Dorothea Frances Matilda "Dora" Pertz FLS (14 de marzu de 1859 – 6 de marzu de 1939) foi una botánica británica. Foi coautora de cinco papeles con Francis Darwin, el fíu de Charles Darwin. Foi escoyida miembru de la Sociedá Linneana de Londres, siendo ente les primeres muyeres almitíes con afiliación llena.[3]

Dorothea Pertz
Vida
Nacimientu Londres14 de marzu de 1859[1]
Nacionalidá Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu
Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu de Gran Bretaña ya Irlanda  12 abril 1927)
Muerte Cambridge6 de marzu de 1939[1] (79 años)
Sepultura Cementerio de Brookwood (es) Traducir
Familia
Padre Georg Heinrich Pertz
Estudios
Estudios Newnham College
Llingües falaes inglés
Oficiu botánica, fisióloga, profesora universitaria, escritora de cienciailustradora
Premios
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

Dora nació en Londres el 14 de marzu de 1859 de Georg Heinrich Pertz y la so segunda muyer, Leonora Horner, fía de Leonard Horner, quién yera un intelectual progresista y un siguidor firme del darvinismu, un fechu notable na so vida. Creció nuna familia onde les muyeres yeren bien educaos y intelectualmente actives; una de les sos tíes yera la botánica Katharine Murray Lyell, quién foi biógrafa de Charles Lyell, el so cuñáu.[4][5][6]

Al traviés de conexones familiares conoció a munchos prominentes naturalistes incluyendo a Darwin.[4][3] Pasó la mayoría de la so mocedá en Berlín, onde'l so padre yera Bibliotecariu Real , anque visitaben Inglaterra cada añu. Dempués de la muerte del so padre en 1876, Pertz camudar a Florencia cola so madre. Más tarde tornó a Inglaterra y en 1882 foi almitida al Newnham College, Cambridge. Tuvo un añu n'Italia antes de tornar a Cambridge en 1884. Y, nesi añu que vieno participó n'unu de los Cursos Tripos de Ciencies Naturales, incluyendo botánica, y llogrando honores de clase. Una vegada que se dexó a les muyeres llograr titulaciones de graos, tomó'l so MA en 1932.[3]

Darréu entamó estudios de fisioloxía vexetal, trabayando cola supervisión de Francis Darwin, un llector na universidá.[7][4] De 1892 a 1912 conxuntamente publicaron cinco papeles;[8][9] mientres esi periodu, tamién collaboró con William Bateson, y publicaron en xunto un papel, sobre heriedu en Veronica.[9] Tamién produció dos papeles independientemente.[4] En 1905, foi escoyida miembru de la Sociedá Linneana de Londres, ente les primeres muyeres almitíes como miembros plenos,[3] anque nun participó nel movimientu que defendía la membresía de les muyeres ser socies.[4] Dempués de xubilase Darwin, Pertz foi animada por Frederick Blackman pa entamar investigaciones en texíu meristemático, pero tres un añu d'observaciones de granáu de granes les sos resultaos nun yeren concluyentes.[3] Abandonó la investigación, posiblemente por decepción, anque Agnes Arber afirmó que "llegó a reconocer que la fisioloxía vexetal del sieglu XX desenvolver en llinies bien diverxentes d'aquelles nes que fuera educada y qu'esixía una comprensión de matemática, física, química, qu'ella nun tener."[10]

Dempués de que Pertz arrenunciara a la investigación, a suxerencia de Blackman trabayó na indexación de la lliteratura alemana sobre fisioloxía vexetal, incluyendo les revistes Biochemische Zeitschrift y Zeitschrift für Physiologische Chemie. A pesar de la dificultá de la xera, completó l'índiz hasta l'añu 1935. Ente 1923 y 1936 apurrió ilustraciones pa la so amiga Edith Rebecca Saunders, n'anatomía floral, y tantu el papel como les ilustraciones fueron altamente respetaes.[3] Pertz fixo enforma del so trabayu, ad honorem, por pasión pola ciencia, y nunca tuvo un contratu formal en Newnham o la universidá.[3][8] Tamién realizó trabayos de caridá, incluyendo trabayos como masaxista nun hospital en Cambridge mientres la primer guerra mundial.[4]

Dempués de dellos años d'enfermedá, Dora morrió en Cambridge el 6 de marzu de 1939. Foi cremada y soterrada nel Brookwood Campusantu.[4]

Obra editar

Delles publicaciones editar

Por orde cronolóxicu:
  • Pertz, Dorothea F. M. (1884). escritu en London. On the disposal of the nutlets in certain labiates. 1.  páxs. 8. : 8. reprinted De Pertz, Dorothea F. M. (Ochobre 1894). Pertz, Dorothea F. M. (ochobre de 1894). escritu en London. «On the disposal of the nutlets in certain labiates». Natural science 5.  (32).[11]
Y con Francis Darwin:

Referencies editar

Notes editar

Cites editar

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: Oxford Dictionary of National Biography. Editorial: Oxford University Press. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 2004.
  2. URL de la referencia: https://www.linnean.org/news/2020/03/27/celebrating-the-first-women-fellows. Data de consulta: 7 agostu 2022.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 (28 de xunu de 2000) The Biographical Dictionary of Women in Science: L–Z. New York: Routledge, páx. 1009. ISBN 9780415920407.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Plantía:Cite ODNB
  5. Lyell K.M. (ed) (1881). Life, Letters, and Journals of Sir Charles Lyell 1. London: John Murray.
  6. Lyell K.M. (ed) (1881). Life, Letters, and Journals of Sir Charles Lyell 2. London: John Murray.
  7. El fíu de Charles Darwin.
  8. 8,0 8,1 8,2 Creese y Creese, 2000.
  9. 9,0 9,1 «Free access to the following papers by the Darwins». Oxford JournalsAnnals of Botany. Consultáu'l 20 d'avientu de 2014.
  10. Arber, Agnes (8 d'abril de 1939). «Miss Dorothea F. M. Pertz». Nature 143 (3623):  páxs. 590–591. doi:10.1038/143590a0. 
  11. United States Department of Agriculture Library. Issues. 38–44.  p. 133. https://books.google.com/books?id=gMFAAQAAMAAJ&pg=RA1-PA133. 

Fuentes editar

Enllaces esternos editar