Clara Petacci, conocida como Claretta Petacci, (28 de febreru de 1912Roma – 28 d'abril de 1945Mezzegra (es) Traducir) foi amante de Benito Mussolini dende 1933 hasta la muerte de dambos en 1945.

Clara Petacci
Vida
Nacimientu Roma28 de febreru de 1912[1]
Nacionalidá Bandera d'Italia Reinu d'Italia
República Social Italiana  (1943 -  1945)[2]
Muerte Mezzegra (es) Traducir28 d'abril de 1945[1] (33 años)
Sepultura Campo Verano
Causa de la muerte mancada por arma de fueu
Familia
Padre Francesco Saverio Petacci
Madre Giuseppina Persichetti
Pareyes Benito Mussolini
Hermanos/es
Pueblu Petacci family (es) Traducir
Estudios
Llingües falaes italianu[3]
Oficiu política
Creencies
Relixón catolicismu
IMDb nm0676130
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

Clara Petacci nació en Roma el 28 de febreru de 1912, nel senu d'una familia de clase alta: el so padre, el médicu Francesco Saverio Petacci, la so madre, Giuseppina Persichetti, la so hermana, Miriam que yera actriz, amás d'un hermanu, Marcello.

Bien guapa físicamente, esta romana espresó dende bien nueva la so almiración escontra Benito Mussolini, de quien tenía semeyes na so habitación. Conociéronse personalmente nun alcuentru casual na sablera d'Ostia el 8 de setiembre de 1933.[4] A partir d'esi momentu empezaron la so rellación estramatrimonial. Anque Rachele Mussolini, la muyer de Benito, conocía esti affair (y el previu con Ida Dalser, madre de Benito Albino Mussolini) ya intentó acabar con él, nun lo consiguió nunca.

Clara taba casada con Riccardo Federici, un teniente de la Regia Aeronautica italiana y abandonar en 1936. Investigaciones biográfiques dieron a entender que Clara realmente sintió un amor sincero escontra el Duce y que foi la so amante devota ya incondicional.[5] El Duce treslladó a Clara a un esclusivu barriu romanu llamáu Villa Camiluccia, onde la romana habitó una suntuosa propiedá.

Arrestu y execución editar

 
De Izq., a Der., los cuerpos de Bombacci, Mussolini, Clara Petacci, Pavolini y Starace exhibíos na Plaza de Loreto, 1945

El 25 d'abril de 1945, a la fin de la Segunda Guerra Mundial n'Europa, el Duce abandonó Milán en direición a Suiza acompañáu por Petacci. El 27 d'abril una patrulla de partisanos detuvo un convói de la Wehrmacht, onde afayaron y reconocieron a los dos amigos, a los que detuvieron.[6]

Pier Luigi Bellini della Stelle, el xefe de los partisanos, atopar a Claretta nel conceyu de Dongo y díxo-y que la so intención nun yera matar a Mussolini, sinón encarcelalo. Ella dixo que si Benito morría, ella tamién. El so hermanu Marcello tamién diba nel convói pero matar al intentar escapar.

Darréu, nuna xunta caltenida ente miembros del Comité de Lliberación Nacional y representantes del Cuerpu de Voluntarios de la Lliberación, que tuvo llugar en Milán, decidióse que Mussolini tenía de ser executáu sumariamente.

Walter Audisio, moteyáu Coronel Valerio, un comunista que participara na Guerra Civil Española integráu nes Brigaes Internacionales, foi l'encargáu de que'l dictador italianu nun fuera apurríu a les autoridaes y fora fusiláu.

Con éses treslladóse a Mussolini cerca de Bonzanigo, detener nuna curva de la carretera, onde dieron la oportunidá a Clara de que se-yos xuniera y abandonara al Duce; pero ella negóse. Al momentu de disparar el coronel Valerio al Duce, Clara Petacci interpúnxose recibiendo la descarga, de siguío el dictador abrió'l so pechera ya indicó el llugar a dispara-y.[ensin referencies] El Duce foi ametralláu y morrió nel actu.

Los sos cadabres xunto a los d'otros xefes fascistes fueron treslladaos a la plaza de Loreto de Milán,[7] onde fueron apurríos al pueblu y espuestos públicamente colgaos de los todíos pa depués ser descolgados y afrellaos de toles formes posibles.[6] Magar que los cadabres apurrir al pueblu pa ser zurdíos de toles formes posibles, decidió arreyar la falda de Petacci por que esta pudiera caltener la so dignidá.

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: SNAC. Identificador SNAC Ark: w6qn9mcp. Apaez como: Clara Petacci. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. «LIBRIS» (21 xineru 2013). Consultáu'l 24 agostu 2018.
  3. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  4. Bosworth, 2003, p. 304.
  5. Como lo demuestra la so correspondencia, parte de la cual ta siendo oxetu d'una disputa col Archivu Nacional, fundada sobre la privacidá: ver (n'italianu) Quel carteggio tra Mussolini y la Petacci. Storici sacrificati sull'altare della privacy , in Diritto y giustizia, 16 luglio 2005.
  6. 6,0 6,1 Enric González. Diariu El País (ed.): «Mussolini ximelgar na so tumba». Consultáu'l 10 de payares de 2009.
  7. Revista Selmana (ed.): «El regresu del Duce». Consultáu'l 10 de payares de 2009.

Bibliografía editar

  • Bosworth, Richard J.B. (2003). Mussolini, 1ª, Barcelona: Ediciones Península. ISBN 84-8307-586-5.
  • Roberto Gervaso. CLARETTA. L'amante de Mussolini. Editorial abril de 1984
  • Luciano Garibaldi. La pista inglese. Chi uccise Mussolini y la Petacci?. Ares, 2002
  • Alfredo Pace. Benito Mussolini Claretta Petacci. Greco & Greco, 2008
  • Giuseppina Persichetti. La Namorada de Mussolini. Edición Caballero Coraxosu, 1947
  • Claretta Petacci. Mussolini secretu: los diarios de Claretta Petacci 1932-1938. Edición de Mauro Suttora, Editorial Crítica, 2010 ISBN 978-84-9892-135-9
  • Marcello Petacci. Raccolta di alcuni lavori scientifici. Italgraf, 1961
  • Myriam Petacci. Chi ama è perdutto. Reverdito Editore, 1988
  • Arrigo Petacco. L'archivio segreto di Mussolini. Mondadori, 1998
  • Franco Rovere. Vida amorosa de Claretta Petacci. Mateu Editores, 1955
  • Francesco Saverio Petacci. La vita y i suoi nemici!. Unione Editoriale D'Italia, 1940
  • Bruno Vespa. L’amore e il potere. Mondadori, 2007
  • WINDGASSEN, ANTJE. Muyeres de dictadore xuníes al poder. Editorial Tebar, 2005 - ISBN 9788473602044

Enllaces esternos editar