Procurador en Cortes

Procurador en Cortes ye una denominación propia del parllamentarismu español, usada pa referise a la persona escoyida o designada pa representar distintes comunidaes nes distintes Cortes.[1]

Procurador en Cortes
cargu públicu y cargo histórico (es) Traducir
parllamentariu
Xurisdicción España
Estáu España
Cambiar los datos en Wikidata
Conseyu de ministros mientres la rexencia de María Cristina de Borbón-Dos Sicilies. Naquella dómina, establecióse'l Estamentu de Procuradores.

Nes antigües Cortes de Castiella y, polo xeneral, en les del Antiguu Réxime, solíase denominar «procurador» al representante designáu peles ciudaes y villes y que s'apiguraba n'unu de los trés brazos: eclesiásticu, nobiliariu y común. La Constitución española de 1812 usó'l términu de «diputaos» pa los miembros de les Cortes Xenerales.[2] El Estatutu Real de 1834 estableció les Cortes Xenerales del Reinu, formaes poles cámares denominaes Estamentu de Próceres y Estamentu de Procuradores, los primeres de nomamientu regio y los segundos eleutivos.[3] La denominación de «procurador» sume nes siguientes cartes magnas, que devuelven la forma establecida na Constitución de 1812,[4][5] pero recuperar cola Llei Constitutiva de les Cortes, qu'establez les Cortes Españoles mientres el réxime franquista,[6] y que teníen el propósitu de romper cola tradición lliberal. De nuevu, la denominación de «procurador» sume de la Constitución española de 1978, sustituyéndose poles de «diputáu» y «senador».[7]

El Estatutu d'Autonomía de Castiella y Lleón de 1983 adopta la denominación tradicional de «procurador» pa los miembros de les modernes Cortes de Castiella y Llión, sede del poder llexislativu de la comunidá.[8] Tamién se denominen asina los miembros de les actuales Xuntes Xenerales d'Álava, órganu llexislativu de la provincia y territoriu históricu d'Álava.[9]

Ver tamién editar

Referencies editar