Ucraína[16] o Ucrania[17] (n'ucraín Україна, treslliteráu Ukrayina) ye un país n'Europa del este que llenda col Mar Negru al sur, Rusia al este, Bielorrusia al norte y Polonia, Eslovaquia, Hungría, Rumanía y Moldavia al oeste. Sacante Crimea, la población del país ye de 42,5 millones d'habitantes, que faen d'elli el 32ᵘ máspobláu del mundu. La so capital y ciudá principal ye Kiev. La so llingua oficial ye l'ucraín, y el so alfabetu ye cirílicu. Les relixones más siguíes nel país son la ortodoxa y el catolicismu griegu. Ucraína caltién anguaño (2018) una disputa territorial con Rusia sobro la soberanía de la península de Crimea, que foi anexonada por Rusia en 2014. El país tien una estensión de 603.628 km², que faen d'elli el país completamente européu más grande, y el 46ᵘ mayor del mundu.

Ucraína
estáu soberanu
bandera d'Ucraína escudu d'Ucraína
Himnu nacional Shche ne vmerla Ukrayiny i slava, i volia (es) Traducir
Alministración
Nome oficial Україна (uk)
Capital Kiev
Forma de gobiernu Sistema semipresidencialista
Presidente d'Ucraína Volodímir Zelenski (dende 20 mayu 2019)
Primer ministru d'Ucraína Denys Shmyhal (dende 4 marzu 2020)
Llingües oficiales ucraín
División
Rellaciones diplomátiques
Miembru de
Xeografía
Coordenaes 49°N 32°E / 49°N 32°E / 49; 32
Superficie 603550 km²
% agua 7%
Llenda con Bielorrusia, Polonia, Eslovaquia, Hungría, Rumanía, Moldavia, Rusia y Xunión Europea
Puntu más altu Hoverla
Puntu más baxu Kuyalnik Estuary (en) Traducir
Demografía
Población 41 167 335 hab. (1r xineru 2022)
Densidá 68,21 hab/km²
Xentiliciu ucraín[14]
ucraina[15]
Esperanza de vida 71,47634 años
IDH 0,773 (2021)
Tasa de fertilidá 1,498 (2014)
Economía
Moneda grivna (es) Traducir
PIB nominal 199 765 856 765 $ (2021)
Bancu central Banco Nacional de Ucrania (es) Traducir
Más información
Dominiu d'Internet .ua y .укр (es) Traducir
Códigu telefónicu +380
Códigu ISO 804 / UKR / UA
Estaya horaria UTC+02:00, UTC+03:00, Hora d'Europa Oriental y Europe/Kyiv (en) Traducir
ukraine.ua
Cambiar los datos en Wikidata

El territoriu de la moderna Ucraína tuvo habitáu dende'l 32.000 e.C. Demientres la Edá Media la zona foi un centru fundamental de la cultura eslava oriental, col poderosu Rus de Kiev como niciu de l'actual identidá ucraniana. tres de la so fragmentación nel sieglu XIII el territoriu foi disputáu, gobernáu y dividíu por dellos estaos foriatos, como Lituania, Polonia, Austria-Hungría, l'Imperiu otomanu y Rusia. Hebo una república cosaca demientres los sieglos XVIII y XIX, pero'l so territoriu foi repartíu ente Polonia y Rusia, y finalmente fundiose na Xunión Soviética a finales de la década de 1940 pa formar la República Socialista Soviética d'Ucraína. En 1991, tres de la disolución de la Xunión Soviética, el país algamó la independencia.

De magar Ucraína declarose neutral: algamó un alcuerdu militar parcial con Rusia y otros estaos ex-soviéticos al tiempu qu'establecía una asociación cola OTAN en 1994. En 2013, dempués de que'l gobiernu del presidente Viktor Yanukovych decidiera suspender l'Alcuerdu d'Asociación Ucraína-Xunión Europea y buscara estrechar los llazos económicos con Rusia, estalló una fola de manifestaciones y protestes de varios meses de duración, que foi conocida como Euromaidán y que derivó na Revolución Ucraína de 2014, que acabó col derrocamientu de Yanukovych y l'establecimientu d'un nuevu gobiernu. Nesti contestu producióse l'anexón de Crimea por Rusia en marzu de 2014, y l'españíu de la Guerra nel Donbáss n'abril de 2014. El 1 de xineru de 2016 entró en vigor el componente económicu del Alcuerdu de Llibre Cambiu cola Xunión Europea.

Ucraína ye un país en víes de desarrollu, que tien en 2018 el segundu productu internu brutu per capita d'Europa, con tases peraltes de probeza y corrupción. Por embargu, ye, polo fértil y estensu de les sos zones agrícoles, ún de los principales esportadores de cereal del mundu, y mantién el segundu mayor exércitu en tamañu d'Europa, dempués del de Rusia. La población del país ye multiétnica: un 77,8% d'ellos son ucraínos, y hai tamién una gran minoría de rusos, amás de xeorxanos, rumanos, bielorrusos, tártaros de Crimea, xudíos, búlgaros y húngaros. Políticamente'l país ye una república xunitaria semipresidencialista con división de poderes. El país ye miembru de les Naciones Xuníes, el Conseyu d'Europa, la Organización pa la Seguridá y la Cooperación n'Europa y la organización GUAM, y ye ún de los estaos fundadores de la Comunidá d'Estaos Independientes.

Historia editar

Política editar

Xeografía editar

Organización alministrativa editar

Organización territorial d'Ucraína

Economía editar

Demografía editar

Evolución de la población n'Ucraína dende 1900:


Cultura editar

Referencies editar

  1. URL de la referencia: https://www.un.org/ru/about-us/member-states/ukraine.
  2. URL de la referencia: http://mtcr.info/partners/. Data de consulta: 4 avientu 2017.
  3. URL de la referencia: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editorial: Interpol. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  4. URL de la referencia: http://www.nuclearsuppliersgroup.org/en/participants1. Editorial: Grupu d'abastecedores nucleares. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  5. URL de la referencia: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editorial: Organización pa la Prohibición d'Armes Químiques. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  6. URL de la referencia: https://www.iho.int/srv1/index.php?option=com_wrapper&view=wrapper&Itemid=452&lang=en. Editorial: Organización Hidrográfica Internacional. Data de consulta: 8 avientu 2017.
  7. URL de la referencia: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
  8. URL de la referencia: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  9. URL de la referencia: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  10. URL de la referencia: http://icdo.org/who-we-are/members/observer-states.html. Data de consulta: 11 mayu 2020.
  11. URL de la referencia: https://public.wmo.int/en/members/ukraine. Data de consulta: 26 mayu 2020.
  12. URL de la referencia: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consulta: 21 xunetu 2020.
  13. URL de la referencia: https://www.wcoomd.org/-/media/wco/public/global/pdf/about-us/wco-members/list-of-members-with-membership-date.pdf. Data de consulta: 16 marzu 2024. Páxina: 5. Supports qualifier: data de principiu.
  14. Aplícase a esta parte: masculín singular.
  15. Aplícase a esta parte: femenín singular.
  16. 16,0 16,1 (2010) Cartafueyos Normativos. Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios. Uviéu: Academia de la Llingua Asturiana. ISBN 978-84-8168-500-8.
  17. 17,0 17,1 Esti términu apaez nel Diccionariu de l'Academia de la Llingua Asturiana. Ver: ucranianu

Enllaces esternos editar