Catherine Allard Vandenhove (1960Bélxica) ye una baillarina y coreógrafa belga establecida en Cataluña, actual direutora artística de la compañía IT Dansa.

Catherine Allard
Vida
Nacimientu Bélxica1960 (63/64 años)
Nacionalidá Bandera de Bélxica Bélxica
Residencia Cataluña
Oficiu baillarinacoreógrafa
Cambiar los datos en Wikidata

Trayeutoria editar

La so madre, amiga de les artes y habitual de los círculos intelectuales de Bruxeles, quixo ser baillarina na so mocedá, pero la so familia nunca-y lo dexó.

Catherine con 8 años, asistió a la escuela de Simone Redant, qu'impartía'l métodu Dalcroze basáu na educación del oyíu y l'improvisación, enfocáu a la formación infantil. A los 10 años xubió per primer vegada a un escenariu.

A los 13 años dexa la escuela infantil que yá non -y satisfai, nagua daqué más. Calzase unes zapatielles de baillarina y estudiar balé clásicu. Casualidaes del destín, al llau de la so casa, Víctor Ullate y Carmen Roche acababen d'abrir una escuela nel so barriu y Catherine Allard foi'l so primera alumna dos meses antes de cumplir 14 años.

En 1978 realizó una audición pa la Escuela Mudra de Maurice Béjart, con 17 años entró a formar parte de la so prestixosa escuela onde conoció al baillarín y futuru coreógrafu Nacho Duato. Un añu más tarde, Bejart propúnxo-y entrar na so compañía de danza, Catherine Allard tornó la ufierta al nun sentise convenientemente preparada y comenenciuda en siguir un añu más la so formación.

 
Catherine Allard 1977

En 1979 asistió como espectadora a una representación del balé Nederlands Dans Theater. L'espectáculu trescalar fondamente y foi consciente per primer vegada na so vida, de qu'acababa de contemplar tou aquello qu'esperaba de la danza, atopara'l so llugar, quería formar parte d'esi grupu d'homes y muyeres “que baillaben xuntos”, onde les baillarines yeren de carne y güesu y non fráxiles muñeques de porzolana.

Entós daquella Jiří Kylián taba realizando audiciones pa la NDT JUNIOR, la SPRINGPLANK, viveru de mozos baillarinos aspirantes a formar parte de la primer compañía. Catherine Allard entró a formar parte de la 1ª compañía del NDT en 1982. Un añu dempués Nacho Duato entró como baillarín na Compañía y dio los sos primeros pasos como coreógrafu, a partir d'esi momentu Catherine empieza a baillar les sos obres. Ella foi en pallabres del coreógrafu "la so inspiración y la so musa" y percorrió el mundu enteru, América, Europa, Xapón y Australia.

La so estancia en NDT continua hasta 1990. Mientres esti periodu interpreta pieces de los meyores coreógrafos de Danza contemporánea del sieglu XX, Jiří Kylián, Ohad Naharin, Hans van Esquiten, Nils Christie, Jerome Robbins, Mats Eks, William Forsynthe, Christopher Bruce y Nacho Duato.

Duato creó'l ballet Jardi Tancat, basáu n'antiguos testos populares y cantáu pola intérprete mallorquina Maria del Mar Bonet, que-y punxo la voz y la música. En 1988 conceden a Catherine Allard el premiu Zilveren Teatre Dans Prijs, pola so interpretación de Boleru y Arenal, pa Catherine Allard "Arenal ye la pieza onde me sentí más llibre". A partir de la idea de Nacho Duato crearon el dúu Cor Perdut como regalu de cumpleaños de María del Mar Bonet.

Mientres, Nacho Duato, que dexara'l NDT pa dirixir el Ballet Llíricu Nacional d'España (que más tarde bautizó como Compañía Nacional de Danza), pidiólu qu'acompañar como primer baillarina, y Catherine Allard siguiólu a Madrid meses más tarde. Permanecería seis años, de 1990 a 19096, convirtiéndose na partenaire perfecta del direutor.

En 1996 Allard empieza a considerar la posibilidá de tomase un añu sabáticu pa cavilgar sobre'l so futuru. La posibilidá de dirixir una compañía nun figuraba nos sos planes y tampoco dexar de baillar. Cansada de llevar una vida errática quier instalase en Barcelona onde-y falaren d'un curiosu proyeutu; crear un Posgráu pa mozos baillarinos nel Institut del Teatre de Barcelona. Yera poner en marcha una idea partiendo de cero y formar una compañía con xente nuevo. Pa Catherine yera repitir en ciertu mou la esperiencia vivida cola NDT Junior de Jiri Kylian. Tenía que tomar una decisión definitiva, tou foi bien rápido, presentó'l proyeutu y robló el contratu.N'avientu de 1996 la Diputación de Barcelona presentó'l proyeutu públicamente nun actu presidíu por Joan Francesc Marco Diputáu Presidente del Área de Cultura de la Diputación de Barcelona, Pau Monterde, direutor del Institut del Teatre, Bárbara Kasprowicz, direutora de la Escola Cimera de Dansa i Coeografia de l'Institut del Teatre, y Catherine Allard la direutora de la futura compañía de Posgráu.

 
Cartelu de la Compañía Nacional de Danza (Madrid)

El 30 de xunetu de 1997 dan empiezu les clases de la nueva compañía del Institut del Teatre que'l so oxetivu yera crear una ponte ente la formación y l'exerciciu profesional de los mozos baillarinos. A la cabeza figura Catherine Allard como direutora artística. Naciera IT Dansa.

