Danilo Astori

políticu uruguayu (1940–2023)

Danilo Ángel Astori Saragosa (23 d'abril de 1940Montevidéu – 10 de payares de 2023Montevidéu) foi un contable públicu, economista, escritor y políticu uruguayu; ex Vicepresidente de la República Oriental del Uruguái. Actual Ministru d'Economía del so país, cargu que yá ocupara con anterioridá ente 2005 y 2008. Líder del sector Asamblea Uruguái, perteneciente al Frente Ampliu. Foi precandidato presidencial nes eleiciones internes del 28 de xunu del 2009; siendo vencíu por José Mujica. Aceptó la candidatura a vicepresidente d'Uruguái.[6] Con José Mujica ganaron na segunda vuelta al Partíu Nacional integrada por Luis Alberto Lacalle y Jorge Larrañaga el 29 de payares.

Danilo Astori
senador d'Uruguái

1r marzu 2020 - 14 payares 2022 - José Carlos Mahía
ministro de Economía y Finanzas de Uruguay (es) Traducir

4 marzu 2015 - 1r marzu 2020
Mario Bergara (es) Traducir - Azucena Arbeleche
15. Vicepresidente d'Uruguái

1r marzu 2010 - 1r marzu 2015
Rodolfo Nin Novoa - Raúl Sendic Rodríguez
ministro de Economía y Finanzas de Uruguay (es) Traducir

1r marzu 2005 - 18 setiembre 2008
Isaac Alfie - Álvaro García Rodríguez (es) Traducir
senador d'Uruguái

15 febreru 1990 - 1r marzu 2005
Vida
Nacimientu Montevidéu23 d'abril de 1940[1]
Nacionalidá Bandera de Uruguái Uruguái [1]
Muerte Montevidéu[2]10 de payares de 2023[2] (83 años)
Causa de la muerte insuficiencia respiratoria[3]
Familia
Casáu con Claudia Hugo (es) Traducir
Estudios
Estudios Universidá de la República
Llingües falaes castellanu[4]
Oficiu economista, políticuprofesor
Emplegadores Universidá de la República
Premios
Creencies
Partíu políticu Frente Amplio (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

Danilo Astori nació'l 23 d'abril de 1940. Cursó los sos estudios primariu y secundariu nel Colexu y Llicéu Maturana. En 1958 ingresa a la Facultá d'Economía de la Universidá de la República. En 1963 recibir como Contable Públicu - Economista.

En 1965 realizó un cursu de Desarrollu y Planificación de la ONX, en Santiago de Chile. Dos años más tarde integró un seminariu sobre indicadores estadísticos del desenvolvimientu agropecuariu entamáu pola FAO y el gobiernu de la Xunión Soviética en Moscú.

Foi profesor titular grau 5 de la Facultá de Ciencies Económiques de la Universidá de la República, de la cual foi decanu nel añu 1973. Simultánemente, en 1973, ocupando la cátedra de Contabilidá Nacional y Estructura Económica Nacional asumía como'l decanu más nuevu de la Facultá de Ciencies Económiques de la Universidá de la República.

Dende 1983, cuando inda imperaba el réxime dictatorial, Astori empezó a emitir pola emisora CX30 de Montevideo una audición radial titulada "Analises Económicos", que caltuvo dempués del reestablecimientu de la democracia y que constituyó una escepcional cátedra de docencia popular sobre l'analís y la crítica de les grandes temes económiques en rellación coles realidaes y los proyeutos del Uruguái. Tamién incursionó nel periodismu escritu, participando nos selmanarios Equí y Fienda.

Tres la dictadura militar, retomó'l cargu nel periodu 1985-1989.

Obligáu como munchos a abandonar les actividaes universitaries pola so ideoloxía, fundó con otros investigadores el Centru Interdisciplinariu d'Estudios sobre'l Desarrollu-Uruguái, CIEDUR, en 1978. Nesa institución privada non gubernamental y ensin fines d'arriquecimientu, prosiguió actividaes d'investigación n'economía, nos campos d'innovación teunolóxica na economía ganadera local y nel desenvolvimientu pesquero y forestal.

En 2009 ocupa la cátedra d'Economía del Uruguái na Facultá de Ciencies Económiques de la Universidá de la República.[7]

Actuación política editar

Astori ye fundador y actual líder de l'agrupación política socialdemócrata Asamblea Uruguái dientro de la coalición d'izquierda Frente Ampliu de la cual tamién ye fundador en 1971, partíu qu'anguaño ocupa'l gobiernu del país. Astori ye una de les principales figures del Frente Ampliu, representando a una izquierda moderada que comúnmente se compara cola izquierda chilena.

