Fustiñana ye una villa y un conceyu español de la Comunidá Foral de Navarra, na merindad de Tudela, na contorna de la Ribera Navarra y a 110 km de la capital de la comunidá, Pamplona. La so población ye de 2457 habitantes (2023)[2][3].

Fustiñana
Alministración
País España
Comunidá foral Navarra
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Fustiñana (es) Traducir Juan Antonio Sola Pradilla
Nome oficial Fustiñana (es)[1]
Nome llocal Bustiniana (eu)[1]
Códigu postal 31510
Xeografía
Coordenaes 42°01′11″N 1°29′10″W / 42.019722222222°N 1.4861111111111°O / 42.019722222222; -1.4861111111111
Fustiñana alcuéntrase n'España
Fustiñana
Fustiñana
Fustiñana (España)
Superficie 67 km²
Altitú 258 m
Llenda con
Demografía
Población 2457 hab. (2023)
- 1236 homes (2019)

- 1254 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.37% de Navarra
0.01% de España
Densidá 36,67 hab/km²
fustinana.es
Cambiar los datos en Wikidata

Símbolos editar

Escudu editar

L'escudu de Fustiñana ye de plata cola cruz de San Xuan de Xerusalén d'oru. Asina figura na bandera del conceyu, xunto al escudu de Navarra

Xeografía física editar

 
Ilesia de l'Asunción de Fustiñana (Navarra)

Situación editar

La villa de Fustiñana asítiase al sur de la Comunidá Foral de Navarra na rexón xeográfica de la Ribera de Navarra a una altitú de 258 msnm. El so términu municipal tien una superficie de 67,1 km² y llinda al norte y este coles Bardenas Reales, al sur con Buñuel y al oeste con Ribaforada y Cabanillas.

Historia editar

Esistió probablemente un poblamientu en dómina de romanización denomináu «Villa Faustiniana», según paez dar a entender el topónimu.

Conquistáu por Alfonsu I El Batallador al empar que Tudela y restu de la contorna (1119), el rei García Ramírez dio la villa a la Orde Hospitalaria de San Xuan de Xerusalén (1142), pasando a ser una de les sos encomiendes (1189).

El señoríu sobre la villa foi exercíu polos Priores Sanjuanistas, que designaben alcaldes ordinarios. La situación caltener hasta'l sieglu XIX.

Demografía editar

Evolución de la población editar

Gráfica d'evolución demográfica de Fustiñana ente 1900 y 2017

     Población de derechu (1900-1991) o población residente (2001) según los censos de población del INE.      Población según el padrón municipal de 2017 del INE.

Política y alministración editar

Alministración municipal editar

L'alministración política de la villa realizar dende 1979 al traviés d'un Conceyu de xestión democrática que los sos componentes escoyer cada cuatro años por sufraxu universal. El censu eleutoral ta compuestu por tolos residentes empadronaos nella mayores de 18 años y nacionales d'España y de los otros países miembros de la Xunión Europea. Según lo dispuesto na Llei del Réxime Eleutoral Xeneral,[4] qu'establez el númberu de conceyales elegibles en función de la población del conceyu, la Corporación Municipal ta formada por 11 conceyales. La sede del consistoriu ta emplazada na Plaza de Los Fueros 1.

Eleiciones municipales en Fustiñana
Partíu políticu 2015[5] 2011[6] 2007[7] 2003[8] 1999[9] 1995[10]
Unión del Pueblu Navarro (UPN) 48,95% 6 58,33% 7 56,77% 6 52,89% 6 54,99% 6 52,07% 6
Partíu Socialista de Navarra-PSOE (PSN-PSOE) 30,19% 4 38,41% 4 42,11% 5 45,65% 6 42,16% 5 30,48% 4
Agrupación Fustiñana d'Izquierdes (AFI) 12,19% 1 - - - - - - - - - -
Partíu Popular (PP) 7,34% 0 - - - - - - - - - -
A.I. Llabradores y Ganaderos Fustiñana (AIAGF) - - - - - - - - - - 14,41% 1

Monumentos editar

Pocos son los monumentos de que dispón esta llocalidá. Sicasí, la Ilesia llevantada n'honor a La nuesa Señora de l'Asunción y l'Ermita de Santa Lucía, asitiada nes faldes de les Bardenas Reales, son dos de los edificios más emblemáticos de Fustiñana, amás de la Casa Consistorial, que foi construyida en 1686 por Manuel Pontón y ampliada en 1981.

