retirada nuna campaña militar, una espedición a los infiernos o un viaxe dende l'interior escontra la mariña. Esiste una gran cantidá de significaos ya interpretaciones pa esti términu en poesía, retórica y na psicoloxía moderna.

Como imaxe retórica refier a un descensu a los mesmos horrores con cuenta d'enfrentalos, velos, volvelos conscientes y depués xubir purificado pol horror y la conmiseración.

Con cuenta de representalo en lliteratura, usáronse llugares como'l inframundu, l'infiernu, etc., pero n'otros casos puede usase un pozu d'agua, ingresu a una cueva, covarón, escondite, o inclusive somorguiase nuna piscina. Estes imáxenes, de cutiu utilizaes pol cine, refieren coles mesmes a un aislamientu cola soledá como ferramienta de reflexón, según a un regresu a la llibradura.

Arte editar

Tanto en poesía como en retórica, el términu katabasis referir a un "descensu gradual" de la énfasis sobre una tema nuna sentencia o nun párrafu, ente que anabasis referir a un ascensu gradual en dichu énfasis.

Psicoloxía moderna editar

Na psicoloxía moderna, el términu de catábasis tamién s'utiliza dacuando pa describir la depresión qu'esperimenten dellos mozos.[1] L'autor Robert Bly propón nel so llibru "Iron John: Un llibru sobre los homes" delles razones pal "fenómenu de la catábasis ", ente ellos la falta de los ritos de iniciación n'Occidente y la falta d'una fuerte figura paterna y de modelos a siguir.

Viaxe al inframundu editar

La catábasis ye la convención épica del viaxe del héroe al inframundu.[2] Na mitoloxía griega, por casu, Orfeo entra al inframundu pa traer a Eurídice de vuelta al mundu de los vivos.

La mayoría de les catábasis van tener llugar nun inframundu sobrenatural, como'l Hades o'l Infiernu, como na Nekyia, nel llibru 11 de la Odisea, que describe'l descensu d'Odiseo al inframundu. Sicasí, la catábasis tamién puede referise a un viaxe al traviés d'otres árees distópiques, como los alcuentros de Odiseo nel so viaxe de regresu de 10 años de Troya a Ítaca. Pilar Serrano[2] dexa que'l términu catábasis englobe tamién estancies curties o cróniques nel inframundu, incluyendo los casos de Lázaro y Cástor y Pólux. Nesti casu, sicasí, la catábasis tien de dir siguida d'una anábasis o resurreición por que pueda ser consideráu una verdadera catábasis en llugar d'una simple muerte.

Referencies editar

  1. Artículu de Jung de 1932 sobre Picasso.
  2. 2,0 2,1 Pilar González Serrano, "Catábasis y resurreición". Espaciu, Tiempu y Forma, Serie II: Historia Antigua. Volume 12, pp. 129–179. Madrid, 1999.

Bibliografía adicional editar

  • Rachel Falconer, Hell in Contemporary Literature: Western Descent Narratives since 1945, EUP, 2005. Exemplos modernos de catábasis o descensu al infiernu.

Enllaces esternos editar