En 1989 foi Candidatu a la vicepresidencia de la República y primer titular de toles llistes del Frente Ampliu al Senáu. Foi electu senador pol periodu 1990-1995 pol Frente Ampliu. Foi en 1994 cuando funda Asamblea Uruguái, nueva fuercia frenteamplista que la so llista al senáu encabezó nes eleiciones de 1994. Electu senador por Asamblea Uruguái, Frente Ampliu, 1995-2000. Electu presidente del Conseyu Políticu de Asamblea Uruguái. Electu senador por Asamblea Uruguái, Frente Ampliu, 2000-2005.

Empiezos editar

A los 23 años d'edá empezó a trabayar col líder políticu del Partíu Nacional, Wilson Ferreira Aldunate, tando al cargu de la Oficina de Política y Programación Agropecuaria (OPYPA), mientres Ferreira Aldunate yera subsecretariu del Ministeriu de Ganadería y Agricultura. La fundación de la OPYPA foi parte del establecimientu del procesu de planificación indicativa n'Uruguái y ente otros productos, xeneró'l primer Plan Nacional de Desarrollu Agropecuariu.

Depués d'un pasaxe por diversu cursos n'organismos de Naciones Xuníes, como CEPAL y ILPES, en 1971 convertir n'unu de los miembros fundadores del Frente Ampliu.

Torna a la democracia editar

En 1983, col entamu de la reapertura democrática, Astori crea los Grupos de Base Frenteamplistas, que lidera y llogra pa ellos una representación na Mesa Representativa del Frente Ampliu, con namái un votu. Sicasí, discrepancies internes dientro de los Grupos de Base Frenteamplistassobremanera frente a la decisión d'aceptar o non la incorporación del Partíu pola Victoria del Pueblu a la coalición Frente Ampliu, lleven al arrenunciu del so lideralgu, acompañada por tolos miembros de la direición. Les bases de los Nucleos de Base Frentemplistas van prosiguir depués la so actividá y van entrar nun procesu d'unificación na llamada Izquierda Democrática Independiente, IDI, que va tener una espresión eleutoral en 1984 y que darréu se manifestará sol nome d'Aguada Artiguista.

Yá estremáu de los Nucleos de Base Frenteamplista en momentos cercanos a les eleiciones, la dirigencia frentista ufiérta-y a Astori la candidatura a la Intendencia Municial de Montevideo en 1984, la que refuga, argumentando que la so carrera política ta empobinada a les posiciones nacionales.

Fines del sieglu XX, empiezos del sieglu XXI editar

Foi candidatu a vicepresidente de la República nes eleiciones del añu 1989, nes que se postulaba a presidente'l Xeneral Líber Seregni, encabezando, de común alcuerdu, nesi casu toles llistes al senáu de los distintos grupos de la coalición, magar asumió la banca que correspondía a la llista más votada, esto ye, a la correspondiente al Partíu Comunista. En diches eleiciones el Frente Ampliu llogró'l 23% de los votos, resultando trunfador Luis Alberto Lacalle pol Partíu Nacional. Esi mesmu añu, resultó electu como senador de la República, siendo reelecto nuevamente en 1994 y en 1999. Nestos dos últimos periodos, sicasí, la so eleición como senador foi productu d'encabezar un grupu propiu, que fundó en 1994: Asamblea Uruguái.

Tres el trunfu eleutoral de la izquierda en 2004, Astori foi nomáu, como s'anunciara na campaña eleutoral, ministru d'economía pol presidente Tabaré Vázquez. El so viceministru foi Mario Bergara. Abandona'l cargu de ministru y retoma el so cargu de senador el día 18 de setiembre de 2008.[8]

Actuación nel Ministeriu d'Economía y Finances editar

 
Astori xunto con Reinaldo Gargano, el presidente Tabaré Vázquez y Jorge Llepra.

La so xestión caracterizóse por un énfasis na restricción fiscal, lo que lu llevó a enfrentamientos con otros sectores del Frente Ampliu.

Dellos puntos que lu dixebren de la llinia económica anterior fueron l'aumentu nos presupuestos de la salú y l'educación estatal y los mayores aumentos a funcionarios públicos.

El so gran proyeutu foi la reforma impositiva, carauterizada pola inclusión d'un impuestu a la renta de les persones físiques y una reorganización y modernización del sistema tributariu uruguayu. Tres anunciase qu'esta reforma empezaría a implementase dende'l primeru de marzu de 2007, decidióse, mientres 2006 atrasar el so implementación hasta xunetu de dichu añu.