IT Dansa editar

Creada n'avientu de 1996, les clases de la nueva compañía del Institut del Teatre empiecen el 30 de xunu de 1997.

En pallabres de Catherine Allard "Llegó'l momentu d'asumir responsabilidaes y tresmitir a los mozos la mio esperiencia". L'oxetivu principal del proyeutu ye crear una ponte ente la formación y l'exerciciu profesional de los mozos baillarinos. Nun se trata d'una compañía profesional pero'l trabayu que van realizar si va ser profesional.

La Compañía especializar en más d'un estilu coreográficu lo que se va consiguir convidando a coreográfos de prestíu internacional y ufiertando oportunidaes a mozos coreógrafos, baillando non solo en catalunya sinón tamién a nivel internacional.

Nesi momentu yera un proyeutu absolutamente nuevu n'España y práuticamente únicu n'Europa. La intención ye que los baillarinos que terminen la so carrera puedan trabayar mientres dos años na compañía col fin d'axuntar la esperiencia abonda pa dar el saltu al mundu profesional. La compañía va tener un gran espíritu de trabayu, calidá téunica y amplios conocencies non solo del escenariu sinón tamién de too lo qu'asocede hasta llegar a él.

Nel añu 2001 Catherine Allard recibe'l Premi Nacional de Dansa, el más alta reconocencia institucional qu'apurre la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya dientro de los Premis Nacionals de Cultura; un gallardón pa persones o entidaes en reconocencia a les aportaciones más relevantes.

Coreografíes y coreógrafos representaos por IT Dansa dende la so fundación en 1997 hasta 2016 editar

  • Jardí tancat - Nacho Duato
  • Sechs Tänze - Jirí kylián
  • Passomezzo - Ohad Naharin
  • Cor perdut - Nacho Duato
  • Whim-Fractured Fairytale - Alexander Ekman
  • Minus 16 - Ohad Naharin
  • Cómplices - Toni Fabre
  • Stations - Stijn Celis
  • Flabbergast - Gustavo Ramírez
  • Naked thoughts - Rafael Bonachela
  • Violeta II - Ramon Oller
  • Monocroma ocultu - Jacopo Godani
  • Wolfgang bitte... - Rui Horta
  • les bras de mer - Petr Zuska
  • Hands - Win Vandekeibus
  • Petruixkha - Catherine Allard
  • Remungant s' entenen! - Joaquim Sabaté
  • Via Durga - Jennifer Hanna
  • Fievre - Jo Stromgren
  • Insert incert - Carlos Iturrio
  • I like five - Stijn Celis
  • Un ballo - Jirí kylián
  • Evening songs - Jirí kylián
  • Kamuyot - Ohad Naharin
  • Terre à terre - Patrick Delcroix
  • En forme de soi - Catherine Allard
  • TI.TO - Gustavo Ramírez
  • Wad- Ras - Montse Sánchez i Ramón Baeza
  • 4 legs - Uri Ivgi
  • In memoriam - Sidi Larbi Cherkaoui
  • En busca de - Gustavo Ramírez
  • Manolo & friends - Ramon Oller
  • Cara B - Nora Sitges-Sardà
  • Jump start / jazz - Toni Mira
  • Fly - Olga Sasplugas
  • Rit-mo - Lorena Nozal i Thierry Hochstätter
  • Aquil•-yos o L'plasmu - Ina Christel Johannessen.

Obra coreográfica editar

Talleres pa la Compañía Nacional de Danza:

  • 1995 Elle et Aile
  • 1996 Adulces

IT Dansa:

  • 1999 En forme de soi
  • 2011 Petruixka (adautación pa neños coprodución con Petit Llicéu)
  • 2014 Participación nel Acte inaugural del Tricentenari de 1714 en La Seu Vella de Lleida

Otres collaboraciones editar

Maredansa na Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional de Manresa:

  • 2003 Eia Mater (sobre la Pieza pa cobla "La muixeranga d'Algemesí" de Joaquim Serra. Rodada en Santa María del Mar en Barcelona pal programa Nydia de TV3).
  • 2005 Return, videu de Nicole Gagnum, artista plástica americana.
  • 2006 Danse noire, videu del artista catalán Frederic Amat.
  • 2008 Los siete pecaos capitales de Bertolt Brecht con Mary Carewe (Festival de Cuenca) y Ute Lemper (Festival de PortaFerrada - Sant Feliu de Guíxols). Direición artística de Frederic Amat. Coreografía de Jordi Cortés.
  • 2012 Identities, estrenáu en Danza na Villa en collaboración con Mariko Aoyama, Susan Kempster, Hilde Koch y Mónica Runde. Direición artística de Natalia Menéndez Y Carlos Iturrioz.

Ver tamién editar

Referencies editar

Bibliografía editar

  • Retrats de Zeneida Sardà. Biblioteca Serra d'Or. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona 2007. ISBN 978-84-8415-930-8
  • L'aventura del inicis de Zeneida Sardà. Pagès Editors. Lleida 2002. ISBN 84-7935-924-2
  • Nacho Duato. Por vos muerro (una biografía) de Carmen del Val. Edición Martínez Roca, S.A. Barcelona 1998. ISBN 84-270-2322-7

Enllaces esternos editar

Programes de mano editar