Médicu de cabecera

El términu médicu de cabecera fai referencia a un tipu d'exerciciu de la medicina, l'atención primaria, que ta instalada tantu en mediu rural como urbanu. Ye un profesional sanitariu qu'exerz nun centru de salú o nun consultoriu; siendo'l médicu más cercanu a una determinada población y, en munches ocasiones, l'únicu facultativu disponible pa los sos habitantes.[1][2]

Médicu de cabecera
profesión y grupo de ocupaciones de la CIUO (es) Traducir
médicu, médico de atención primaria (es) Traducir y healthcare provider (en) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Según la WONCA, el médicu xeneral/de familia ye'l "médicu qu'ufierta a los individuos y families atención sanitaria personal, primaria, continua ya integral".[3]

Otres denominaciones Médicu d'Atención Primaria (MAP) editar

  • Médicu de cámara Médicu de familia Médicu de pueblu Médicu xeneral
  • Médicu personal
  • Médico principal[4]
  • Médicu rural[5]
  • Médicu titular[6]
  • Médicu Xeneral Integral
  • (Arxentina) Médicu clínicu

Denominación oficial editar

Valores y misión editar

 
Edward Jenner médicu rural inglés descubridor de la vacuna contra la viruela o antivariólica.

L'actividá sanitaria busca enllargar la vida, evitar el sufrimientu y ayudar a morrer con dignidá.[9][10][11]

Valores xenerales de l'atención clínica editar

  1. La dignidá nel tratu col paciente y los sos familiares
  2. La cortesía y empatía na entrevista clínica
  3. La calidá científica, téunica y humana
  4. El compromisu de siguimientu del dolor y del sufrimientu
  5. El caltenimientu y la meyora d'habilidaes, conocencies y actitúes de los profesionales
  6. L'usu fayadizu de los recursos.

Con ello llogra una atención clínica efectiva que facilita una política sanitaria de prestación de servicios según necesidaes de pacientes y poblaciones.

Valores específicos del médicu d'atención primaria editar

  1. El razonable control de la incertidume clínica[12]
  2. El control prudente de los tiempos d'atención[13]
  3. L'establecimientu d'una rellación personal enllargada nel tiempu col paciente, la so familia y la so comunidá[14]
  4. La organización flexible necesaria pa garantizar l'accesibilidá efectiva a los cuidos necesarios
  5. La polivalencia na prestación de cuidaos[15]
  6. El refugu a la tiranía del diagnósticu.,[16][17]

Con ello llogra la prestación de cuidos tan cerca del paciente como sía posible, y establezse una fayadiza esguilada na respuesta a los problemes de salú.[18]

Misión del médicu de cabecera editar

  • Ayudar al paciente a evitar enfermedaes, curales (nel so casu) y sobrollevales, y a ayudar a morrer con dignidá.
  • Contribuyir a la eficiencia del sistema sanitariu (llograr que'l gastu centrar no que tenga más "rentabilidá social", cola equidad como valor central).

Funciones editar

 
Julian Tudor Hart médicu rural inglés qu'enunció la Llei de cuidos inversos.

Ye un profesional médicu que ta al cargu de un númberu determináu de persones (población asignada), nun determináu centru de salú, que les sos funciones son asistenciales (o clíniques), docentes, investigadores y alministratives (o xestores); y qu'empobina la so actividá a tres aspectos:[19]

  1. La promoción d'estilos de vida saludable
  2. La identificación oportuna de riesgos y daños a la salú
  3. La resolución oportuno y fayadizo de los problemes de salú más frecuentes d'eses persones.

Carauterístiques editar

El médicu de cabecera ye'l que conoz a xeitu al paciente, los sos mires de vida, la so situación personal, familiar y social, les sos problemes de salú de distintos aparatos y sistemes y la so historia global, y por ello ta capacitáu pa decidir xunto al propiu paciente'l tratamientu a siguir y los oxetivos a llograr.[20][21]

Garantizar unos curiaos de salú calidable implica que pacientes y médicos conózanse, respeten y ayuden pa collaborar de la meyor forma. D'esta miente los pacientes van poder recibir los meyores cuidaos y los médicos van poder desenvolver el so vocación y la so función de manera óptima.[22][23]

Los médicos especialistes tienen d'actuar como consultores. Esto ye, que la so atención por norma ye episódica y tienen de vencer el siguimientu del paciente al médicu de cabecera.[24]

Médicos de cabecera eminentes editar

 
Juan José Rodríguez Sendín, ex-presidente de la Organización Médica Colexal

Día Mundial del Médicu de Familia editar

En 2010 la WONCA estableció'l 19 de mayu como'l "Día Mundial del Médicu de Familia" (World Family Doctor Day), iniciativa pa conmemorar l'exerciciu profesional de l'Atención Primaria de Salú.[25][26][27][28]

Na Arxentina, dende'l 2001, el 4 de xunetu celébrase como "Día Nacional del Médicu Rural", conmemorando'l natalicio del doctor Esteban Laureano Maradona (1895 – 1995) médicu rural, naturalista, escritor y filántropu arxentín, que pasó cincuenta años exerciendo la medicina en Estanislao del Campo.[29]

El médicu de cabecera nel arte editar

Lliteratura editar

Pintura editar

Escultura editar

 
Homenaxe al médicu rural (Potes 05/07/1986).

