Florín antillanu neerlandés

El florín antillanu neerlandés (en neerlandés: Antilliaanse gulden o a cencielles gulden) ye la moneda de Sint Maarten y Curaçao. Foi la moneda de les Antilles Neerlandeses, un territoriu d'ultramar del Reinu de los Países Baxos. Ta subdividíu en 100 cent o centen (singular: cent).

Florín antillanu neerlandés
País Curaçao, Sint Maarten, Antilles Neerlandeses y Caribe neerlandés
Entidá emisora Bancu Central de Curaçao y Sint Maarten
Fabricáu por Joh. Enschedé (es) Traducir
Primer emisión 1r xineru 1952
Símbolu ƒ, NAƒ y NAƒ
Códigu ISO 4217 ANG
Florín antillanu neerlandés florín caribeño (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Historia editar

Nel sieglu XVIII, el florín neerlandés circulaba nes Antilles Neerlandeses. Esto camudó en 1794 por aciu una emisión de monedes específica pa les posesiones neerlandeses nes Indies Occidentales. Entós, el gulden taba estremáu en 20 stuiver.

Ente 1799 y 1828, el reaal de Curaçao circuló nes islles, a razón de 1 reaal = 6 stuiver o 3⅓ reaal = 1 florín. El florín neerlandés foi reintroducíu en 1828, agora subdividíu en 100 centen. Cuando la moneda empezó a ser emitida de nuevu de manera específica pa les Antilles Neerlandeses, foi nomada curaçao, colos primeros billetes y monedes, con denominación en moneda neerlandesa, introducíos en 1892 y 1900 respeutivamente. El nome “Antilles Neerlandeses” (Nederlandse Antillen) foi introducíu en 1952.

En 1940, tres la ocupación alemana de los Países Baxos, l'enllaz cola moneda neerlandesa rompióse, y el florín foi establecíu con respectu al dólar d'Estaos Xuníos a 1,88585 florinos = 1 dólar. La tasa foi afecha a 1,79 florinos = 1 dólar en 1971.

En 1986, Aruba ganó un estatus d'autonomía y dixebróse de les Antilles Neerlandeses. En poco tiempu, Aruba empezó a emitir la so propia moneda, el florín arubeño, que sustituyó al florín de les Antilles Neerlandeses a un cambéu de 1:1.

Cola disolución de les Antilles Neerlandeses el 10 d'ochobre de 2010, el florín foi reemplazáu pol dólar d'EE.XX. el 1 de xineru de 2011 pa les islles de Bonaire, Saba y San Eustaquio solamente. En Curaçao y Sint Maarten renombrarán al florín de les Antilles Neerlandeses como moneda común propia, anque inda venceyáu al dólar.

Monedes editar

En 1794 fueron emitíes monedes de plata pa ser usaes nes Indies Occidentales Neerlandeses con valor de 2 stuiver, ¼, 1 y 3 florinos. Tres la reintroducción del florín neerlandés en 1828, delles monedes de 1 florín fueron rebaxaes a cuartos de florín y estampaes con una “C” en 1838.

En 1900 y 1901, fueron introducíes les monedes de 1/10 y ¼ de florín de plata, que circularon xunto coles monedes neerlandeses. Tres la desvinculación de la moneda antillana neerlandesa de la neerlandesa, foi introducida la moneda de 1 cent de bronce en 1942, siguida por otra de 5 centen de cuproníquel en 1943. Les monedes de 2½ centen de bronce y de 1 y 2½ florinos de plata fueron introducíes en 1944.

En 1952 apaeció nes monedes el nome “Nederlandse Antillen”. En 1970 el níquel reemplazó a la plata, magar la moneda de 2½ florinos nun foi reintroducida hasta 1978. Les monedes de 1 y 2½ centen d'aluminiu fueron introducíes en 1979. En 1989, siguieron les de 5 centen d'aluminiu, les de 10, 25 y 50 centen d'aceru con aleación de níquel y les de 1 y 2½ florinos, siguíes poles de 5 florinos en 1998.

Billetes editar

En 1892, el Curaçaosche Bank introdució billetes en denominaciones de 25 y 50 centen, 1 y 2½ florinos. Esta foi la única emisión de denominaciones en centen. Los billetes de 5, 10, 25, 50, 100, 250 y 500 florinos siguieron a esta emisión en 1900. Los de 1 y 2½ florinos fueron suspendíos en 1920 pero reintroducíos pol gobiernu en 1942 como muntbiljet.

Dende 1954, el nome “Nederlandse Antillen” apaez nel aviesu de los billetes del Curaçaosche Bank y, dende 1955, los muntbiljet (solo'l billete de 2½ florinos) fueron emitíos tamién con esi nome. En 1962, el nome del bancu foi camudáu al de Bank van de Nederlandse Antillen (Bancu de les Antilles Neerlandeses). En 1970, una emisión final de muntbiljet foi emitida en denominaciones de 1 y 2½ florinos. El billete de 500 gulden nun ye emitíu dende 1962.

Referencies editar

Enllaces esternos editar