Ramón Cáceres

políticu dominicanu

Ramón Arturo Cáceres Vásquez (15 d'avientu de 1866Moca – 19 de payares de 1911Santu Domingu), alías Mon Cáceres, foi un políticu dominicanu, presidente y Ministru de Guerra y Marina de la República Dominicana. Los sos padres fueron Manuel Altagracia Cáceres y Fernández (fíu del venezolanu Juan Manuel Cáceres y la farfanense María Fernández González) y la señora Remigia Vásquez Lizardo (fía del español Ramón Vásquez y de la mocana María Lizardo Caba). Casóse cola santiaguera Narcisa Ureña Valencia, nieta de Manuel María Valencia.

Ramón Cáceres
Presidente de la República Dominicana

12 xineru 1906 - 19 payares 1911
Carlos Morales Languasco (es) Traducir - Eladio Victoria
Vida
Nacimientu Moca15 d'avientu de 1866
Nacionalidá Bandera de República Dominicana República Dominicana
Muerte Santu Domingu19 de payares de 1911 (44 años)
Causa de la muerte mancada por arma de fueu
Oficiu políticu
Creencies
Partíu políticu Partido Rojo (República Dominicana) (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

Dende la so mocedá oponer a les actividaes polítiques del país, hasta que'l so primu Horacio Vásquez participó-y los planes de Lilís de da-y muerte a ésti. Cáceres antepúnxose y convenció a Vásquez d'entamar y executar la muerte de Lilís, en razón de que s'atribuyía al dictador Heureaux (Lilís) ordenar la muerte del so padre Manuel Cáceres (Memé Cáceres) cuando foi candidatu a la presidencia. Por cuenta de ésti acontecimientu, Cáceres decidió formar parte del grupu qu'executó al dictador Ulises Heureaux (Lilís) el 26 de xunetu de 1899 na ciudá de Moca.

Dempués de la muerte d'esti tiranu, Vásquez estableció un Gobiernu Provisional en Santiago de los Caballeros del cual Cáceres pasó a ser Ministru de Guerra y Marina. Dempués del arrenunciu del Vicepresidente de Lilís, el Gobiernu treslladar a la Capital y Vásquez convocó l'Asamblea Eleccionaria, resultando como Presidente de la República Juan Isidro Jiménez y Horacio Vásquez como Vicepresidente, siendo designáu, amás, como Delegáu del Gobiernu nel Cibao. Cáceres foi nomáu Gobernador en Santiago.

Mientres el gobiernu de Carlos Felipe Morales Languasco de 1903 a 1906, Cáceres foi Vicepresidente. El 12 de xineru de 1906 tres l'arrenunciu de Carlos F. Morales Languasco, Cáceres queda como Presidente Constitucional de la República. Mientres el so mandatu róblase la Convención Dominicu Americana de 1907 . En 1907 promulga una nueva Constitución, en virtú de la cual ye reelixíu en 1908. Por cuenta de que hubo munchos sectores que nun sofitaron el so gobiernu, formáronse diverses intrigues na so contra, y el 19 de payares de 1911, un grupu empobináu por Luis Tejera interceptó'l coche nel que solía pasiar con una de les sos muyeres. Cuando'l coche en que pasiaba Ramón Cáceres averar al grupu, producióse un tirotéu. El presidente Cáceres recibió dellos disparos que-y arrampuñaron la vida. El xeneral Luís Tejera foi conducíu a la Fortaleza Ozama onde foi fusiláu.

Presidencia constitucional (1906-1911) editar

Hai cuatro aspecto principales nel so gobiernu: La pacificación d'una vasta rexón del país, la puesta en práutica d'una nueva política económica, la reorganización del exércitu y apurras nel área de les obres públiques.

Plan d'axuste editar

A la so llegada al poder, Cáceres tuvo que face-y frente al problema económicu del país. La delda pública algamaba a $47 millones de dólares. El presidente Roosevelt unvió al financieru Jacobo Hollander a determinar el monto de la delda, Hollander propunxo al gobiernu dominicanu un plan d'axustes pa rebaxar la delda a $20 millones de dólares. Esti plan foi aceptáu polos acreedores y la delda quedó amenorgada en $17 millones de dólares.

