Finlandia del Suroeste

(Redirixío dende Finlandia del Sudoeste)

Finlandia del Suroeste (en finés: Varsinais-Suomi, en suecu: Egentliga Finland) ye una rexón del suroeste de Finlandia, la tercera más poblada del país con capital en Turku.

Finlandia del Suroeste
coat of arms of Southwest Finland (en) Traducir
Alministración
PaísBandera de Finlandia Finlandia
Axencia alministrativa[[d:Special:EntityPage/Q3940508|10px
ISO 3166-2 FI-19
Tipu d'entidá rexones de Finlandia
Capital Turku
Nome llocal Varsinais-Suomi (fi)
Egentliga Finland (sv)
Xeografía
Coordenaes 60°30′N 22°45′E / 60.5°N 22.75°E / 60.5; 22.75
Superficie 10912.22 km²
Llenda con Satakunta, Tavastia Propia, Islles Åland, Uusimaa, Pirkanmaa y Alta mar
Demografía
Población 481 673 hab. (xineru 2021)
Densidá 44,14 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+02:00, Hora d'Europa Oriental y UTC+03:00
varsinais-suomi.fi, varsinais-suomi.fi… y varsinais-suomi.fi…
Cambiar los datos en Wikidata

Xeografía editar

Asitiar na unión del golfu de Finlandia y el golfu de Botnia. Hasta finales de 2009, Finlandia Propia pertenecía a la provincia de Finlandia Occidental. La rexón llinda al norte con Satakunta y Pirkanmaa, al este con Tavastia Propia y Uusimaa. Dos tercios de la población moren na aglomeración de Turku o nes sos proximidaes inmediates. L'interior ta pocu pobláu yá que ye un pandu pocu elevada (100 m d'altitú) que ye'l llugar de nacencia de dellos ríos de mediana importancia (los más notables que son el Paimionjoki y el Aurajoki). Estos baxen en rimada nidia escontra'l mar siguiendo una exa NE-SO. Les llombes son pocu elevaes (máximu de 159 m en Someru) pero'l relieve ye sicasí aparente, oldeando coles zones más planes d'Ostrobotnia o Satakunta. La zona costera y los valles principales tán bien poblaos, sede de toles ciudaes principales, Salo, Paimio, Uusikaupunki y de xacíu Turku. La parte suroeste de la rexón ta formada pol Archipiélagu finlandés, ufiertando la vista d'una de les mariñes más recortaes del mundu, con millares d'islles, globalmente pocu poblaes, sacante pel branu, debíu al gran númberu de residencies secundaries construyíes nel archipiélagu.

Conceyos editar

Referencies editar

Enllaces esternos editar