Le Journal de Spirou

Le Journal de Spirou ye una revista d'historietas xuvenil, una de les clásiques del mercáu francu-belga y seria competidora de Tintín mientres un llargu periodu. El so títulu, qu'apaeció tamién como "Spirou Magacín", "Spirou" o "Spirou Hebdo", provién del valón y significa esguil o neñu revoltosu. A lo llargo de los años tuvo tamién versiones en neerlandés y español.

Le Journal de Spirou
Publicación
Formatu Revista d'historietes
Primer edición 1938-presente
Conteníu
Tradición Franco-belga
Personaxes principales Lucky Luke, Los Estrunfinos, Spirou y Fantasio, Tomás el Ciguáu, Yoko Tsuno
[editar datos en Wikidata]

Edición en francés editar

Le Journal de Spirou empezar a editar en Bélxica y Francia el 21 d'abril de 1938.[1] Creada pol editor Jean Dupuis, la revista cuntó dende los sos entamos cola participación de grandes autores de la historieta francu-belga.

Años Númberos Títulu Autoría
14/04/1938 0/38- Spirou Robvel[2]
21/04/1938 1/38- Dick Tracy Stevenson/Gould
21/04/1938 1/38- Zizette Davine
21/04/1938 1/38- Tif et Tondu Fernand Dineur
1941- 40/41 Jean Valhardi Jean Doisy/Jijé
23/07/1942- 30/42 L'Épervier bleu Sirius
1946- Almanach 47 Lucky Luke Morris
1947-2007 455- Buck Danny Jean-Michel Charlier/Victor Hubinon
11/09/1952-1977 752- Johan Peyo

Jijé revolucionó'l cómic realista con Jerry Spring (1954). Maurice Tillieux, creador de Gil Pupila (1956) convertir n'unu de los guionistes más recurrentes de la revista. Ente 1959 y 1975, incluyó una serie de mini-rellatos, el primeru de los cualos foi Los pitufos negros de Peyo.[3][4]

Años Númberos Títulu Autoría
04/03/1954- 829 Jerry Spring Jijé
1954- 867- La patrouille des Castors Jean-Michel Charlier/Michel Tacq
1956 962- Gil Jourdan Maurice Tillieux
1957- 985- Gaston Lagaffe Franquin
1957 989 Thierry le Chevalier Jean-Michel Charlier/Carlos Laffond
1957-1959 996- Alain Carden Gérald Forton
1957 1004- César Maurice Tillieux
1958 1039- Le vieux Nick et Barbe-Noire Marcel Remacle
1959-1988[5] 1107 Los Schtroumpfs Peyo
1959 1132- Bill y Bolina Dupa
1960 1183- Benoît Brisefer Peyo
1961 1196 Le Flagada Charles Degotte
1961 1201- Youk et Yac Noël Bissot
1961-1996 1204- Bobo Paul Deliège/Maurice Rosy
1963-1988 1321- Génial Olivier Jacques Devos
1964-1976 1351- Hultrasson Marcel Denis/Marcel Remacle

En 1965, empieza a collaborar cola revista Raoul Cauvin, que va ser el guionista más prolíficu de la publicación.

Años Númberos Títulu Autoría
1965- 1403- Sibylline Raymond Macherot
1965- 1408- Sophie Jidéhem
1965-1977 1438- Poussy Peyo
1966 1452- Marc Lebut et son voisin Francis/Maurice Tillieux
1967-1973 1531- Attila Rosy, Derib
1967 1534- Les petits hommes Pierre Seron
1968-1973 1556- Los guerrilleros Miguel Cussó/Jesús Blasco
1968 1568- Archimède Bob de Groot, Turk
1968-1969 1574 Arthur et Léopold Raoul Cauvin, Eddy Ryssack
1968 1582-1612 Dan Lacombe Miguel Cussó/Jordi Bernet
1968 1585- Les tuniques bleues Raoul Cauvin, Salvé
1969-1983 1589- Les krostons Paul Deliège/Arthur Piroton
1968-1979 1591- Paul Foran Gil/Montero
1969 1614- Amber et Akka Youssouph Ben Houpla/Phocas
1969 1617- Les mousquetaires Raoul Cauvin, Luc Mazel
1969-1971 1635- Robin les Foies Claire Bretécher
1969-1993 1654- Isabelle Delporte, Macherot, Will
1969-1979 1601- Angélique Carlos Roque

Natacha (1970) foi "el primer personaxe de revista infantil que tenía curves más allá de lo avezao".[6] Tamién tenía protagonismu femenín la serie Yoko Tsuno.