En primer instancia Astori anunciara'l so retiru del ministeriu pal 15 de setiembre de 2008 coles mires de dedicase dafechu al so precandidatura a la presidencia pol Frente Ampliu,[9] pero la mesma foi retardada pal 18 d'esi mes por cuenta de la interpelación referida a l'asociación de Pluna col consorciu Leadgate.[10]

El 18 de setiembre de 2008 abandonó'l so cargu nel Ministeriu d'Economía y Finances, pa dedicase a la so candidatura presidencial del 2009, siendo asocedíu por Álvaro García.[11]

Precandidatura presidencial 2009 editar

 

El presidente Tabaré Vázquez nunca despintó'l so favoritismu pola candidatura del ex ministru d'Economía; amás, Astori siempres tuvo una interesante figuración nes encuestes d'opinión eleutoral. Pudo ser el candidatu únicu; sicasí, n'avientu asocedió otra cosa. El V Congresu Estraordinariu "Zelmar Michelini", lleváu a cabu los díes 13 y 14 d'avientu de 2008, amás de resolver el programa de gobiernu de cara a un nuevu periodu, proclamó a José Mujica como'l candidatu oficial del Frente Ampliu pa presentase a les eleiciones internes del añu 2009, de la qu'habilitó a Danilo Astori, Daniel Martínez, Marcos Carámbula y Enrique Rubio pa participar nesta mesma instancia n'igualdá de condiciones.[12][13][14]

Depués de que'l Congresu espresara s'especuló sobre la posiblilidad de que Astori diera un pasu a la banda nel so enfotu por algamar la presidencia de la República.[15] Sicasí, rápido Astori confirmó les sos pretensiones de siguir en carrera[16] argumentando que "El Frente Ampliu nun tien propietariu, a nun ser el mesmu pueblu frenteamplista"[17]

El 17 d'avientu realizó'l so primer actu oficial nel Club del Bancu Hipotecariu del Uruguái, sofitáu por importantes dirixentes d'otros sectores del Frente Ampliu como Mariano Arana, Héctor Lescano y, la vilba de Líber Seregni, Lilí Lerena, qu'espresó que Astori "ye'l más frenteamplista de los frenteamplistas"[18] Nel mesmu actu, Astori manifestó'l so deséu d'unidá del partíu, y faciendo alusión al resolución del V Congresu Estraordinariu espresó que namái se sentiría derrotáu si'l Frente Ampliu perdiera les próximes eleiciones d'ochobre.[19]

La precandidatura de Astori cuntó col sofitu esplícitu de dellos sectores frentistas, como'l Nuevu Espaciu, el Partíu Socialista, Asamblea Uruguái y Alianza Progresista.

El domingu 28 de xunu de 2009, Astori llogró'l 38% de los votos del so partíu, frente al 53% el so rival José Mujica, y al intendente de Canelones, Marcos Carámbula, quien collechó'l 9%

Vicepresidencia editar

 
José Mujica y Danilo Astori, el 1 de marzu de 2010 camín a la Plaza Independencia pa tomar xuramentu.

José Mujica ufiertó-y la candidatura a la vicepresidencia, y depués de dellos díes de negociación, la mesma foi aceptada por Astori. La designación de Danilo Astori como candidatu a la vicepresidencia foi ratificada pol plenariu del Frente Ampliu por unanimidá.

El 25 d'ochobre de 2009 el Frente Ampliu algama'l 48% de los votos y anque s'asitia 20 puntos percima del Partíu Nacional; obligar dir a una segunda vuelta enfrentando la fórmula nacionalista (Lacalle-Larrañaga). Igualmente'l Frente Ampliu llogra la mayoría parllamentaria nesa eleición. Danilo Astori tamién encabezó la llista al Senáu del Frente Liber Seregni, que foi la segunda llista más votada al senáu dientro del Frente Ampliu, llogrando 5 senadores, siendo unu d'ellos Astori.

El 29 de payares de 2009 celebróse la segunda vuelta eleutoral. La fórmula Mujica Astori llogró'l 52% frente a un 43% de Lacalle Larrañaga. Astori asumió'l 1 de marzu del 2010 como vicepresidente de la República.

Segundu Gobiernu de Vázquez 2015-2020 editar

N'avientu de 2014, en confirmándose la eleición de Tabaré Vázquez pa un nuevu periodu presidencial, anuncióse que Astori volvería tar al mandu de la cartera d'Economía y Finances, secretaría qu'asumió'l 4 de marzu de 2015.[20]

