Agnès Varda

direutora de cine francesa

Agnès Varda (30 de mayu de 1928Ixelles – 29 de marzu de 2019XIV Distritu de París) ye una direutora de cine francesa. Vive y trabaya en París. Ye considerada por dalgunos críticos de cine la güela de la Nueva Fola» (Nouvelle vague) y una de les pioneres del cine fechu por muyeres y del cine feminista. Les sos películes, documentales y videu-instalaciones guarden un calter realista y social. Tola so obra presenta un estilu esperimental distintivu. A lo llargo de la so trayeutoria recibió numberosos premios, ente ellos en 1985 cola película Sans toit nin loi (Ensin techu nin llei) llogró'l Lleón d'Oru del Festival de Cine de Venecia y la so biografía documentada en Les sableres de Agnès el Premiu César en 2009 o'l Premiu René Clair de l'Academia francesa. En 2017 recibió'l Óscar Honoríficu pola so carrera.

Agnès Varda
Vida
Nacimientu Ixelles[1]30 de mayu de 1928[2]
Nacionalidá Bandera de Francia Francia [3]
Bandera de Bélxica Bélxica [4]
Muerte XIV Distritu de París[5]29 de marzu de 2019[6] (90 años)
Sepultura Cementeriu de Montparnasse
Causa de la muerte cáncanu de mama
Familia
Casada con Jacques Demy (1962 – 1990)
Fíos/es
Familia
Estudios
Estudios Escuela del Louvre (es) Traducir
Llingües falaes francés[7]
Oficiu fotógrafa, guionista, realizadora, documentalista, artista plástica, artista visual, profesora universitaria, direutora de fotografía, productora de cine, montadora, actriz, activista, editora, direutora de cinemontadora
Altor 1,52 m
Emplegadores European Graduate School (es) Traducir
Premios
Nominaciones
Influyencies Jacques Demy
Miembru de Real Academia de Bélxica
Movimientu arte feminista (es) Traducir[18]
Nouvelle vague (es) Traducir
IMDb nm0889513
cine-tamaris.com…
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

 
Agnès Varda en Guadalaxara 2010

Agnès Varda nació col nome de Arlette Varda en Bruxeles, Bélxica. El so padre pertenecía a una familia de refuxaos griegos d'Asia Menor y la so madre yera francesa. Estudió Historia del Arte na École du Louvre antes de consiguir un trabayu como fotógrafa oficial del Teatru Nacional Popular o Théâtre National Populaire (TNP) de París. Gustába-y la fotografía, pero taba más comenenciuda nel cine. Dempués de pasar unos díes grabando la pequeña ciudá pesquera francesa de Sète, nel barriu «La Pointe Courte», pa un amigu con una enfermedá terminal que nun podría visitala por sigo solo, Varda decidió faer una película. D'esta miente apaez en 1954 la so primer película, La Pointe Courte, que narraba la hestoria d'una murnia pareya y la so rellación na pequeña ciudá. La película ye la precursora estilística de la Nouvelle vague francesa.

Varda ye pionera na apertura de la direición cinematográfica a les muyeres. "Suxurí a les muyeres qu'estudiaren cine. Díxi-yos: "Salíi de les cocines, de les vueses cases, faéivos coles ferramientes pa faer películes".[19]

Más tarde va encuadrar definitivamente nesti xéneru, asemeyándo-yla asina a autores como Chris Marker, Marguerite Dures, Alain Robbe-Grillet, Jean Cayrol y Henri Colpi. Esti grupu taba fuertemente amestáu al Nouveau roman, estilu lliterariu que taba asitiáu políticamente na izquierda.

Vida personal editar

Varda casar en dos causes, primero col actor y direutor teatral y operísticu Antoine Boursellier con quien en 1958 tuvo una fía, Rosalie Varda creadora de vestuariu y direutora artística. En 1962 casóse col direutor cinematográficu Jacques Demy a quien acompañó hasta la so muerte en 1990. Na película Jacquot de Nantes (1991) Varda traza un rellatu de la infancia de Demy y el so amor pol teatru y el cine. Rindió-y homenaxe tamién en Les Demoiselles ont eu 25 ans (1993) y L'Univers de Jacques Demy (1995). Tuvieron un fíu de mancomún, l'actor Mathieu Demy nacíu en 1972.

