Fala del Rebollal

(Redirixío dende Fala d'El Rebollar)

La Fala d'El Rebollar, tamién conocida cenciellamente como palra, ye una variedá dialeutal llocal del estremeñu, una fala de tránsitu ente'l dominiu llingüísticu asturlleonés y el castellanu. Fálase na contorna homónima de la provincia de Salamanca, formada por los conceyos de Navasfrías, El Payu / El Payo, Robleda / Robrea y Villasrubias, con influyencies nel norte de la provincia de Cáceres, y nos pueblos cercanos de la faza portuguesa.


Trazos que concasen col asturlleonés editar

  • Mantenencia aspirada del fonema inicial /F/: ḥígau 'fégadu', ḥambri 'fame', ḥadel 'facer', él ḥadi 'elli fae', ḥoci 'foz', ḥongu 'fongu'.
  • Piesllu xeneral de les vocales átones finales -e > -i: ḥuenti, nochi, dendi, esti, calli 'cai', aḥundi 'afonda'. El piesllu prodúzse tamién nos reflesivos ḥugalsi 'fugase', aḥallalsi 'afayase'.
  • Piesllu xeneral de les vocales átones finales -o > -u: mesmu, por esu.
  • Piesllu xeneral de les vocales átones finales -es > -is: antoncis, raicis, crasis 'clases'.
  • Piesllu xeneral de les vocales átones finales -os > -us: queremus, añus, agüelus.
  • Cayida xeneral de la oclusiva sonora /d/: vertúis 'virtudes', metá, defendeol 'defensor', líquiu 'llíquidu', áceu 'ácidu'.
  • Ensertu del artículu enantes del posesivu: las nuestras callis, los nuestrus dagalis 'los nuesos rapacinos'.
  • Mantenencia de la vieya -e llatina: redi 'rede', ḥoci 'foz', ḥazi 'fexe', tosi 'tuse', sedi 'sede', peci 'pexe'.
  • Mantenencia del cuelmu llatín mb: lombu, lambel.
  • Acabu xeneral nel diminutivu –inu: librinu 'llibrín', casina, gatinu 'gatín'.
  • Nel llugar d'El Payu señes d'un antiguu plural femenín en -es, mesmo que nel asturianu central, con desendolcu secundariu en -is (mesmo que nes Regueres, Llangréu y Bimenes): lis vaquis, patatis, mantis.

Trazos que concasen col castellanu editar

  • Non palatización de L-: lengua, lumbri, luna, leyis. Esti trazu torga la posibilidá d'incluyir esta fala dientro del dominiu llingüísticu astur.
  • Mantenencia de /-r/ final del infinitivu camudau en /-l/ ante pronome reflesivu: calentalsi, cansalmi, gobernalmus.
  • Tiempos verbales compuestos: han cogíu, han síu ḥechas.
  • Asitiamientu preverbal de los complementos direutu ya indireutu: Li diji l'utru dia.

Trazos ermunos de la palra editar

  • Cambéu del l > r nos cuelmos trabaos por consonante (cl, pl, bl, fl…): craru, pruma, brandeal 'ablandiar', puebru, fruyil 'fluyer', frol 'flor', robri 'carbayu'.
  • Al aviesu cambéu del r > l nel cuelmu pr-: plau 'prau', templanu tempranu'.
  • Acabu xeneral de -r cabera etimolóxica en -l, mesmo qu'en delles fales del andaluz oriental: puel 'poder', trael 'trayer', amol 'amor'.
  • Formes de perfeutu fuerte de la tercer persona del plural análogues cola tercer del singular: ḥidun 'ficieren' (por analoxía con ḥidu, 'fizo'), truḥun 'traxeren' (por analoxía con truḥu, 'truxo'), pudun 'pudieren' (por analoxía con pudu, 'pudo'), quijun 'quixeren' (por analoxía con quiju, 'quixo').
  • ondi 'once', dodi 'dolce', porradu 'porrazu', ḥidu, 'fizo', dagalis 'zagales', idi 'diz', vedinu 'vecín', vadíu 'vacíu'.

Referencies bibliográfiques d'interés editar

  • "El habla de El Rebollar. Descripción" – Ángel Iglesias Ovejero
  • "El habla de El Rebollar. Léxico" – Ángel Iglesias Ovejero
  • "Robleda. Crónica y descripción del lugar" – José Alonso Pascual
  • "Breve descripción de Peñaparda" – José Benito Mateos Pascual
  • Revista electrónica "La Gurulla"
  • "El corral los mis agüelus", primer llibru lliterario escritu n'esta variedá llingüística

Referencies editar

Enllaces esternos editar