Caterina Mirambell

actriz española (1822–1888)

Caterina Mirambell (circa 1821Barcelona – 7 de xineru de 1888Barcelona)[2], con nome de nacencia Caterina Casals i Mirambell, foi una actriz de teatru catalana.[3][4]

Caterina Mirambell
Vida
Nacimientu Barcelonacirca 1821
Nacionalidá España
Muerte Barcelona7 de xineru de 1888[1] (66/67 años)
Estudios
Llingües falaes castellanu
catalán
Oficiu actriz
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

Foi una de les actrices más brilloses del teatru catalán pol so versatilidad n'escena y poles interpretaciones nel papel de muyer rústica catalana. En 1845 actuó nel Teatru Nuevu, na plaza Real, y en 1846 apaez nes llistes del de la Santa Cruz (más palantre, Teatru Principal). L'añu 1849 formaba parte de la compañía de declamación del Gran Teatru del Llicéu, onde realizara los estudios. En payares, esti teatru cierra temporalmente les sos puertes y la compañía pasa al teatru Odeon. Ellí trabayó so la direición artística del actor Andreu Cazurru.[4]

Reabiertu'l Llicéu, apaez como actriz risible na temporada 1852-53. En 1856 trabaya nel Circu Barcelonés y, dos años más tarde, vuelve al Liceu onde forma parte per primer vegada d'una compañía íntegramente d'actores catalanes, anque con un repertoriu mayoritariamente en castellán. El Circu Barcelonés la contrata pal añu risible» 1857-58, y sigue nesti espaciu teatral hasta setiembre de 1870, momentu en que s'incorpora al Teatru Romea, so la direición de Lleón Fontova, y representa obres de Frederic Soler (Serafi Pitarra), Guimerà ... Entós la compañía del teatru Romea yera contratada pa representar obres en castellán y en catalán n'otros teatros de la capital, polo qu'apaez nel Llicéu ( 71-72, 72-73 y 78-79), nel Olimpo (73-74) y el Circu Barcelonés (en mayu de 1874).[4]

Mientres el branu de 1874 actúa nel teatro Novedad na compañía castellana de Teodora Lamadrid y Antonio Vico y Pintos, que representa en Barcelona los ésitos que llograron a lo llargo del añu en Madrid, y na compañía catalana, compartiendo cartelu, ente otros , con Carlota de Mena. Lo mesmo asocede nel branu de 1883, cuando la compañía madrilana Valero-Vico vien a Barcelona a representar al Novedaes y acaba de completar el so cuadru risible con actores y actrices catalanes. El bon entendimientu col Romea y col so públicu fai que siga nesti espaciu teatral hasta'l 7 de xineru de 1888, cuando muerre d'un ataque d'apoplexía.[4]

Referencies editar

  1. «rexistru civil».
  2. [1] Notícia del so fallecimientu en La Vanguardia (9 de xineru de 1888).
  3. Gran Enciclopedia Catalana (ed.): «Caterina Mirambell» (catalán). l'Enciclopèdia.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Xarxa Vives d'universitats. Generalitat de Catalunya (ed.): «Diccionari Biogràfic de Dones. Caterina Mirambell» (catalán). Consultáu'l 14 de marzu de 2016. ORTS [2]

Bibliografía complementaria editar

  • Bernat i Durán, José (1924). «Apéndiz. El teatru catalán». En: Díaz Escobar, Narciso. Historia del teatru español. Comediantes, escritores, intereses escénicos, vol. II, Barcelona: Montaner i Simón.
  • Curet, Francesc (1967). Història del teatre català. Barcelona: Aedos.
  • Julio, Teresa (en premsa). «Actrius». En: Sanmartí, Carme; Sanmartí, Montserrat (eds.). Catalanes del IX al XIX. Vic: Eumo.
  • Morell i Montardí, Carme (1995). El teatre de Serafí Pitarra. Barcelona: Publicacions Abadía de Montserrat.
  • Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Fons Artís, capses 49-51.
  • Esta obra remanez de la traducción de Caterina Casals i Mirambell de Wikipedia - catalán, espublizada polos sos editores baxo la Llicencia de documentación llibre de GNU y la Llicencia Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.