Chana Orloff

escultora francesa (1888–1968)

Chana Orloff (12 de xunetu de 1888Kámianka (es) Traducir – 18 d'avientu de 1968Tel Aviv) foi una escultora figurativa xudía de nacionalidá francesa.

Chana Orloff
Vida
Nacimientu Kámianka (es) Traducir[1]12 de xunetu de 1888[2]
Nacionalidá Bandera de Francia Francia
Bandera de Israel Israel
Muerte Tel Aviv18 d'avientu de 1968[2] (80 años)
Familia
Hermanos/es Zvi Nishri
Estudios
Llingües falaes francés
Oficiu escultora
Premios
Xéneru artísticu arte figurativo (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata
El mio fíu. Bronce. 1924.

Biografía editar

Nació n'Ucraína y emigró colos sos padres Rafael y Raquel Orloff a la Palestina Otomana en 1905. Atopó un trabayu como cordudera y modista en Jaffa, onde se xunió al movimientu obreru Hapoel Hatzair y ayudó a otros inmigrantes qu'acababen de llegar.

Dempués de cinco años nel país, ufiertóse-y un trabayu como maestra en corte y confección nuna escuela en Herzliya.

En 1910 llegó a París pa estudiar diseñu de moda y trabayó como aprendiz nos Talleres de Paquin. A instancies de los sos maestros decidió estudiar arte, ya inscribióse nes clases d'escultura na Academia Rusa de Montparnasse, un taller pa mozos artistes rusos. Nesi barriu fai amistá con otros mozos artistes, como Marc Chagall, Chaim Jacob Lipchitz, Pascin, Chaim Soutine y Ossip Zadkine. En 1912 conoció a Amedeo Modigliani y presentó-y a la so amiga y compañera, la pintora Jeanne Hébuterne, que más tarde se convirtió na compañera de Amedeo y madre de la so fía. En 1914 espunxo nel Salón de Seronda con dos bustos en madera.

En 1916, casóse con Ary Justman, un escritor y poeta nacíu en Varsovia. La pareya tuvo un fíu, Elie, pero'l so maríu muerre del gripe mientres la epidemia de 1919.

Chana Orloff realiza grabaos en madera y más tarde álzase como la retratista oficial de la elite parisina, realizando más de trescientes semeyes.

Cuando los nazis invadieron París, fuxó a Suiza col so fíu y el so amigu'l pintor Georges Kars. Equí Chana crea más de cincuenta escultures qu'espón en Xinebra en 1945.

En febreru de 1945, Georges suicidar en Xinebra[3] y Chana torna a París col so fíu, namái p'atopar que la so casa fuera escalada y destruyíes les escultures del so estudiu.

Dempués del establecimientu del Estáu d'Israel, pasó más tiempu na so tierra. En 1949 el Muséu de Belles Artes de Tel Aviv entamó una esposición de 37 de les sos escultures. Ella quedó n'Israel alredor d'un añu pa completar una escultura de David Ben Gurión y el monumentu Maternidá, qu'alzó en Ein Gev, en memoria de Chana Tuchman Alderstein.

Amás d'estos monumentos, esculpió semeyes del primer ministru israelín David Ben Gurión y el futuru primer ministru, Levi Eshkol, los arquiteutos Auguste Perret y Pierre Chareau, los pintores Henri Matisse, Amedeo Modigliani, Pablo Picasso y Per Krohg y los poetes Hayim Nahman Bialik y Pierre Mac Orlan.

Orloff morrió n'Israel el 16 d'avientu de 1968.[4]

Referencies editar

  1. URL de la referencia: http://www.alefmagazine.com/pub5144.html.
  2. 2,0 2,1 «RKDartists» (neerlandés). Consultáu'l 23 agostu 2017.
  3. Hersh Fenster, Undzere Farpainikte Kinstler, Paris, 1951, p. 200,
  4. Biography in the Encyclopedia of Jewish Women at the Jewish Women's Archive.

Bibliografía editar

  • Kikoïne, Yankel, Chana Orloff,, París, Muséu Antoine Bourdelle, 1988, ISBN 2-901784-12-7
  • Muséu Rodin, Chana Orloff, escultures y dibuxos, París, Muséu Rodin, 1971
  • Ricardo de la Fuente, Verónica,Dada a Barcelona, 1914-1918: Crónica del arte parisino de vanguardia nel exiliu en Cataluña mientres la Gran Guerra: Francis Picabia, Hugh Manolo, Serge Charchoune, Marie Laurencin, Olga Sacharoff Burty Franck, Chana Orloff, Albert Gleizes, Kees Van Dongen, Arthur Craven, Otto Lloyd, Pau Gargallo, S. y R. Delaunay, Ceret, Albers, 2001, ISBN 2-9517196-0-4.
  • El Muséu de Tel Aviv, Chana Orloff: Esposición Retrospectiva, 120 escultures, dibuxos y modelos 60, Muséu de Tel Aviv, 1969.

Enllaces esternos editar