Clerodendrum chinense

especie de planta

El Jazmincillo o Clerodendrum chinense ye una especie d'arbustu perteneciente a la familia de les lamiacees.

Clerodendrum chinense
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Lamiales
Familia: Lamiaceae
Subfamilia: Teucrioideae
Xéneru: Clerodendrum
Especie: Clerodendrum chinense
(Osbeck) Mabb.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Ilustración
Detalle de la flor
Vista de la planta
Detalle de la flor

Descripción editar

Son arbustos qu'algamen un tamañu d'hasta 2 m d'altu, cañes medulosas, angulaes, finamente pubescentes. Fueyes ovaes, 6–25 cm de llargu y 4–18 cm d'anchu, ápiz subcuneáu o agudu, base cordada a subtruncada, márxenes ásperamente serraos, pubescente en dambes superficies, delles vegaes con glándules discoides cerca de la base nel viesu; pecíolus 2–12 cm de llargu, puberulentos. Inflorescencies cimosas terminales de 3–9 cm de llargu, corimboses, pedúnculos 0–2 cm de llargu, pedicelos 0.1–0.5 cm de llargu, trupa y cortamente pubescentes, bráctees y profilos foliáceos de 1–3 cm de llargu; mota 1–1.5 cm de llargu, puberulento, con glándules en forma de discu, lóbulos llanceolaos, verdes, dacuando con manches blanques; corola de cutiu doble, tubu de 1–1.5 cm de llargu, llobos 0.8–1.5 cm de llargu, glabra, blanca a rosada; estames y pistilos de cutiu modificaos en pétalos supernumerarios.[1]

Distribución y hábitat editar

Ye una especie cultivao y naturalizao en munches árees, especialmente en montes húmedos a una altitú de 0–1500 m; fl feb–nov, fr feb–dic;[2] nativa d'Asia. Usada como ornamental.

Propiedaes editar

Esta planta utilízase-y pal tratamientu d'infecciones de la piel, en Tabasco; pa controlar la tos nel Estáu de Veracruz y pa dolores musculares en Puebla.[3]

Taxonomía editar

Clerodendrum chinense describióse por (Osbeck) Mabb. y espublizóse en The Plant-Book: A Portable Dictionary of the Higher Plants 707. 1989.[1]

Etimoloxía

Clerodendrum: nome xenéricu que deriva de la pallabres griegues: kleros = (cleru) y dendron = (árboles), foi acuñáu por Linnaeus que s'enteró de que les plantes taben n'usu pol cleru de la población de Sri Lanka.

chinense: epítetu xeográficu qu'alude a la so llocalización en China.

Variedaes aceptaes
  • Clerodendrum chinense var. chinense
Sinonimia
  • Agricolaea fragrans (Vent.) Schrank
  • Clerodendrum fragrans (Vent.) R.Br.
  • Clerodendrum fragrans Willd.
  • Clerodendrum fragrans var. multiplex Sweet
  • Clerodendrum fragrans var. pleniflorum Schauer
  • Clerodendrum fragrans f. pleniflorum (Schauer) Standl. & Steyerm.
  • Clerodendrum japonicum var. pleniflorum (Schauer) Maheshw.
  • Clerodendrum lasiocephalum C.B.Clarke
  • Clerodendrum macradenium Miq.
  • Clerodendrum philippinum Schauer
  • Clerodendrum philippinum f. multiplex (Sweet) Moldenke
  • Clerodendrum philippinum f. pleniflorum (Schauer) Moldenke
  • Clerodendrum philippinum var. simplex Moldenke
  • Clerodendrum philippinum f. subfertile Moldenke
  • Clerodendrum roseum Poit.
  • Cryptanthus chinensis Osbeck basónimu
  • Ovieda fragrans (Vent.) Hitchc.
  • Volkameria fragrans Vent.
  • Volkmannia japonica Jacq.[4][5]
var. chinense
  • Clerodendron fragrans (Vent.) Willd.
  • Clerodendron fragrans var. flore-plenu Hort. ex Penna
  • Clerodendron fragrans var. pleniflora Schauer
  • Viburnum deltoideum M.Y. Jones

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 «Clerodendrum chinense». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 3 d'ochobre de 2013.
  2. Moreno 7056, Neill 3008;
  3. En Medicina tradicional mexicana
  4. Clerodendrum chinense en PlantList
  5. «Clerodendrum chinense». World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 3 d'ochobre de 2013.

Bibliografía editar

  1. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2012. Verbenaceae. 4(2): 453–473. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Missouri Botanical Garden Press, St. Louis.
  2. Flora of China Editorial Committee. 1994. Flora of China (Verbenaceae through Solanaceae). 17: 1–378. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  3. Flora of China Editorial Committee. 1996. Flora of China (Myrsinaceae through Loganiaceae). 15: 1–387. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  4. Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidá d'Antioquia, Medellín.
  5. Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107: 3 Vols., 3348 p.

Enllaces esternos editar