Collía

llugar de la parroquia de Santitomás, Parres, Asturies

Collía[1] ye un llugar de la parroquia de Santitomás, nel conceyu asturianu de Parres.

Collía
Alministración
País España
Autonomía Principáu d'Asturies
Provincia provincia d'Asturies
Conceyu Parres
Parroquia Santitomás
Partíu xudicial Cangues d'Onís
Tipu d'entidá llugar
Xeografía
Coordenaes 43°25′N 5°11′W / 43.42°N 5.18°O / 43.42; -5.18
Collía alcuéntrase n'Asturies
Collía
Collía
Collía (Asturies)
Altitú 155 m
Demografía
Población 87 hab. (2017)
Porcentaxe 0.03% de Santitomás
1.67% de Parres
0.01% de provincia d'Asturies
0.01% de Principáu d'Asturies
0% de España
Viviendes 61 (2017)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
Cambiar los datos en Wikidata

Aldeina asitiada a 2 km de la capital del conceyu de Parres, tien una población de 87 hab. (2017)[2], siendo asina el ñúcleu de población más grande de tola parroquia. Collía divídese tradicionalmente nún puñáu de "barrios" que tolos sos vecinos conocen pel nome y empleguen pa orientase: La Quintana Arriba, La Quintana Abaxu, La Xerriquina, El Barrosu, El Barrosín, El Campón, El Valsiñeru, La Ería, Treslería, El Valle, Tranciella, La Piedra, La Cabaña l'Escribanu y El Pandal.

La economía del pueblu basóse tradicional y fundamentalmente na cría de ganáu (vaques y gochos) y na agricultura (maiz, patates, cebolles y berces, mayoritariamente).

Poema de Collía editar

Poema recitáu por Ana Azucena Ramos Pando (1921-2006), vecina de Collía. N'alcordanza.


-Adiós tú! Non cuerras tantu! -Déxame, vo pa la escuela,

que si tardo un pocu más va reñime la maestra,

que siempre está predicando sobre eso de l'asistencia,

que vayamos más a tiempu, que perdiamos la pereza.

Ya m'está cansando a mi siempre col mesmu tema!

-Fai bien en reñievos, y tien razón qu'arrebienta.

Y non me chocaria nada que garrara una civiella

y asina, mun suavemente, vos rompiera una costiella.

-Bueno! Tu estás tocha? Que somos males ya lo sabe la maestra,

y puede dar gracies a Dios que-y damos tiempu pa ejercitar la paciencia!

-Bueno, bueno: ¿y qué tal per casa? ¿tuviestes buena cosecha?

-De cosecha esti añu mal! ¿Entós tu non t'acuerdas

cuando per Santiago vino aquella nube de piedra

que mio hermanu metiose en fornu y yo debaxu una masera?

Carme y Antón daben voces porque-yos rompía la teya,

y Leandro y les rapaces, qu'estaben enun prau a herba,

baxaren pa La Retoral y metiérense ena bodega.

Y les de La Casona toes escaparen pa la iglesia

a pedir al Padre Dios que cesara la tormenta.

Los maizales de Collía cayeren todos a tierra.

Con aquelles pedriscones non quedó una faba tiesa.

Nin Fabes, nin patates, nin cebolles: nada quedó pela tierra!

Y tovía tú mi preguntes que si tuvimos cosecha.

Referencies editar

Enllaces esternos editar