Cultura editar

Fiestes y eventos editar

Fiestes patronales editar

Les fiestes patronales n'honor a los Santos Xustu y Pastor celebrar del 5 al 11 d'agostu. Empiecen les fiestes con un bon xinto antes del chupinazo que da entamu a estes fiestes. El cohete, el caldico, los encierres, les vaquillas, la procesión, les comíes populares, los conciertos, les verbenes, el «Riau Riau», etc.. son los actos principales que se celebren nestes fiestes y que tienen gran aceptación.Hasta Principios de sieglu baillaba un paloteado el día de los Santos Xustu y Pastor. Interveníen ocho danzaris, un mayoral y un rabadán. Recuperar pol grupu de dantzas Barde-Ribera en 1979 baillándose hasta 1993 . Nel añu 2009 recuperóse «el Paloteado» gracies al trabayu d'antiguos paloteadores, y tuvo muncha aceptación per parte de tol pueblu qu'allegó a velo. Nel añu 2010 incorporar al grupu Barde-Ribera les muyeres y anguaño l'equipu amplióse con numberoses incorporaciones. El paloteado de les fiestes patronales del añu 2011 viose arriquecíu colos nuevos traxes que llucieron les paloteadoras.

Fiestes de la Virxe de la Peña editar

N'honor a la Compatrona, la Virxe de la Peña, celébrense'l tercer fin de selmana de payares, durando estes fiestes dende'l Sábadu al Martes, siendo'l día grande'l Domingu, Mientres el Sábadu y el Domingu asítiase una gran foguera nel centru de la plaza, y pela nueche, cientos de quilos de nueces son llanzaos polos balcones del Conceyu, rexuntando na plaza pa recoyelos a cientos de persones. Al rematar quémase una coleición de fueos artificiales y pártese vinu gratuito na "Camporta". El domingu son tradicionales les aurores a la Virxe de la Peña per parte de los Auroros de Fustiñana y les dianes pela Banda de Música, a los cualos los depositarios recibir con un ensundiosu almuerzu pa coyer fuercies nesa mañana. Más tarde realízase la procesión de la Virxe peles cais de la villa y pela nueche repitir el llanzamientu de nueces. Nueve díes antes empieza la novena n'honor de la Virxe de la Peña, a la qu'allega muncha xente y na que se-y canta y reza con gran fervor. El llunes de fiestes ye'l día de los calderetes. Tol pueblu xuntáu en families, cuadrielles d'amigos, etc.. xuntar na plaza pa caúnu preparar el so ranchu colos ingredientes qu'apurren los depositarios, familia del pueblu que cada añu encargar de preparar les fiestes. Dalgún añu llegar a cuntar más de 120 calderetes. Y el martes, últimu día de fiestes dedicar a los neños, con una comida y xuegos, y pa los mayores suelse realizar una comida popular de fabes. Pa sufragar estos gastos que tienen les fiestes se raliza el tercer Domingu de setiembre una coleuta popular pol pueblu. Allegar con un mantu pequeñu de la virxe y una bolsa pa echar el dineru, llegando a recaldar n'aprosimao 2 hores unos 15.000 Euros.

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: Euskaltzaindia.
  2. Afirmao en: Padrón municipal d'España de 2023. Autor: Institutu Nacional d'Estadística. Data d'espublización: 13 avientu 2023.
  3. oficina de rexistru
  4. Xefatura del Estáu (BOE n. 147 de 20/6/1985 (ed.): «Ley Orgánica 5/1985, de 19 de xunu, del Réxime Eleutoral Xeneral.» (1985). Consultáu'l 13 de xunetu de 2009.
  5. ara.cat (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Fustiñana 2015». Consultáu'l 22 d'agostu de 2015.
  6. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Fustiñana 2011». Consultáu'l 22 d'agostu de 2015.
  7. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Fustiñana 2007». Consultáu'l 22 d'agostu de 2015.
  8. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Fustiñana 2003». Consultáu'l 22 d'agostu de 2015.
  9. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Fustiñana 1999». Consultáu'l 22 d'agostu de 2015.
  10. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Fustiñana 1995». Consultáu'l 22 d'agostu de 2015.

Enllaces esternos editar