Claudina de Brosse (probablemente 1450 (greg.), valor desconocíu – 1513 (greg.), valor desconocíu) foi una noble de la casa Penthièvre, rellacionada por matrimoniu a la casa de Saboya.

Claudina de Brosse
Vida
Nacimientu valor desconocíu, probablemente 1450 (greg.)[1]
Nacionalidá Bandera de Francia Francia
Muerte valor desconocíu, 1513 (greg.)[2] (62/63 años)
Sepultura Château de Chambéry (en) Traducir[3]
Familia
Padre Jean II de Brosse
Madre Nicole de Blois
Casada con Felipe II de Saboya (es) Traducir (1485 (Gregorianu) – )[4]
Fíos/es
Hermanos/es Jean III de Brosse (es) Traducir
Pueblu Casa de Saboya
Estudios
Llingües falaes francés
Cambiar los datos en Wikidata

Mocedá editar

Nació en 1450 en Bretaña. Ella yera la segunda fía y cuartu de los seis fíos de Xuan II de Brosse y Nicol de Châtillon.

Matrimoniu editar

Casar en 1485 con Felipe II de Saboya, siendo la segunda esposa (la primera foi Margarita de Borbón).[6] Nesi momentu, Felipe sigue siendo'l Ensin tierra, yá que ye'l so sobrín Carlos II de Saboya ye quien gobierna.

Claudina y Felipe tuvieron seis fíos:[7]

En 1496, a la muerte de Carlos II, Felipe y Claudina convertir en Duques de Saboya. Pero ardíciense pocu porque Felipe muerre dempués d'un añu de reináu. El so fíu Filiberto II de Saboya (del so primer matrimoniu) asocedió-y.

Viudez editar

Claudina retirar al castiellu de Billiat, dempués de recibir como dote l'usufructu del señoríu y los de Poncin, Cerdon, saint-Sorlin-en-Bugey, Lagnieu, Virieu-le-Grand, Rossillon, Saint-Germain-les-Paroisses, Ambérieu-en-Bugey y Loyettes.[8] Ellí da a lluz a la so fía menor, Filiberta, futura marquesa de Gex.

Mientres un tiempu, caltener nel castiellu la Sábana Santa de Turín[8] ·[9]

Muerte y entierru editar

Ella morrió en 1513 y ta soterrada na Santa capiya del Castiellu de los Duques de Saboya en Chambery.[10]

Referencies editar

  1. Afirmao en: The Peerage. Identificador de persona en The Peerage: p2317.htm#i23169. Apaez como: Claudine de Brosse-Penthièvre. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Autor: Darryl Lundy. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. Afirmao en: Genealogics. Identificador genealogics.org de persona: I00005010. Apaez como: Claude de Brosse. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Autor: Leo van de Pas. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 2003.
  3. URL de la referencia: https://www.academia.edu/10942557/Strat%C3%A9gie_dynastique_chez_les_Savoie_une_ambition_royale_XVI-XVIII_si%C3%A8cle_in_J.A._Chroscicki_M._Hengerer_G._Sabatier_eds_Les_fun%C3%A9railles_princi%C3%A8res_en_Europe_XVI-XVIII_si%C3%A8cle_I_Le_grand_th%C3%A9%C3%A2tre_de_la_mort_Ch%C3%A2teau_de_Versailles_-_Paris_2012_pp._217-235. Páxina: 228-229.
  4. Identificador de persona en The Peerage: p2317.htm#i23169. Data de consulta: 7 agostu 2020.
  5. Afirmao en: The Peerage. Llingua de la obra o nome: inglés. Autor: Darryl Lundy.
  6. Nicolas His. «Claudine de Brosse». Historia de Francia. Consultáu'l 13 de payares de 2012..
  7. Maur François Dantine, Charles Clémencet, Ursin Durant, François Clement, L'art de vérifier les dates des faits historiques, des chartes, des chroniques, et autres anciens monumens, G. Desprez, 1819, 934 pages; page 161, article  
  8. 8,0 8,1 Joseph Brossard, Histoire politique et religieuse du pays de Gex et lieux circonvoisins, Milliet-Bottier, 1831, páxines 582-583.
  9. Jean-Irénée Depéry, Histoire hagiologique de Belley, ou Recueil des vies des saints et des bienheureux nés dans ce diocèse, suivies de celles de quelques personnages morts en odeur du Sainteté et des actes des martyrs du 18y siècle, P.-F. Bottier, 1835, páxina 122.
  10. (n'inglés) Mariusz Pazdziora. «Burial churches of sardinian and italian sovereigns». Royal Tombs. Archiváu dende l'orixinal, el 13 de febreru de 2015. Consultáu'l 13 de payares de 2012..

Enllaces esternos editar