Exércitu Imperial Xaponés

El Exércitu Imperial Xaponés (大日本帝國陸軍 Dai-Nippon Teikoku Rikugun?) foi'l exércitu de tierra del Imperiu de Xapón dende 1867 hasta 1945.

Exércitu Imperial Xaponés
País Bandera de Xapón Imperiu Xaponés
Tipu Exércitu de tierra
Acuartelamiento Tokiu

Orixe y usu del términu editar

Anque'l so nome oficial ye Exércitu del Gran Imperiu del Xapón (大日本帝國陸軍 Dai-Nippon Teikoku Rikugun?), foi conocíu coloquialmente con otros nomes, como Exércitu xaponés (日本陸軍 Nippon Rikugun?), Exércitu Imperial (帝国陸軍 Teikoku Rikugun?) o a cencielles Exércitu (陸軍 Rikugun?).

Por cuenta de que foi desarticuláu tres la rindición xaponesa que punxo fin a la Segunda Guerra Mundial, anguaño añadióse-y el kanji (antiguu o pasáu), polo qu'anguaño tamién ye conocíu en Xapón como Antiguu Exércitu xaponés (旧日本陸軍 Kyū-Nippon rikugun?).

Historia editar

Fundación editar

Mientres la Restauración Meiji, les fuercies militares lleales al Emperador de Xapón fueron samuráis que proveníen principalmente de los han de Satsuma y Chōshū. Dempués del destronamientu del Shogunato Tokugawa y l'establecimientu de la Dómina Meiji, que'l so gobiernu taba modeláu al estilu européu, surdió un Exércitu más formal, lleal al gobiernu central y que nun pertenecía a dominios individuales, yá que se reconocía que yera necesariu caltener la independencia de Xapón frente al imperialismu occidental.

 
Entrenamientu de les tropes del Shogunato Tokugawa pola Misión Militar Francesa a Xapón en 1867, poco primero de la Guerra Boshin (1868-1869) que condució a la Restauración Meiji.

Esti exércitu central volvióse esencial dempués de l'abolición del sistema han en 1871. Pa reformar les fuercies militares, el gobiernu impunxo'l reclutamiento forzosu en tol país en 1873, ordenando que tou varón mayor de 21 años sirviera nes fuercies armaes mientres 3 años. Una de les diferencies ente los samuráis y el campesinado foi'l derechu a portar armes; esti antiguu privilexu tener agora cada xaponés varón.

Esto anició una serie de disturbios provocaos por samuráis descontentos. Unu de los más importantes foi'l que lideró Saigō Takamori cola Rebelión Satsuma, que terminó derivando nuna guerra civil. Esta rebelión punxo a prueba a los reclutes del acabante formar Exércitu Imperial, que taben entrenaos con armes y táctiques occidentales, a pesar de que'l nucleu del nuevu exércitu fuera la fuercia policial de Tokiu, que consistía n'antiguos samuráis.

Asesoramientu estranxeru editar

L'Exércitu Imperial Xaponés desenvolver cola ayuda d'asesores franceses, al traviés de la Segunda (1872-1880) y la Tercer Misión Militar Francesa a Xapón (1884-1889). Sicasí, la victoria alemana na Guerra Franco-Prusiana fixo que'l Gobiernu xaponés dirixiera los sos mires al modelu prusianu, contratando a dos asesores alemanes: el mayor Jacob Meckel (remplazado por von Wildenbrück en 1888) y el capitán von Blankenbourg, pa entrenar a los oficiales del Estáu Mayor xaponés dende 1886 hasta abril de 1890. L'Estáu Mayor del Exércitu Imperial Xaponés, creáu siguiendo'l modelu del Generalstab prusianu, establecer en 1878 direutamente so mandu del Emperador de Xapón, y dióse-y amplios poderes pa la planificación y estratexa militar.

Otru asesor militar estranxeru de sonadía foi'l mayor italianu Pompeo Grillu, que trabayó na fundición d'Osaka de 1884 a 1888, siguíu del mayor Quaratezi (1889-1890) y el capitán holandés Schermeck, qu'asesoró na meyora de les defenses costeres de 1883 a 1886. Xapón nun utilizó asesores militares estranxeros ente 1890 y 1918, hasta una nueva misión militar francesa tres la Primer Guerra Mundial, liderada pol comandante Jacques-Paul Faure, que solicitó asesorar nel desenvolvimientu del Serviciu Aereu del Exércitu Imperial Xaponés.[1]

Espedición a Taiwán editar

La Espedición a Taiwán de 1874 foi una espedición punitiva per parte de les fuercies armaes xaponeses en respuesta al asesinatu de 54 tripulantes d'un navío mercante de les Islles Ryūkyū naufragáu, cometíu por aboríxenes paiwan nel estremu suroeste de Taiwán, n'avientu de 1871. Foi'l primera esplegue nel estranxeru del Exércitu y l'Armada Imperial Xaponesa.[2]

Rebelión Satsuma editar

Les nueves reformes y la modernización de Xapón xeneraron un grave y creciente descontentu ente la clase samurai. Una de les principales revueltes foi liderada por Saigō Takamori, la Rebelión Satsuma, qu'acabaría convirtiéndose nuna guerra civil. Foi encalorada utilizando'l nuevu Exércitu Imperial, instruyíu n'armamentu y táctiques occidentales, y que'l so nucleu taba formáu por axentes de policía de Tokiu, na so mayoría antiguos samuráis.[3]

Estructura de mandu editar

Yera controláu pol Cuartel Xeneral del Exércitu Imperial Xaponés (参謀本部 Sanbō Honbu?) y pol Ministeriu de Guerra (陸軍省 Rikugunshō?), dambos subordinaos al Emperador de Xapón pola so condición de comandante supremu del Exércitu y l'Armada. Darréu, la Inspeición Xeneral d'Aviación del Exércitu convertir na tercer axencia encargada de supervisar el desempeñu del exércitu. Mientres tiempos de guerra o d'emerxencia nacional, les funciones de mandu a nivel práuticu del Emperador centralizar nel Cuartel Xeneral Imperial, un cuerpu ad hoc compuestu pol xefe y el subjefe del Estáu Mayor del Exércitu, el Ministru de la Guerra, el xefe y el subjefe del Estáu Mayor d'Armada, l'Inspector Xeneral d'Aviación del Exércitu y l'Inspector Xeneral d'Entrenamientu Militar.

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Harries & Harries, p. 363.
  2. Harries & Harries, p. 28.
  3. Harries & Harries, páxs. 29–31.