Roosevelt atribuyó-y una función estratéxica de gran importancia a les Antilles, fundamentalmente pola proximidá cola Canal de Panamá, onde establecieren una base militar.

El presidente Roosevelt dispunxo un préstamu pa la República Dominicana de $20 millones de dólares, cola cuenta de que'l país pudiera pagar una delda esterna de $17 millones de dólares y colos 3 millones restantes construyir una serie d'obres d'importancia pal progresu nacional.

Pal presidente Cáceres lo prioritario yera pagar la delda esterna. Desque empecipió'l so gobiernu xestionó alcuerdos colos Estaos Xuníos realizando un plan d'axuste por aciu el cual axustó la delda. Diches negociaciones remataron con un nuevu préstamu pola suma de $20 millones de dólares. Como contrapartida róblase un alcuerdu financieru llamáu Convención Domínico-Americana robláu'l 7 de febreru de 1907.

Esta Convención ratificaba'l Modus Vivendi de 1905 y les sos estipulaciones fueron:

  • El 50% de los ingresos de les deldes diría a un bancu de Nueva York.
  • El 5% pal pagu de los emplegaos.
  • El 45% apurriríase-y al gobiernu dominicanu.

El Protocolu del 31 de xineru de 1903, que xeneró'l Laude Arbitral de 1904 y consecuentemente la Convención de 1905 que foi puesta a valir de manera alministrativa, lo que se conoz como'l Modus Vivendi de 1905, según la Convención de 1907 constitúin los principales alcuerdos financieros de gobiernos dominicanos con Estaos Xuníos. Por aciu los mesmos, República Dominicana pierde la independencia económica.

Amás de lo alcordao, por aciu estos alcuerdos, establecíase que'l gobiernu dominicanu nun podría modificar les importaciones y esportaciones, nin aumentar la so delda ensin el consentimientu del gobiernu estauxunidense. Tamién les autoridaes de dambos gobiernos daríen-y proteición al Receptor Xeneral d'Aduanes. Con estos convenios quedó mancada la soberanía dominicana. Gran parte de la población oponer a estos alcuerdos.

Midíes tomaes pol gobiernu de Ramón Cáceres editar

Ramón Cáceres col propósitu de fortalecer los controles del Poder Executivu, llogró que l'Asamblea Constituyente fixera los cambeos siguientes a la Constitución:

  • Anular el cargu de Vicepresidente.
  • Ampliación del periodu presidencial a seis años.
  • Suprimióse'l Conseyu de Ministros.
  • Los gobernadores provinciales dexaron de tener el control militar nes sos provincies y les sos funciones quedaron amenorgaes al planu civil.
  • Creóse una cuenta especial nel presupuestu denomináu Cuenta pa xenerales a les órdenes del presidente de la república.
  • Instauróse un sistema bicameral, cola cámara de senadores y diputaos.

Con toes estes midíes, Cáceres buscaba caltener el control político y militar del país.

Ente les obres públiques realizaes pol so gobiernu atópense:

  • Fornir de llibros les escueles del país.
  • Ampliación del ferrocarril central dominicanu hasta Moca.
  • Estensión del serviciu de telegráficu y telefónicu.
  • Reconstrucción de los puertos y muelles de mayor importancia.
  • Reorganizar los servicios de correos.
  • Llevó la educación a les zones rurales del país.
  • Fomentó l'establecimientu de granxes esperimentales pa crear una conciencia téunica sobre la esplotación de l'agricultura.

Grupos opositores al gobiernu de Cáceres editar

Dende los entamos del so gobiernu, Cáceres al igual que los sos antecesores, tuvo qu'enfrentar grupos que buscaben derrocalo. Unu de los focos guerrilleros más importante que se produció foi'l de la Llinia Noroeste, encabezáu pol jimenista Desiderio Arias quien caltenía'l control absolutu de la zona. (Demetrio Rodríguez cayera en Puerto Plata'l 3 de xineru, 9 díes primero que Cáceres asumiera oficialmente la Presidencia'l 12 de xineru de 1906).

