La falanxe macedonia yera una formación d'infantería creada ya usada por Filipu II y más sero pol so fíu Alexandru Magnu na conquista de Persia. Esta formación predominaba nes batalles demientres la dómina helenística, hasta ser reemplazada poles lexones romanes.

Falanxe macedonia
unidá militar
Bolsa de valores Ejército macedonio (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Filipu II pasó parte de la so xuventú como rehén en Tebes, au estudió xunto al conocíu xeneral Epaminondes, cuyes reformes foron la base de la falanxe. Epaminondes, al mandu del exércitu de Tebes, baltó a la falanxe clásica d'Esparta, con un exércitu numbéricamente inferior en Leuctra (371 e.C..). Epaminondes llogró esi trunfu gracies a la so innovación táutica, que consistía en disponer el gruesu de la falanxe, formáu por hoplites, en ángulu oblicu, de drecha a esquierda, y concentrar na izquierda un cuadru d'hoplites de mediu centenar d'homes de fondu que frayaba la llinia de la falanxe enemiga, muncho menos fonda. Gracies a la formación n'ángulu, la falanxe tebana avanciaba sobrepasando al contrariu per esi puntu arrodiándolu. Esti modelu denomose "martiellu".

Principiu d'aición d'una falanxe macedonia.

Los falanxistes yeren soldaos profesionales, y taben ente les primeres tropes qu'entraben nel combate, permitiéndo-yos executar maniobres complexes muncho meyor que'l restu. La formación yera rectangular, con dieciséis fileres d'homes (16x16), y un cabezaleru en cada columna y otru metanes la mesma, pa que les fileres d'atrás fueren quien a movese a los llaos en casu que se necesitare facer un ataque frontal. Cada columna taba ensamada de 256 homes, y denomábase syntagma (Σύνταγμα), "constitución".

Cada falanxista llevaba como arma principal una sarissa,[1], , una pica llarga de seis metros de llonxitú de media. Dao la so llonxitú, la sarissa taba dixebrada en dos partes, que había de xunir enantes de la batalla, y pa remanala facíen falta dambes manes. La primer llinia llevaba la so sarissa dafechamente horizontal, y ésti ángulu diba xubiendo de llinia en llinia, hasta aportar al final. Esto dába-y a la falanxe un aldéu a corcuspín. Les llances de les cinco primeres fileres algamaben a cualesquier enemigu que se punxera delantre. Los falanxistes tamién llevaben una daga pequeña como arma secundaria.

La falanxe xugaba un papel principal na estratexa qu'aportó a Alexandru Magnu a nun perder nenguna batalla. Denómase "martiellu y xunca" y desendólcase como se desplica darréu:

Primero, los falanxistes, formaos principalmente de pezhetairoi, reteníen al enemigu coles sos llargues sarisses, dexándolos ensin escapadera. Dempués, la caballería (hetairoi) cargaba escontra los enemigos per darrera, emburriándolos hacia les llances a una muerte segura. D'ehí el nome de la estratexa: la falanxe actuaba de xunca, suxetando al enemigu pa que'l martiellu o caballería acabara con él d'un golpe.

Referencies editar

Enllaces esternos editar


Ver tamién editar