Fuercies Armaes d'Indonesia

Les Fuercies Armaes d'Indonesia (indonesiu: Tentara Nasional Indonesia, TNI; nacida como Angkatan Bersenjata Republik Indonesia o ABRI) ye aquella institución qu'arrexunta en 2009, a aproximao 432.129 efectivos militares, ente ellos a l'Army (TNI-AD), la Navy (TNI-AL) (incluyendo al Cuerpu de Marina d'Indonesia o Korps Marinir) y a la Fuercia Aérea (TNI-AU).

Fuercies

Armaes Nacionales d'Indonesia

Cuerpos Indonesian Army TNI AD (Army)

Indonesian Navy TNI AL (Navy)
Indonesian National Air Force TNI AU (Fuercia Aérea)

Gastos
% PIB 0.8%
Xeneral Sudirman, primer comandante de les Fuercies Armaes d'Indonesia

L'Exércitu indonesiu formar mientres la Revolución Nacional d'Indonesia, cuando se llevó a cabu una guerra de guerrilles, xunto cola milicia informal. Como resultáu d'esto, y la necesidá de caltener la seguridá interna, l'Exércitu entamóse a lo llargo de les llinies territoriales, coles mires de ganar a los enemigos internos del Estáu y de posibles invasores esternos.[1]

Formación editar

Antes de la formación de la República d'Indonesia, l'autoridá militar nes Indies Orientales Holandeses recayía na Royal Dutch East Indies Army (KNIL). Anque'l KNIL nun ye direutamente responsable de la formación del futuru les fuercies armaes indonesies, y sobremanera tomó'l papel d'enemigu mientres la Revolución Nacional d'Indonesia de 1945 a 1949, el KNIL tamién había proporcionáu entrenamientu militar y l'infraestructura de delles de los futuros oficiales de TNI. Había centros militares de formación, escueles y academies militares nes Indies Orientales Holandeses. Al pie de los voluntarios holandeses y mercenarios europeos, la KNIL tamién reclutó a indíxenes, especialmente Ambonese, Kai Islanders, Timoresi, and Minahasan people. En 1940, colos Países Baxos mientres la ocupación alemana y la presión xaponesa pal accesu a los suministros de petroleu holandés de les Indies Orientales, el holandeses abrieren la KNIL a la ingesta de gran cantidá d'escluyíos enantes javaneses.[2]Plantía:Clarify Some of the indigenous soldiers that had enjoyed Dutch KNIL military academy education would later become important TNI officers. For example: Suharto and Nasution.

El nacionalismu y militarismu indonesiu empiecen a ganar el so impulsu y sofitu na Segunda Guerra Mundial na ocupación xaponesa d'Indonesia. Pa ganar el sofitu del pueblu indonesiu na so guerra contra les fuercies aliaes occidentales, Xapón empezó a afalar y de nuevu los movimientos nacionalistes indonesios por apurrir a los mozos indonesios colos entrenamientos militares y armes. El 3 d'ochobre de 1943, los militares xaponeses formaron l'exércitu indonesiu de voluntarios llamáu PETA (Pembela Tanah Air – Defensores de la Patria). Les intenciones xaponeses con PETA yeren d'ayudar a les sos fuercies oponer a una posible invasión de los Aliaos. Los entrenamientos militares xaponeses pa la mocedá indonesia orixinalmente taba destináu a axuntar a los locales de sofitu al colapsu del Imperiu xaponés, pero más tarde convirtióse nel recursu importante pa la República d'Indonesia na Revolución Nacional d'Indonesia en 1945 y 1949, y tamién condució a la formación de la fuercia armada nacional d'Indonesia en 1945.

 
Batalla de Surabaya (1945).

Papel políticu de los militares editar

Mientres la era de Suharto, los militares teníen una "doble función" (dwifungsi n'indonesiu) defini como: en primer llugar la preservación y el cumplimientu de la seguridá interno y esterno y la soberanía del Estáu y de segundes, como supervisor y árbitru de la política gubernamental. Esto utilizóse pa xustificar la inxerencia militar sustancial na política. Dende hai enforma tiempu'l presidente Suharto foi un xeneral del exércitu y foi fuertemente sofitáu pola mayor parte de la institución militar. Tradicionalmente, un númberu significativu de miembros del gabinete teníen antecedentes militares, ente qu'en serviciu activu y militares retiraos ocupen un gran númberu d'escaños na llexislatura. Los comandantes de los comandos territoriales distintos desempeñaben un papel influyente nos asuntos de les sos respeutives rexones.