Años Númberos Títulu Autoría
26/02/1970- 1663- Natacha François Walthéry
1970- 1667 Sammy Raoul Cauvin/Berck
24/09/1970- 1693- Yoko Tsuno Roger Leloup
1970-73 1707- Brice Bolt Jean-Michel Charlier, Artur Aldoma
1972 1806- Khéna et les Scrameustache Gos
1867 Papyrus Lucien de Gieter
1974- 1880- Pauvre Lampil Raoul Cauvin/Willy Lambil
1975 1938- Godaille et Godasse Raoul Cauvin/Jacques Sandron
1975- 1939- L'agent 212 Raoul Cauvin/Daniel Kox
1975- 1965- Boulouloum et Guiliguili Raoul Cauvin, Luc Mazel
1976- 2010- Wofi Albert Blesteau
1977 2045- Aurore et Ulysse Pierre Seron


A finales de los 70, "Spirou" foi abrir progresivamente a nuevos estilos, de los que dan fe series como Bodouille y Violette (1978), Femmes en blanc (1981), Pierre Tombal (1983) o XIII (1984).[7]

Años Númberos Títulu Autoría
1978-1985 2087- Bidouille et Violette Bernard Hislaire
1978-1997 2088- Arnest et Augraphie André Franquin, Yvan Delporte, Frédéric Jannin
1978- 2123- Zowie Darasse, Bosse
2240- Les femmes en blanc Raoul Cauvin/Bercovici
1983-1986 2343- Arkel Stephen Desberg/Marc Hardy
1983-1985 2372- Tiger Bud Blake
1983- 2372- Pierre Tombal Raoul Cauvin/Hardy
1983- 2372- BB de BD Didgé
1983- 2372- Jérémiah Hermann
1984-1986 2408- XIII Jean Van Hamme/William Vance
1985-1994 2466- Aristote et ses potes Gerrit de Jager
1987- 2594- El pequeñu Spirou Janry/Tome
1992-1999 2804- Africa Jim Gilson, Clarke
1994 2945- Baby–sitters Christian Godard, Valda
1996-1997 3045- Barbara Sleepless Zidrou/Olivier Wozniak

Nel añu 2008, entamáronse diversos actos por cuenta del so 70 aniversariu, incluyendo una esposición retrospectiva nel Centru Belga de la BD col títulu de Les Aventures d'une rédaction.[1]

Númberu d'homenaxe de «Spirou» a «Charlie» editar

El vienres 16 de xineru de 2015, les ediciones Dupuis punxeron a la venta una edición especial de la revista «Spirou», en que la so realización participaron 150 dibuxantes (ente ellos el caricaturista belga Pierre Kroll), y que'l so oxetivu yera per un sitiu rindir homenaxe a «Charlie Hebdo», según defender la llibertá d'espresión» y consiguir fondos pa donalos a les families de los finaos nel atentáu. La portada d'esta publicación foi realizada por Yoann Chivard, onde se repara a Spirou cola so apariencia habitual, pero con una remera cola lleenda «Je suis Charlie». Dáu'l sucesu de venta que se llogró, una reimpresión yá foi decidida d'esti material.[8]

Edición en neerlandés: Robbedoes editar

Duró dende 1938 hasta 2005 y amás de traducciones del "Spirou" francés, incluyó delles series específiques, producíes por autores holandeses y flamencos.