Pa faer frente a esta situación, Cáceres treslladar a Monte Cristi coles sos tropes y asesores militares. Práuticamente afaró esa zona, concentrando'l suministru d'alimentos en determinaos llugares y ordenando el treslláu del ganáu al interior del Cibao nun plazu de 20 díes. Parte de la población someter a les midíes, otros emigraron. Les actividaes agrícoles y ganaderes viéronse afeutaes. Sicasí, el presidente Cáceres llogró controlar a los insurrectos. Usó los mesmos métodos na rexón sur, llogrando reprimir a los caudiellos d'esa zona.

Una de les táctiques usaes per Cáceres yera la d'unviar emisarios a los llugares onde los caudiellos rexonales teníen mayor fuercia, cola instrucción de que s'axuntaren nun llugar neutral pa llograr un alcuerdu de paz. Esta xunta yera una encerrona, los caudiellos opositores, ellí presentes, finalmente yeren arrodiaos pol exércitu y esaniciaos del camín.

Mientres el mandatu de Cáceres dio muncha importancia a los asuntos militares. Creó un exércitu profesional con cuenta de que sustituyir a los exércitos particulares que dirixíen diversos caudiellos rexonales.

Al pie de esti exércitu, reorganizó la Guardia Rural creada mientres el gobiernu de Morales y convertir en fuercia policial pa tol país, llamándola Guardia Republicana, tamién llamada popularmente como Guardia de Mon. Caracterizábase porque imponía la so autoridá y yéra-y fiel al Presidente.

Ejecutorias de Cáceres n'obres sociales y l'incentivu a la producción editar

Nel so gobiernu, Cáceres fixo grandes inversiones n'obres d'infraestructura, tales como:

  • Construyó pontes y carreteres.
  • Construyó escueles, calcúlase que de 200 qu'esistíen, aumentaron a 526.

Per otra parte, aumentó les llinies telegráfiques y entamó el corréu, reorganizó l'alministración del país, creó la Direición d'Obres Públiques, estableció nel país la primer institución de creitu: el Royal Bank of Canadá.

Tocantes a l'agricultura, esmolecer por desenvolvela ya incentivala, creando asina, la primera Escuela Agrícola, na ciudá de Moca; tamién promulgó la Llei de Franquicies Agrícoles, na cual declaraba como prioridá del estáu toles inversiones que significaben el desenvolvimientu de l'agricultura.

Promulgó un decretu exonerando d'impuestos d'esportación y fabricación al azucre que se produxera nel país. Amás, favoreció a los inversionistas estranxeros, especialmente a los estauxunidenses, a los cualos non solo se -yos exoneraban de pagos d'impuestos, sinón que se-yos concedíen tierres y teníen derechu a esportar mano d'obra estranxera p'abaratar los costos de la producción.

Estes midíes facilitaron grandemente la inversión estranxera, pero perxudicaben al llabrador, especialmente a los de la rexón esti, onde s'instalaron les grandes compañíes d'azucrera. Los llabradores propietarios d'estes tierres nun tener títulos de propiedá llegalizaos, polo cual viéronse obligaos a vender les sos tierres a baxu preciu, o cenciellamente, abandonales.

Más de dos millones de xeres de tierra, taben en manes d'estauxunidense, italianos, cubanos y españoles, que destinábense a la industrialización de la caña d'azucre.

A pesar del so interés por incentivar los principales renglones granibles, Cáceres atopó fuertes oposiciones ente sectores que consideraben qu'eses midíes afectaben los sos intereses. Fueron afayaos delles intrigues p'asesinalos, hasta que'l 19 de payares de 1911, asesinar un grupu d'adversarios amestaos al horacismo empobinaos pol xeneral Luis Tejera.

Referencies editar

Enllaces esternos editar