Sternula albifrons

especie de páxaru
(Redirixío dende Garrochín nanu)

Les especies d'aves con nome común en llingua asturiana márquense como NOA. En casu contrariu, conséñase'l nome científicu. El Sternula albifrons ye una ave de la familia Sternidae que s'atopa en Eurasia, África y Oceanía.

Sternula albifrons
Estáu de caltenimientu
Preocupación menor (LC)
Esmolición menor (IUCN)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Aves
Orde: Charadriiformes
Familia: Sternidae
Xéneru: Sterna
Especie: S. albifrons
Pallas, 1764
Distribución
Sinonimia
Sterna albifrons
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Taxonomía editar

 
S. a. sinensis en plumaxe nupcial.

Enantes incluyíase nel xéneru Sterna, qu'anguaño s'acuta pa los grandes garrochinos (Bridge et al., 2005). Amás dos variedaes que primeramente se consideraben subespecies del garrochín (S. a. antillarum y S. a. saundersi) anguaño considérense especies separaes, el Sternula antillarum y el Sternula saundersi.

Inda se-y reconocen tres subespecies:

  • S. a. albifrons: la nominal, que s'atopa n'Europa, el Norte d'África y Oriente próximu;
  • S. a. guineae: d'África central y occidental;
  • S. a. sinensis: que s'estiende d'Asia oriental a les mariñes occidentales d'Australia.


Descripción editar

 
S. a. sinensis en plumaxe ivernizu xunto a charranes piquigualdos que-y doblen el tamañu.

Ye pequeñu en comparanza con otru charranes, mide 22-24 cm y tien un valumbu alar de 51-56 cm.[2] Pol so tamañu y la frente blanca del so plumaxe nupcial ye pocu probable confundilos con otres especies, salvu col charrancito australianu y el charrancito de Saunders. El plumaxe del adultu pel branu tien el llombu y la parte cimera de color gris maciu y les partes inferiores blanques, al igual que la so cola curtia y ahorquillada; y les plumes primaries más esternes son escures.[2] El so picu estrecho y apuntiao ta de color mariellu y tien la punta negra y les sos pates tamién son de color mariellu.[2] Na cabeza presenta un casquete negru que s'estiende escontra tras per debaxo de la nuca, atayáu por una mancha blanca na frente. Pel hibiernu la mancha blanca del so frente ye más amplia, el picu vuélvese negru y el color de les pates faise más apagáu.[2]

Comportamientu editar

 
Garrochín nanus acurriéndose sobre les agües en busca de pexe.

El charrancito común cría nes mariñes y humerales interiores de la Eurasia templada y tropical. Ye una ave migratoria que se mueve pa pasar l'iviernu nos océanos tropical y subtropical, llegando hasta Sudáfrica y Australia. Ye una de les especies a les que s'aplica'l Tratáu pal caltenimientu de l'aves acuátiques migratories afro-euroasiátiques (AEWA).

El charrancito cría en colonies en sableres de grava o islles. Pon de dos a cuatro güevos nel suelu. Como otros charranes ye agresivu pa defender el so nial y pollos y va atacar a los intrusos que s'averen a ellos.

Aliméntase de pexes, crustáceos ya inseutos. Como la mayoría de los charranes, el charrancito pesca llanzándose en picáu a l'agua, xeneralmente en medios salinos. La ufrienda de pexe del machu a la fema ye parte del so ritual de cortexu.

 
Sternula albifrons albifrons

Referencies editar

  1. BirdLife International (2009). Sterna albifrons. 2006 Llista Roxa d'Especies Amenazaes IUCN. IUCN 2006. Consultáu'l 5 d'ochobre de 2010.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Beaman, M. y Madge, S. (1998) Guía d'identificación de les aves d'Europa, norte d'África y próximu oriente. P. 460. Ed. Omega ISBN 84-282-0946-4

Bibliografía editar

  • Bridge, Y. S.; Jones, A. W. & Baker, A. J. (2005): A phylogenetic framework for the terns (Sternini) inferred from mtDNA sequences: implications for taxonomy and plumage evolution. Molecular Phylogenetics and Evolution 35: 459–469. el_2005_MPE.pdf PDF testu completu
  • Collinson, M. (2006). Splitting headaches? Recent taxonomic changes affecting the British and Western Palaearctic lists. British Birds 99(6): 306-323.
  • Harrison, Peter (1988): Seabirds (2ª edición). Christopher Helm, London ISBN 0-7470-1410-8.
  • Olsen, Klaus Malling & Larsson, Hans (1995): Terns of Europe and North America. Christopher Helm, London. ISBN 0-7136-4056-1

Enllaces esternos editar