Jessie Chrystal Macmillan (13 de xunu de 1872Edimburgu – 21 de setiembre de 1937Edimburgu) foi una política, activista y abogada británica. En 1896 convertir na primer muyer en graduase nuna carrera de Ciencies na Universidá d'Edimburgu y en 1908 foi la primera en realizar una demanda ante la Cámara de los Lores, a la cuál solicitó'l derechu al votu por que les muyeres graduaes pudieren votar a los Miembros del Parllamentu que nesi entós correspondíen en representación de les universidaes.[3]

Chrystal Macmillan
Vida
Nacimientu Edimburgu13 de xunu de 1872[1]
Nacionalidá Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu
Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu de Gran Bretaña ya Irlanda  12 abril 1927)
Muerte Edimburgu21 de setiembre de 1937[1] (65 años)
Sepultura Corstorphine (en) Traducir
Estudios
Estudios Universidá d'Edimburgu
St Leonards School (en) Traducir
Llingües falaes inglés[2]
Oficiu matemática, abogada, activista, activista pola paz, política, xuristasufraxista
Llugares de trabayu Escocia
Miembru de Liga Internacional de Mujeres por la Paz y la Libertad (es) Traducir
International Committee of Women for Permanent Peace (en) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Opúnxose enfáticamente a la Primer Guerra Mundial ya inclusive abandonó la National Union of Women's Suffrage Societies (n'español, «Lliga nacional de sociedaes pol sufraxu femenín») pol sofitu d'esta al esfuerciu bélicu. En 1915 foi una de los organizadores del Congresu Internacional de Muyeres aconceyáu en L'Haya pa buscar la paz y una de les delegaes encargaes de llevar les propuestes a los gobiernos neutrales. Foi una de los fundadores de la Lliga Internacional de Muyeres pola Paz y la Llibertá y una de les delegaes na Conferencia de Paz de París de 1919, na cuál sofitó la creación de la Lliga de les Naciones y opúnxose a los duros términos aplicaos a Alemaña pol Tratáu de Versalles. Ente 1913 y 1920 foi secretaria de l'Alianza Internacional de Muyeres.[4]

Nes Eleiciones xenerales de 1935 foi candidata a Miembru del Parllamentu pol Partíu Lliberal y llogró'l tercer llugar na so circunscripción col 5,76% de los votos.[5]

Mientres tola so vida lluchó por que les muyeres tuvieren una nacionalidá independiente a la de los sos homes y que nun se vieren forzaes adoptar una ayena al casase. En 1957, venti años dempués de la so muerte, les Naciones Xuníes finalmente aprobó esta midida.[6]

En 2008, la Universidá d'Edimburgu nomó nel so honor al edificiu de la Escuela de Ciencies Sociales y Polítiques.[3]

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: MacTutor History of Mathematics archive. Data de consulta: 22 agostu 2017.
  2. Afirmao en: catálogu de la Biblioteca Nacional Checa. Identificador NKCR AUT: xx0189987. Data de consulta: 1r marzu 2022.
  3. 3,0 3,1 «Chrystal Macmillan» (inglés). The University of Edinburgh. Consultáu'l 20 d'avientu de 2016.
  4. «Jessie Chrystal MacMillan» (inglés). School of Mathematics and Statistics - University of St Andrews. Consultáu'l 20 d'avientu de 2016.
  5. «UK Xeneral Election results November 1935» (inglés). Politics Resources. Consultáu'l 20 d'avientu de 2016.
  6. Rupp, Leila. Worlds of Women: The Making of an International Women's Movement. Princeton University Press, páx. 146-149. Consultáu'l 20 d'avientu de 2016.

Enllaces esternos editar