Obra editar

Varda dirixó una cuarentena de pieces ente curtiumetraxes, documentales y llongures de ficción. La so formación previa en fotografía déxa-y captar los pequeños detalles de la realidá que la arredola. La combinación de la testura documental con un desarrollu narrativu (tan utilizáu nel cine realista actual) pue ser la traza más carauterística de la so estensa obra, lo mesmo que la irrupción de la suxetividá del autor (per mediu de la voz enoff, de la presencia física, del metallinguaxe) nel universu oxetivu que se retrata señala'l críticu Sergio Fernández Piniña.[20]

La so primer película foi La pointe courte, onde se repara la influyencia de Rosellini les sos primeres obres reflexen l'impautu del cine francés de la Nueva Fola destacando Cleo de 5 a 7 (1961)[20]

La segunda fase de la so obra asitiar a partir del Mayu del 68 arimada según la crítica del espíritu optimista de la dómina. La felicidá (1965), Les criatures (1966), Lion´s Love (1969), cuestionen la rixidez de la sociedá burguesa. Destaca Una canta, otra non (1977), con un estilu garapoleru tresformando les lluches feministes nuna danza de colores kitsch.[20]

Unu de los sos trabayos más destacaos foi Ensin techu nin llei (1985), protagonizáu por Sandrine Bonnaire, dando vida a una vagamunda que sobrevive sometida al azar. Na película cohabitaron actores y persones del llugar, siendo'l xerme de toa una corriente de cine realista contemporaneu, encabezáu polos hermanos Dardenne y Ken Loach. Black panthers (1968), Daguerréotypes (1975), Murs, murs (1980), Jane B. par Agnès V. (1987), Cinévardaphoto (2004), por non falar de Los espigadores... y la so secuela Dos años dempués (2002), tán consideraes pola crítica pequeñes obres maestres del xéneru y testimonios históricos y del pasu del tiempu.[20]

En 2017 presentó la so película, Cares y llugares, realizada xunto al artista JR, y na que vuelve plantegar esa interseición ente documental, xuegu y esploración social del so cine. La película llogró financiase al traviés d'un crowdfunding y el sofitu de la so fía que buscó financiamientu nel MoMA que mercó una copia pal so fondu archivísticu primero qu'empezara el rodaxe y la Fundación Cartier.[19]

Llargumetraxes editar

Premios y honores editar

Honorary Doctor, University of Liège

  • Premiu Louis Delluc (1964)
  • César al meyor curtiumetraxe documental (1984)
  • Lleón d'Oru (1985)
  • European Film Award for Best Documentary (2000)
  • Konrad Wolf Prize (2001)
  • Honorary César (2001)
  • National Society of Film Critics Award for Best Non-Fiction Film (2001)
  • Prix René-Clair (2002)
  • César Award for Best Documentary Film (2009)
  • National Society of Film Critics Award for Best Non-Fiction Film (2009)
  • Carrosse d'or (2010)
  • Lleopardu d'Honor (2014)
  • Palme d'honneur (fr) (2015)
  • Premiu Max Beckmann (2016)

Publicaciones editar

  • La Côte d'Azur, d'azur, d'azur, d'azur, collection lieu dit, Les Éditions du Temps, 1961.
  • Varda par Agnès, Éditions des Cahiers du Cinéma, Paris, 1994, réédition 2005 (ISBN 2-86642-440-9).
  • Sara Cortellazzo et Michele Marangi, Agnès Varda, Edizioni di Torino, 1990.
  • Bernard Bastide, les Cent et une nuits, chronique d'un tournage, Pierre Bordes et fils, 1995
  • Sandy Flitterman-Lewis, To Desire Differently: Feminism and the French Cinema, Columbia University Press, 1996.
  • Alison Smith, Agnès Varda, Manchester University Press, 1998.