Nel periodu post-Suharto dende 1998, los líderes civiles y militares abogaron pola eliminación de los militares de la política (por casu, la representación de los militares na Cámara de Representantes amenorgóse y finalmente terminó), pero la influencia política de los militares sigue siendo estensa.

Filosofía y Doctrina editar

La filosofía del exércitu indonesiu de defensa preeminente del archipiélagu ye sumariamente cívicu-militar de defensa, llamáu "Defensa Popular Total" - que consiste nuna guerra de tres etapes: un curtiu periodu inicial nel cual invasor sería una derrota militar convencional d'Indonesia, un llargu periodu de guerra de guerrilles territoriales siguida d'una fase final cola espulsión de los militares qu'actúen como puntu d'alcuentru pa la defensa de la base escontra riba, a nivel d'aldega. La doctrina basar nuna estrecha rellación ente llabrador y soldáu pa fomentar el sofitu de tola población y dexar a los militares xestionar tolos recursos rellacionaos cola guerra.

La población civil ufierta sofitu loxísticu y d'intelixencia, y el caltenimientu de dellos entrenaos pa xunise a la llucha guerrillera. Les fuercies armaes participen regularmente en gran escala de la comunidá y el desenvolvimientu rural. The "Armed Forces Enters the Village" (AMD) program, begun in 1983 is held three times annually to organise and assist construction and development of civilian village projects.[1]

Organización editar

La estructura alministrativa de HANKAM consiste nun ministru, secretariu xeneral, inspeutor xeneral, tres direiciones xenerales y una serie de centros ya institutos funcionales. El ministru, inspeutor xeneral y trés direutores xenerales fueron retiraos militares d'altu rangu, el secretariu xeneral (qu'actuó como vizprimer ministru) y los xefes de centru más funcional fueron oficiales en serviciu activu militar.

La reorganización de 1985 tamién introdució cambeos significativos na cadena de les fuercies armaes de mandu. Los cuatro comandos rexonales de Defensa multiservicio (Kowilhans) y el Comandu Estratéxicu Nacional (Kostranas) fueron esaniciaos de la estructura de defensa, l'establecimientu del Comandu Militar Rexonal (Kodam), o un comandu de la zona, como la organización clave pa les operaciones estratéxiques, táctiques y territorial pa tolos servicios. La cadena de mandu deriváronse direutamente del comandante en xefe ABRI a los diez comandantes Kodam, y depués a subordinar los comandos del exércitu territorial. Los comandos anteriores territorial de la fuercia aérea y la marina fueron esaniciaos de la estructura del tou, con cada unu d'esos servicios nel personal Kodam por un oficial cimeru d'enllaz. Los comandos de la marina y fuercia aérea territorial fueron reemplazaos polos comandos operativos. La Fuercia Aérea formaron dos Comandos d'Operaciones (Ko-Ops), ente que la marina tenía la so flota oriental y occidental de la flota Armaes. Nacional de la Fuercia Aérea Comandu de Defensa Aérea (Kohanudna) caltener sol comandante en xefe ABRI. Tenía una función esencialmente defensiva, qu'inclúi la responsabilidá del sistema d'alerta temprano.

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 *http://www.tni.mil.id
  2. McDonald (1980), pages 13

Bibliografía editar

  • Bresnan, John. (1993). Managing Indonesia: the modern political economy. New York: Columbia University Press.
    • Many topics, including the political role of the military at the height of Suharto's New Order.
  • Chandra, Siddharth and Douglas Kammen. (2002). "Generating Reforms and Reforming Generations: Military Politics in Indonesia's Transition to Democracy." World Politics, Vol. 55, Non. 1.
  • Crouch, Harold. (1988). The army and politics in Indonesia. Ithaca:Cornell University Press.
    • First published 1978. Now somewhat dated, but provides an influential overview of the role of the military in consolidating Suharto's power
  • "Guerilla Warfare and the Indonesian Strategic Psyche" Small Wars Journal article by Emmet McElhatton
  • Israel, Fauzi.(2009) – Advanced Weapon's Infantry Firepower & Accuracy
  • Kammen, Douglas and Siddharth Chandra. (1999). A Tour of Duty: Changing Patterns of Military Politics in Indonesia in the 1990s. Ithaca, New York: Cornell Modern Indonesia Project Non. 75.
  • Kingsbury, Damen. Power Politics and the Indonesian Military, Routledge: 2003 ISBN 0-415-29729-X: 280 pages

Enllaces esternos editar