Diphysa americana
Diphysa americana o Guachipilín, ye una especie botánica, arbustu perenne de la subfamilia de les Faboideae.
Diphysa americana ![]() | ||
---|---|---|
| ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
Subreinu: | Tracheobionta | |
División: | Fanerógama Magnoliophyta | |
Clas: | Dicotiledónea Magnoliopsida | |
Subclas: | Rosidae | |
Orde: | Fabales | |
Familia: | Fabaceae | |
Subfamilia: | Faboideae | |
Tribu: | Aeschynomeneae | |
Subtribu: | Ormocarpinae | |
Xéneru: | Diphysa | |
Especie: |
Diphysa americana (Mill.) M.Sousa | |
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
Descripción editar
Son árboles, algama un tamañu de 4–15 m d'altu, corteza fisurada, abuxada; cañes glabres. Fueyes 8–14 cm de llargu; foliolos 11–21, xeneralmente 1.5–3.5 cm de llargu y 0.5–1 cm d'anchu, ápiz obtusu o fendíu; raquis glabro. Inflorescencies glabres, con 6–7 flores, pedicelos 14–20 mm de llargu, bractéoles caduques; mota 6–9 mm de llargu, glabro; corola 10–13 mm de llargu. Llegumes 5.3–8.4 cm de llargu y 1–1.8 cm d'anchu, estipitaes, cáscares vesiculares, márxenes nervaos, glabres, reticulaes.[1]
Distribución y hábitat editar
Especie pocu común, alcuéntrase en pedregales, montes perennifolios y sabanes, zones pacífica y atlántica; a una altitú de 100–600 metros dende Méxicu a Panamá.
Propiedaes editar
En Puebla y Veracruz esta planta usar pa baxar la temperatura corporal. En Oaxaca, cuando se tien dolor de cabeza empleguen les fueyes refregaes n'agua frío. En Veracruz pal plasmu utilicen les cañes en cocimientu xunto con fideillo (Cuscuta corymbosa), gordonucu coloráu (Piper amalago), pujtalowuan (Clerodendrum philippinum), ajillo (Cydista aequinoctialis), acsintepuscat (Solanum cervantesi), bajatripa (Rivina humilis) ya inxertu (Psittacanthus calyculatus) y aplíquense de manera esterna.[2]
Taxonomía editar
Diphysa americana describióse por (Mill.) M.Sousa y espublizóse en Annals of the Missouri Botanical Garden 77(3): 576. 1990.[1]
Ver tamién editar
Referencies editar
- ↑ 1,0 1,1 «Diphysa americana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 29 d'abril de 2013.
- ↑ En Medicina tradicional mexicana
- ↑ Diphysa americana en PlantList
Bibliografía editar
- Balick, M. J., M. H. Nee & D.Y. Atha. 2000. Checklist of the vascular plants of Belize. Mem. New York Bot. Gard. 85: i–ix, 1–246.
- Berendsohn, W.G., A. K. Gruber & J. A. Monterrosa Salomón. 2009. Nova Silva Cuscatlanica. Árboles nativos ya introducíos d'El Salvador. Parte 1: Angiospermae - Families A a L. Englera 29(1): 1–438.
- CONABIO. 2009. Catálogu taxonómicu d'especies de Méxicu. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
- Correa A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
- Llinares, J. L. 2003 [2005]. Llistáu comentáu de los árboles nativu y cultivar na república d'El Salvador. Ceiba 44(2): 105–268.
- Pérez, A., M. Sousa Sánchez, A. M. Hanan-Alipi, F. Chiang Cabrera & P. Tenorio L. 2005. Vexetación terrestre. 65–110. In Biodivers. Tabasco. CONABIO-UNAM, Méxicu.
- Reyes-García, A. & M. Sousa Sánchez. 1997. Depresión central de Chiapas. La selva baxa caducifolia. Llistaos Floríst. Méxicu 17: 1–41.
- Sousa S., M. 1990. Amiestes a les papilionaes de la flora de Nicaragua y una nueva combinación pa Oaxaca, Mexico. Ann. Missouri Bot. Gard. 77(3): 573–577.
- Sousa S., M., M. Ricker & H. M. Hernández. 2003. An index for the tree species of the family Leguminosae in Mexico. Harvard Pap. Bot. 7(2): 381–398.
- Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquín. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.
- Zamora Villalobos, N. 2010. Fabaceae. En: Manual de Plantes de Costa Rica. Vol. 5. B.E. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 119: 395–775.
Enllaces esternos editar
Wikispecies tien un artículu sobre Diphysa americana. |