Referencies editar

  1. URL de la referencia: http://www.oxfordbibliographies.com/view/document/obo-9780199791286/obo-9780199791286-0004.xml.
  2. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 27 abril 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  3. «Centru Pompidou».
  4. URL de la referencia: http://www.nytimes.com/2009/07/24/movies/24movies.html. Editorial: The New York Times.
  5. «Expediente de personas fallecidas». Consultáu'l 15 marzu 2022.
  6. URL de la referencia: https://france3-regions.francetvinfo.fr/provence-alpes-cote-d-azur/alpes-maritimes/cannes/cineaste-agnes-varda-habituee-du-festival-cannes-est-decedee-age-90-ans-1646712.html.
  7. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  8. Tienes d'especificar urlarchivu = y fechaarchivu = al usar {{cita web}}.«2000 - The Winners». Academia Europea de Cine. Consultáu'l 14 avientu 2019.
  9. «Kulturnachrichten: Agnes Varda mit Konrad-Wolf-Preis ausgezeichnet und andere Meldungen» (15 ochobre 2001).
  10. «Fransk filmskapare och brittisk industridesigner blir hedersdoktorer på Konstnärliga fakulteten». Universidá de Gotemburgu (13 ochobre 2008).
  11. URL de la referencia: https://www.uliege.be/cms/c_9266244/fr/docteurs-honoris-causa-sur-proposition-des-autorites-de-l-uliege.
  12. Afirmao en: Diario Oficial de la República Francesa. Títulu: Décret du 14 mai 2013 portant élévation aux dignités de grand'croix et de grand officier. Llingua de la obra o nome: francés. ISSN: 0242-6773.
  13. URL de la referencia: https://datastore.brussels/web/data/dataset/ereburgers2/dataset-viewer-resource. Data de consulta: 1r avientu 2021.
  14. Tienes d'especificar urlarchivu = y fechaarchivu = al usar {{cita web}}.«European Film Academy: 2014» (inglés). Academia Europea de Cine. Consultáu'l 25 xineru 2020.
  15. «Décret du 14 avril 2017 portant élévation et nomination aux dignités de grand'croix et de grand officier» (16 abril 2017).
  16. URL de la referencia: https://www.europeanfilmacademy.org/2000.98.0.html. Direición web d'archivu: https://web.archive.org/web/20180426000955/https://www.europeanfilmacademy.org/2000.98.0.html. Data de consulta: 14 avientu 2019.
  17. URL de la referencia: https://www.europeanfilmacademy.org/2009.107.0.html. Direición web d'archivu: https://web.archive.org/web/20190503213233/https://www.europeanfilmacademy.org/2009.107.0.html. Data de consulta: 3 xineru 2020.
  18. Identificador Artsy de artista: agnes-varda.
  19. 19,0 19,1 (en castellanu) Agnès Varda: "Pasé la vida buscando dineru, pero consiguí que'l mio cine seya llibre". ELMUNDO. https://www.elmundo.es/cultura/cine/2017/09/24/59c7ca90468aeb981b8b45f4.html. Consultáu'l 12 de payares de 2017. 
  20. 20,0 20,1 20,2 20,3 Pinilla, Sergio F.. «L'universu de Agnès Varda» (castellanu). Consultáu'l 12 de payares de 2017.
  21. (en francés) Légion d'honneur : plusieurs proches de Sarkozy promus. Monde.fr. 12 d'abril de 2009. ISSN 1950-6244. http://www.lemonde.fr/politique/article/2009/04/12/legion-d-honneur-plusieurs-proches-de-sarkozy-promus_1179810_823448.html. Consultáu'l 12 de payares de 2017. 
  22. http://www.festival4mas1.com
  23. Premiu Oscar 2018: Donald Sutherland y Agnès Varda recibieron estauínes honorífiques. http://www.lanacion.com.ar/2081657-premios-oscar-2018-donald-sutherland-y-agns-varda-recibieron-estauínes-honorificas. Consultáu'l 12 de payares de 2017. 

Enllaces esternos editar