La cultura d'Islandia ye'l conxuntu de manifestaciones cuturales de la sociedá islandesa tantu na islla como n'otros países. Unu de les sos pilastres son les Sagues de los islandeses, que continen una importante parte de la historia de la islla. L'área de Reikiavik tien teatros como'l Harpa, qu'alluga la Orquesta Sinfónica d'Islandia y la Ópera Islandesa, lo mesmo que galeríes d'arte, llibreríes, cines y museos. L'escritor Halldór Laxness recibió'l Premiu Nobel de Lliteratura en 1955. En música destáquense la cantante Björk y el grupu Sigur Ros. Otres artes tradicionales son la tejeduría, l'artesanía en plata y la talla de madera.

Casa típica d'Islandia.

Relixón editar

Nun entamu, la relixón n'Islandia siguía la tradición viquinga que creía na mitoloxía nórdica. Nel añu 1000 diose la cristianización d'Islandia. Esta remató nel periodu pietista cuando les diversiones non cristianes fueron tremaes.

Na actualidá, la población d'Islandia ye principalmente luterana; sicasí, tamién esisten católicos, Testigos de Jehová, mormones, musulmanes y otros credos. Coles mesmes, esisten creencies populares relatives a elfos que nun lleguen al nivel d'una relixón, pero adquirieron cierta notoriedá.[1]

Nel postreru terciu del sieglu XX surdi Ásatrúarfélagið (islandés: Asociación Ásatrú), ye una organización relixosa neopagana que'l so propósitu ye alicar y promover una forma moderna de paganismu nórdicu y reconocida pol Estáu islandés en mayu de 1973, siendo la primer organización d'esa índole en consiguir la reconocencia oficial nel mundu.[2]

Artes editar

El pueblu d'Islandia ye famosu pola so prosa y poesía; en particular, les sagues y les Eddas.

Lliteratura editar

 
L'escritor Halldór Laxness por Einar Hákonarson, 1984.

Islandia produció munchos grandes autores, incluyendo a Halldór Laxness, Guðmundur Kamban, Tómas Guðmundsson, Davíð Stefánsson, Jón Thoroddsen, Steinn Steinarr, Guðmundur G. Hagalín, Þórbergur Þórðarson y Jóhannes úr Kötlum.

Les obres lliteraries clásiques más famoses d'Islandia son les sagues de los islandeses, épica en prosa que trescurre na dómina del asentamientu orixinal n'Islandia. La más famoses d'elles inclúin a la Saga de Njál, sobre una disputa de sangre épico, la saga de los Groenlandeses y la saga de Erik el Colloráu, que describen el descubrimientu y asentamientu de Groenlandia y Vinlandia (moderna Terranova y Llabrador), respeutivamente. La saga de Egil Skallagrímson, saga de Laxdœla, saga de Grettir, saga de Gísla Súrssonar y saga de Gunnlaugs ormstungu tamién son de les más notables y populares.

Wystan Hugh Auden y Louis MacNeice escribieron Cartes d'Islandia (1937), onde describieron los sos viaxes a lo llargo del país.

Pintura y escultura editar

El primer pintor secular profesional apaeció n'Islandia nel sieglu XIX. Esti grupu d'artistes incluyía a Jóhannes Sveinsson Kjarval, quien yera famosu poles sos pintures que retrataben la vida aldeana d'Islandia. Ásmundur Sveinsson, un escultor del sieglu XX, tamién provién d'Islandia. El trabayu en plata y les sos vieyes tradiciones fueron calteníes.

Einar Hákonarson ye un pintor espresionista y figurativo que traxo de regresu la figura na pintura d'Islandia en 1968. Ye consideráu un pioneru na escena artística d'Islandia. Foi moteyáu "el cruzáu de la pintura", por cuenta de la so participación nos conflictos que munchos pintores islandeses tuvieron colos centros d'arte público.[3] Foi una fuercia impulsara de la fundación de l'Asociación Islandesa de Grabadores y el so primer presidente.[4]

Arquiteutura editar

 
Cases tradicionales con techos cubiertos de verde, agora'l Muséu de Skógar.

L'arquiteutura d'Islandia tien influencies escandinaves y, tradicionalmente, afacer a la falta de falta d'árboles nativos de la isla. Como resultancia, construyéronse cases cubiertes de campera y de verde artificial. Les cases orixinales construyíes polos pobladores orixinales d'Islandia basar nes cases comunales viquingues.

Música editar

Les primeres referencies musicales d'Islandia son del añu 1000, tres la cristianización de la isla. L'antigua Edda yera interpretada nun recitativo popular. Mientres el romanticismu anició una música culta islandesa, que se desenvolvió considerablemente mientres el sieglu XX.

Na actualidá, son conocíos a nivel internacional la cantante Björk y los grupos Sigur Rós, Múm, Of Monsters and Men y Seabear. Otros artistes son la cantante y copositora Emiliana Torrini y el grupu de electro-pop FM Belfast.

Tresporte editar

Nun esisten ferrocarriles n'Islandia. El país tien una rede de caminos estensa y una carretera de circunvalación sigue la mariña, faciendo posible travesar la islla entera. El tresporte marítimo y aéreo son bien populares y conecten a los grandes centros demográficos.

Turismu editar

Unu de les atraiciones turístiques más populares n'Islandia consiste en visitar los spas y piscines geotermales que pueden atopase por tol país, como'l balneariu Bláa lónið (La Llaguna Azul) na península de Reykjanes, cerca del Aeropuertu Internacional de Keflavík.

Referencies editar

  1. Lyall, Sarah (13 de xunetu de 2005).
  2. Sveinbjörn Beinteinsson y Berglind Gunnarsdóttir.
  3. Morgunblaðið (pdf) (en islandés). 19 d'agostu de 2005 http://www.einarhakonarson.com/media/articles-2000-part2.pdf |url= sin título (ayuda).
  4. Asociación Islandesa de Grabadores. «Historia» (islandés). Consultáu'l 22 d'abril de 2010.

Enllaces esternos editar

  • Craigie, William Alexander (1867 - 1957): The Oldest Icelandic Folk-lore (El folclor islandés más antiguu), en Folk-Lore, vol. 4, 1893, páxs. 219 – 232.