Obres publicaes editar

  • Astori, Danilo (1971). Llatifundiu y crisis agraria nel Uruguái.
  • Astori, Danilo (1978). Enfoque críticu de los modelos de contabilidá social. Sieglu XXI (Méxicu). ISBN 968-23-1680-4.
  • Astori, Danilo; José Alonso, Jorge Coll y Carlos Peixoto (1979). La evolución teunolóxica de la ganadería uruguaya 1930-1977. Ediciones de la Banda Oriental, Montevideo, Uruguái. ISBN 968-23-1680-4.
  • Astori, Danilo (1981). Los industriales y la teunoloxía: un analís de les actitúes de los empresarios uruguayos (Temes d'economía). CIEDUR, F.C.O., Montevideo, Uruguái.
  • Astori, Danilo (1982). Neolliberalismu: Crítica y alternativa (Temes del sieglu XX). Ediciones de la Banda Oriental, Montevideo, Uruguái.
  • Astori, Danilo (1982). Neolliberalismu y crisis na agricultura familiar uruguaya (Coleición Tarrezas nacionales). Fundación de Cultura Universitaria, Montevideo, Uruguái.
  • Astori, Danilo (1982). Cuatro respuestes a la crisis (Temes del sieglu XX). Ediciones de la Banda Oriental, Montevideo, Uruguái.
  • Astori, Danilo (1984). Controversies sobre l'agru llatinoamericanu. Un analís críticu. Conseyu Llatinoamericanu de Ciencies Sociales (CLACSO). Buenos Aires, Arxentina. ISBN 9509231098.
  • Astori, Danilo (1986). Tendencies recién de la economía uruguaya. Fundación de Cultura Universitaria - Centru Interdisciplinariu d'Estudios sobre'l Desarrollu, Uruguái (CIEDUR). Montevideo, Uruguái.
  • Astori, Danilo & Buxedas, Martín (1986). La pesca nel Uruguái: balance y perspeutives.. CIEDUR. Montevideo, Uruguái..
  • Astori, Danilo (1989). La política económica de la dictadura (L'Uruguái de la dictadura 1973-1985). Ediciones de la Banda Oriental, Montevideo, Uruguái.
  • Astori, Danilo (1990). La Crisis de la delda esterna: oríxenes, situación actual y perspeutives (Temes nacionales). Fundación de Cultura Universitaria, Montevideo, Uruguái.

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: Biblioteca Nacional de Uruguay. ID de autoridad de la Biblioteca Nacional de Uruguay: 000004349. Data de consulta: 20 abril 2024.
  2. 2,0 2,1 «Fallece Danilo Astori, exvicepresidente de Uruguay y dos veces ministro de Economía». Infobae.com (10 payares 2023).
  3. «Murió Danilo Astori, exvicepresidente y ministro de Economia». El Observador. Consultáu'l 11 payares 2023.
  4. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  5. URL de la referencia: https://web.archive.org/web/20191015141819/https://www.presidencia.gub.uy/comunicacion/comunicacionnoticias/ministro-astori-pepe-vazquez%20-ricardo-jarne-recibieron-medalla-delmira-agustini. Data de consulta: 10 payares 2023.
  6. Mujica y Astori alcordaron ayeri integrar fórmula del FA.
  7. «Danilo Astori, Vicepresidente de la República». Consultáu'l 1 de xineru de 2013.
  8. Danilo Astori dexa'l Ministeriu d'Economía
  9. Partíu Socialista. «Presenten nuevu equipu económicu». ps.org.uy. Consultáu'l 31 d'agostu de 2008.
  10. Danilo Astori va dexar el Ministeriu p'asumir nel Senáu uruguayu
  11. Pela puerta grande
  12. Con 1694 votos a favor foi escoyíu pol Congresu del FA.
  13. «El FA escoyó al Pepe Mujica.». Archiváu dende l'orixinal, el 5 d'abril de 2014. Consultáu'l 25 de marzu de 2014.
  14. Mujica ye candidatu oficial del Frente Ampliu.
  15. «Pintado: “Ye una posibilidá” que Astori nun se presente a internes». Archiváu dende l'orixinal, el 25 de xunu de 2009. Consultáu'l 18 d'avientu de 2008.
  16. Astori estenó les duldes
  17. "Frente Ampliu nun tien dueñu", dixo Astori
  18. «Lilí Lerena xuntó a candidatura de Astori». Archiváu dende l'orixinal, el 18 d'avientu de 2008. Consultáu'l 18 d'avientu de 2008.
  19. «Astori asegurólu a Mujica “unidá frenteamplista”». Archiváu dende l'orixinal, el 25 de xunu de 2009. Consultáu'l 18 d'avientu de 2008.
  20. . L'Observador. Consultáu'l 5 de marzu de 2015.

Bibliografía editar

  • Campodónico, Miguel Ángel (2004). Radicales y moderaos: Vida y pensamientu políticu de Danilo Astori. Linardi y Risso, Montevideo, Uruguái. ISBN 9974-559-50-2.

Enllaces esternos editar


Predecesor:
Isaac Alfie
Ministru d'Economía y Finances
2005 - 2008
Socesor:
Álvaro García
Predecesor:
Mario Bergara
Ministru d'Economía y Finances
2015 - Presente
Socesor:
'Anguaño nel cargu'