Cine editar

Televisión editar

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. European Academy of Teachers in Xeneral Practice. The European Definition of Xeneral Practice / Family Medicine. EURACT; 2005.
  2. World Organization of National Colleges. The European Definition of Xeneral Practice/Family Medicine. WONCA Europe; 2005.
  3. Bentzen N (editor). An international glossary for xeneral/family practice. Fam Pract. 1995; 12:341-69.
  4. Terry K. ¿De quién esti paciente. Medical Económics (ed. española). 2011/04/22; (150):38-42.
  5. Gérvas J, Pérez Fernández M. Médicos rurales, médicos xenerales. SEMERGEN. 2006;32(3):107-8.
  6. Fueru Real Del Rei Don Alonso El Sabiu. Madrid: Imprenta Real; 1836.
  7. Real Decretu 853/1993, de 4 de xunu, sobre exerciciu de les funciones de Médicu de Medicina Xeneral nel Sistema Nacional de Salú. BOE. 1993/07/01; (156):20049-51.
  8. Real Decretu 1753/1998, de 31 de xunetu, sobre accesu escepcional al títulu de Médicu Especialista en Medicina Familiar y Comuñal y sobre l'exerciciu de la Medicina de Familia nel Sistema Nacional de Salú. BOE. 1998/08/27; (205):29232-5.
  9. Cassell EJ. The nature of suffering and the goals of medicine. N Engl J Med. 1982; 306:369-45.
  10. Hasting Center. Los fines de la Medicina. Barcelona: Fundación Víctor Grifols i Lucas; 2004.
  11. Feder G. A Fortunate Man: still the most important book about xeneral practice ever written. Br J Xen Pract. 2005; 55(512):246–7.
  12. Gérvas J, Pérez Fernández M. Aventures y desventures de los navegantes solitarios nel Mar de la Incertidume. Arreyen Primaria. 2005;35:95-8.
  13. Gérvas J, Pané O, Sicras A. Capacidá de respuesta de l'atención primario y bono reputación profesional, daqué más que bon trabayu clínicu. Med Clín (Barc). 2007;128:540-4.
  14. Gérvas J, Serrano Y. Valores clínicos y práuticos en redol al control de la incertidume pol médicu xeneral/de familia. En: Mires y realidaes de l'atención primaria española. Madrid: Fundación 10 de mayo-Ediciones GPS; 2010. p. 245-59.
  15. Starfield B, Gérvas J. Family Medicine should encourage its clinicians to suspecialize: negative position. In: Ideological alderiques in Family Medicine. Buetow SA, Kenealy TW (ed). New York: Nova Publishers; 2007. p 107-19.
  16. Rosemberg CE. The tyranny of diagnosis: specific entities and individual experience. Milbank Q. 2002;80:237-80.
  17. Torio J, García Tirado MC. Incertidume y toma de decisiones en medicina de familia. AMF. 2006;2:320-31.
  18. Gérvas J. Necesidaes y posibilidaes d'intelixencia sanitaria na clínica diaria. Seminarios de Innvación n'Atención Primaria; Madrid, 2010-10-15.
  19. Manual de Competencies Profesionales Médicu/a de Familia d'Atención Primaria. Axencia calidable Sanitaria d'Andalucía; 2015.
  20. Gérvas J. El conceutu. Acta Sanitaria. 2010/05/17.
  21. Ernesto Sábato. La Robotización del home y otres páxines. Centro Editor d'América Llatina; 1981.
  22. Academia Europea de Profesores de Medicina Xeneral. La definición europea de Medicina Xeneral / Medicina de Familia. Barcelona: SEMFYC; 2005.
  23. Casado S. Nuevu compromisu médicu-paciente. doctorcasado.blogspot.com. 2010
  24. Gérvas J, Pérez Fernández M. ¿Nun tien médicu de cabecera? ¡Apeligra la so salú! ¡Y el so dineru!. Equipu CESCA Notes Clíniques. 2011/07/12.
  25. Declaración del Día Mundial del Médicu Familiar
  26. Día Mundial del Médicu Familiar. Waynakay Chile. 08/05/2012.
  27. Medicina Familiar. 2012.
  28. Special Feature: World Family Doctor Day. WONCA News. 2012 june.
  29. 2001 (27 de xunu): el Congresu de la Nación Arxentina sanciona la llei 25.448, instituyendo el 4 de xunetu como Día Nacional del Médicu Rural.
  30. Homenaxe al médicu rural. Minube. Consultáu'l 07/09/2014.
  31. Homenaxe al médicu rural. Vamos a Cantabria. 21/01/2012.
  32. el_mélicu_de_cabecera.php Monumentu al médicu de cabecera. Consultáu'l 07/09/2014.
  33. Sol, vieno del Ulla y tradición. La Voz de Galicia. 15/04/2007.

Bibliografía editar

Enllaces esternos editar