Catalina de Castiella

Catalina de Castiella (5 d'ochobre de 1422 (greg.)Illescas – 17 de setiembre de 1424Madrigal de las Altas Torres) foi una infanta de Castiella, fía primoxénita del rei Xuan II. Como heredera al Tronu, foi xurada en 1423 Princesa d'Asturies, títulu qu'ostentó hasta la so prematura muerte.

Catalina de Castiella
Vida
Nacimientu Illescas5 d'ochobre de 1422 (greg.)
Nacionalidá Corona de Castiella
Muerte Madrigal de las Altas Torres17 de setiembre de 1424 (1 años)
Sepultura Convento Agustino de Extramuros (es) Traducir[1]
Familia
Padre Xuan II de Castiella
Madre María d'Aragón
Hermanos/es
Pueblu Burgund-Trastamara
Estudios
Llingües falaes castellanu
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

Catalina nació'l 5 d'ochobre de 1422 n'Illescas, frutu del matrimoniu ente Xuan II de Castiella y María d'Aragón y foi bautizada por Diego Gómez de Fuensalida, obispu de Zamora.

El rei dirixir a Toledo, dende onde mandó llamar a la reina por qu'allegara cola so fía. La recién nacida infanta tenía de dir a aquella ciudá pa ser reconocida y xurada como princesa heredera de la Corona. Xuan II ordenó, entós, que les Cortes axuntar en Toledo, pero, por cuenta de una epidemia de peste, el rei nun pudo llamar a los procurador. Por ello, partieron distintos caballeros en que les sos manes los representantes de les ciudaes teníen d'emprestar el xuramentu que nun pudieron realizar a la princesa en persona.[2]

La Crónica de los Reis de Castiella describe l'actu celebráu nuna sala del Alcázar en xineru de 1423, de la siguiente forma:[3]

[...] l'infante don Juan [el primeru de los nobles] llegó a la cama onde taba la princesa, y besó-y la mano, y nes manes del rei fixo xuramentu y pleitu d'homenaxe que nel casu que'l rei finara ensin dexar fíu varón llexítimu... que dende entós había a la princesa por reina y señora nestos reinos... y que guardaría la so vida y salú y tol so serviciu, a provechu y bien común d'estos reinos, y esviaría tou mal y peligru de la so persona y dañu de los sos reinos en cuanto él pudiera; y fadría guerra y paz pol so mandáu de les villes y llugares y castiellos que nestos reinos tenía, y recibir nellos y en cada unu d'ellos, airada o paga, de día o de nueche, con munchos o con pocos, como ella pluguiese; y que correría en tolos sos llugares la so moneda y nun consentir que corriera otra, y que fadría y guardaría cerca d'ella toles coses y cada una de les que'l bon vasallu debe y ye teníu de guardar al so rei y señor natural. Y esto fechu, el rei mandó que toos besaren la mano a la princesa y fixéren-y pleitu y homenaxe nes manes del infante Juan, teniendo l'obispu de Cuenca'l misal y la cruz nes manes, en que se producía'l xuramentu.

Pa festexar estos acontecimientos, celebráronse un tornéu y delles xustes nunos festexos que s'allargar una selmana.

El 10 de setiembre de 1424 finó Catalina en Madrigal de las Altas Torres, cuando entá nun cumpliera los dos años d'edá. La muerte de la princesa d'Asturies dexó como única heredera a la so hermana Leonor, qu'entós daquella tenía un añu, a la espera de que la reina diera a lluz al fíu qu'esperaba. El 5 de xineru de 1425 nacería un varón, Enrique, que llegaría a ocupar el Tronu como Enrique IV de Castiella.


Predecesor:
Juan de Castiella
Princesa d'Asturies
1423 - 1424
Socesor:
Enrique de Castiella
(Leonor de Castiella)[4]

Referencies editar

  1. URL de la referencia: https://www.academia.edu/36614010/Primogenitura_continuidad_din%C3%A1stica_y_legitimidad_institucional_en_Castilla_a_principios_del_siglo_XV_Catalina_de_Trast%C3%A1mara_Princesa_de_Asturias_1422-_1424_.
  2. Colmeiro, Manuel (1884). Cortes de los antiguos Reinos de Lleón y de Castiella. Socesores de Rivadeneyra
  3. Martín, José Luis (2003). Enrique IV. Ed. Nerea
  4. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes Leonor

Bibliografía editar

  • Pérez de Guzmán, Fernán; Galíndez de Carvajal, Lorenzo (1779). Crónica del señor rei don Juan, segundu d'esti nome en Castiella y en Lleón. Imprenta de Benito Montfort
  • Risco, Manuel (1795). España sagrada. De la Ilesia exenta d'Uviéu dende'l mediu del sieglu XIV hasta fines del sieglu XVIII. Tomu XXXVIII. Oficina de la vilba y fíu de Marín