Crocosmia × crocosmiiflora

Crocosmia × crocosmiiflora ye una especie fanerógama del xéneru Crocosmia, perteneciente a la familia Iridaceae.

Crocosmia × crocosmiiflora
cuchiellu
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Liliopsida
Orde: Asparagales
Familia: Iridaceae
Subfamilia: Crocoideae
Tribu: Ixieae
Xéneru: Crocosmia
Planch.
Especie: C. × crocosmiiflora
(Lemoine) N.E.Br.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Ye una especie pocu común, naturalizada a lo llargo de caminos, zona norcentral; a una altitú de 1000–1480 metros; maleza llargamente distribuyida en Centroamérica, introducida dende Sudáfrica. Este ye un híbridu desenvueltu del encruz ente Crocosmia pottsii (McNab ex Baker) N.E. Br. y Crocosmia aurea (Pappe ex Hook. f.) Planch.

Vista de la planta
Flor
Detalle

Descripción editar

Son plantes qu'algamen un tamañu de 25–50 cm d'altu. Les fueyes linear-llanceolaes, de 30–50 cm de llargu y 0.8–2 cm d'anchu. Tarmu florífero ramificáu, llixeramente flexuoso, narquiáu horizontalmente, espigues varies; bráctees de 6–10 mm de llargu, flores anaranxaes, tubu del periantu llixeramente encorváu, de 10–15 mm de llargu; tépalos subiguales, llanceolaos, 15–25 mm de llargu y 6–9 mm d'anchu, patentes; filamentos 15–22 mm de llargu, anteres 6–8 mm d'anchu. El frutu ye una cápsula hasta 7 mm de llargu y 9 mm d'anchu; granes xeneralmente non vidables.[1]

Taxonomía editar

El xéneru foi descritu por (Lemoine) N.E.Br. y espublizóse en Transactions of the Royal Society of South Africa 20(3): 264. 1932.[1]

Etimoloxía

Crocosmia: nome xenéricu que deriva de les pallabres griegues: "krokos" que quier dicir azafrán, y "osme", que significa "goler". El por qué del nome esplícase cuando se somorguien n'agua caliente fueyes seques d'esta planta, una y bones estes emiten un fuerte golor similar al del azafrán.

Sinonimia
  • Crocosmia × latifolia N.E.Br.
  • Montbretia × crocosmiiflora Lemoine
  • Tritonia × crocosmiiflora (Lemoine) G.Nicholson[2][3]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 «Crocosmia × crocosmiiflora». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 6 d'abril de 2015.
  2. «Crocosmia × crocosmiiflora». The Plant List. Consultáu'l 6 d'abril de 2015.
  3. «Crocosmia × crocosmiiflora». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 6 d'abril de 2015.

Bibliografía editar

  1. Breedlove, D. E. 1986. Flora de Chiapas. Llistaos Floríst. Méxicu 4: i–v, 1–246.
  2. Correa A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panamá.
  3. Davidse, G., M. Sousa Sánchez & A.O. Chater. 1994. Alismataceae a Cyperaceae. 6: i–xvi, 1–543. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez & A.O. Chater (eds.) Fl. Mesoamer.. Universidá Nacional Autónoma de Méxicu, Méxicu, D. F.
  4. Flora of North America Editorial Committee, e. 2002. Magnoliophyta: Liliidae: Liliales and Orchidales. Fl. N. Amer. 26: i–xxvi, 1–723.
  5. Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  6. Goldblatt, P. 1991. Iridacées. Fl. Madagasc. 45: 3–45.

Enllaces esternos editar