Edición n'español editar

N'español, el material de Le Journal de Spirou apaeciera en diversos medios, cuntando ente 1969 y 1971 cola revista "Strong", pero nun apaeció col so propiu nome hasta 1979:

Spirou Esguil (1979-1980) editar

Spirou Esguil foi editada n'Arxentina, Chile, España y Perú mientres 1979 y 1981, con periodicidad quincenal, algamando 67 númberos.[9] Tenía un formatu de 36 páxines de 20 × 27 cm.[10] y el so preciu xubía a 50 pesetes, 1000 pesos o 1,50 dólares, según el país. Cuntó coles siguientes series:

Apaición Númberos Títulu Hestories

de "va siguir"

Autoría
1979 Bill y Bolina Roba
1979 1, 2 Marc Lebut, el so vecín y... el Ford T Un rally accidentáu (Núm. 1, 2) Francis/Maurice Tillieux
1979 1 César y Ernestina Maurice Tillieux
1979 Poussy Peyo
1979 1 Xenial Oliver Jacques Devos
1979 Bobo Paul Deliège
1979 1 Wofi Albert Blesteau
1979 Sam Lagas
1979 Gastón Franquin
1979 Quena y el Sacramus L'heriedu del inca (núm. 1 a ) Gos
1979 L'axente 212 Raoul Cauvin/Daniel Kox
1979 2 Gustavo Raoul Cauvin/Jacques Sandron
1979 2 Probe, probe Lampil! Raoul Cauvin/Lambil
1979 Les

más belles hestories del Tíu Pablo

Cicuendez
1979 3 Sofía Vicq/Jidéhem
1979 3 Sir Incipiente'l Renglón Fernando Asián/José Luis de la Fuente
1979 3 Jerry Spring La moza del cañón (núm. 3 a ) Philip/Jijé
30- Aurora y Ulises La puerta del Olimpo Pierre Seron
32 La Burbuya Charles Degotte
36 Bululum y Guiliguili Raoul Cauvin, Luc Mazel

Super Spirou Esguil editar

Super Spirou Esguil, sustituta de Spirou Esguil, tenía una periodicidad quincenal y un tamañu mayor, pos llegaba a les 68 páxines. Costaba 85 pesetes y namái aguantó 8 númberos en 1980.

Númberos Títulu Hestories

llargues

Autoría
8 Guerreres azules Pagu: mil quinientos dólares Raoul Cauvin/Salvérius

Super Álbum Bomba editar

Súper Álbum Bomba, qu'arrexuntaba 4 númberos de Spirou Esguil.

Otres editar

Paralelamente, se públicu "Bill y Bolina", que namái duró cuatro números. Tres el zarru d'estes revistes, Fuera Borda (1984-1985) retomaría la edición d'esti material n'español.

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 Arriola, Javier y Entralla, Eduardo (12/2008). Noticies en "Dolmen Europa" #1, Dolmen Editorial, p. 4.
  2. Le journal de Spirou en 1938, "Bdoubliées".
  3. Les Hors série Schtroumpf, "Tout sur le journal de Spirou".
  4. les mini-récits de Spirou, "BDoubliées".
  5. Los Schtroumpfs dans le journal de Spirou, "BDoubliees".
  6. Aguilera, Ricardo y Díaz, Lorenzo na seición "Novies eternes, chiques y muyeres" del fascículu nᵘ10 "Muyeres y comic: De Modesty Blaise a Love and Rockets'" pa Xente de comic: De Flash Gordon a Torpedu, p. 149, publicáu en "Xente" del Diario 16, 1989.
  7. Esteba, Miquel (12/2008). Fora Borda. Un paséu pol nuesu pasáu en "Dolmen Europa" #1, Dolmen Editorial, p. 86.
  8. Le numéro hommage de «Spirou» à «Charlie» va être réimprimé / Ce hors-série, dont les bénéfices seront reversés aux familles des victimes des attentats, avait été imprimé à 77 000 exemplaires, qui ont tous été vendus le jour de sa sortie, sitiu dixital 'Libération', 19 de xineru de 2015.
  9. Guiral (11/2007), p. 150.
  10. Delhom (1989), p. 102.

Bibliografía editar