Cuphea wrightii

especie de planta

Cuphea wrightii, ye una especie de pequeñu arbustu perteneciente a la familia Lythraceae nativu de Méxicu.

Cuphea wrightii
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Myrtales
Familia: Lythraceae
Xéneru: Cuphea
Especie: Cuphea wrightii
A.Gray
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Descripción editar

Son plantes añales herbales, erectas, qu'algamen un tamañu de 10–60 cm d'altu, ramificaes, tarmos y flores con tricomes erectos, ríxidos y moraos. Fueyes sésiles a peciolaes, pecíolus hasta 10 mm de llargu, llámines llargamente ovaes a llanceolaes, 10–30 mm de llargu y 5–15 mm d'anchu, gradualmente amenorgaes a bráctees ovaes na inflorescencia, ápiz agudu, base aguda a arrondada. Inflorescencies racimo foliaos, bracteaos, flores 1–3 por nuedu, pedicelos 1–5 mm de llargu; tubu floral 5–9 mm de llargu, verde o matizáu de moráu, base arrondada a truncada, el pescuezu curtio y angosto cuando en frutu, llobu dosal de la mota 2–3 vegaes más llargu que los otros 5; pétalos 6, moraos, los 2 dosales orbiculares a obovaos, 1–5 mm de llargu, los 4 ventrales más curtios y angostos, oblongos a angostamente obovaos, 0.5–2.5 mm de llargu; estames 11, incluyíos; nectariu linear a angostamente triangular, erecto a oblicuu, ápiz deflexo. Granes 3–6.[1]

Distribución y hábitat editar

Alcuéntrase en fasteres predreses, a les veres de caminos, en pacionales y en montes desabrigaos de pinu-encines; a una altitú de 900–1100 metros dende'l sur d'Estaos Xuníos (Arizona) a Costa Rica.

Propiedaes editar

En Michoacán, utilízase tola planta en cocción pal tratamientu del cáncer, tomada como agua de tiempu. Si prepárase xunto con pericón y otru zacate (sp. n/r) emplegar contra'l catarru.[2]

Taxonomía editar

Cuphea wrightii describióse por Asa Gray y espublizóse en Smithsonian Contributions to Knowledge 5(6): 56. 1853.[1]

Variedaes
  • Cuphea wrightii var. meionandra (Koehne) S.A.Graham Accepted
  • Cuphea wrightii var. venusta (Koehne) S.A.Graham
Sinonimia
  • Cuphea wrightii var. amacera R.C.Foster
  • Cuphea wrightii var. nematopetala Bacig.
  • Parsonsia wrightii (A. Gray) Kearney[3]
var. meionandra (Koehne) S.A.Graham
  • Cuphea meionandra Koehne
var. venusta (Koehne) S.A.Graham
  • Cuphea venusta Koehne

Referencies editar

Bibliografía editar

  1. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  2. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2009. Cucurbitaceae a Polemoniaceae. 4(1): 1–855. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Universidá Nacional Autónoma de Méxicu, Méxicu.
  3. Estrada. 2007. Lythraceae. In: Manual de Plantes de Costa Rica. Vol. 6. B.E. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 111: 236–248.
  4. Estrada Ch., A. 1997. La familia Lythraceae (Myrtales) en Costa Rica. Brenesia 47–48: 37–53.
  5. Graham, S. A. 1991. Lythraceae. Fl. Veracruz 66: 1–94.
  6. Graham, S. A. T. 1988. Revision of Cuphea section Heterodon (Lythraceae). Syst. Bot. Monogr. 20: 1–168.
  7. Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
  8. Shreve, F. & I. L. Wiggins. 1964. Veg. Fl. Sonoran Des. 2 vols. Stanford University Press, Stanford.
  9. Standley, P. C. & L. O. Williams. 1962. Lythraceae. In Standley, P. C. & L. O. Williams (eds.), Flora of Guatemala -- Part VII. Fieldiana, Bot. 24(7/2): 240–260.
  10. Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquín. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.

Enllaces esternos editar